Embriagat pels deliris d’una nit d’insomni redacto aquest simple post, per recordar una cançó extraordinària que mai ha perdut, ni perdrà la vigència, però que sembla recuperar com mai el sentit.
El món sembla que torna a necessitar de idealistes, somnia truites, creadors, músics, activistes, artistes, poetes,… Gent que sàpiga comunicar, enamorar amb el missatge i convertir-lo en veritable guia de treball: ja en tenim de missatges avorrits, repetits,… que han demostrat que no són un veritable canvi.
Em nego a pensar que res és pot canviar. Mai havíem tingut les eines per fer-ho i cal aprofitar-ho.
Come writers and critics who prophesize with your pens
And keep your eyes open, the chance won’t come again
And don’t speak too soon, the wheel’s still in spin
And there’s no telling who that it’s naming
Oh the loser will be later to win
For the times, they are a changing
Tenim la certesa que estem al carro dels perdedors, però en som conscients. Volem assaborir lentament el canvi. Estar preparats per un món més just, més cooperatiu, més equilibrat,… Cal treballar lentament per fer petits canvis, que ens resultaran poderosos. Ja hi ha qui se’n cuidarà de llençar-nos pedres per fer-nos deixar de volar.
The line, it is drawn, the curse, it is cast
The slow one will later be fast
And the present now will soon be the past
The order is rapidly fading
The first one now will later be last
For the times, they are a changing
Perdoneu-me l’agosarament d’avui i si us plau no deixeu de somniar. El món ens necessita.
Us deixo aquesta extraordinària gravació de Dylan a Florida l’any 1976.