El terme participació ciutadana necessita un replantejament urgent. Ho he de confessar, li he començat a agafar mania. Aquest allunyament del meu amor pel concepte no crec que sigui gratuït: el mal ús històric que s’ha fet sembla evident.
De fet el concepte, va molt més enllà de la utilització de les xarxes que ofereix Internet, i és bàsicament una qüestió d’actitud. En definitiva és la possibilitat de conèixer que pensa la gent per implicar la seva opinió en la decisió. No és molt senzill prendre una decisió coneixent la màxima opinió dels interessats: els propis ciutadans?
Especialment aquest procés és interessant quan desitges que la població tingui un canvi important en els seus hàbits. Aquest procés és fàcilment més factible, entenc jo, si s’implica a la població en la visualitzar un problema, fer un anàlisi conjunt i prenem unes mesures. Lògicament recolzades sobre el coneixement i la viabilitat que ofereix un o varis experts.
Sota el concepte de participació ciutadana penso que hi ha hagut dos errors fonamentals:
Pensar que la participació ciutadana és una espai gratuït perquè la gent aporti idees, que després els que manem ja decidirem sí tirem endavant. Greu error, desafecció en la pròpia participació. Sovint agreujada per una demanada poc concreta.
Proposar participació quan la idea, el projecte,… ja esta decidit. Per tant, es concep la participació com a mà d’obra barata.
El concepte de participació hauria de vehicular-se cap a espais més deliberatius i compromesos amb les accions de govern. Si no caurem en més desafecció per culpa de la pròpia participació.
Moltes vegades, alguns regidors em comenten: “Ricard, no t’atrapem” i jo els contesto “Estàs segur que em vols atrapar?”.