- No et passis de la ratlla?
- No pare.
Construïm i modelem les persones en cada gest, conscients o no. La descendència provoca la nostra màxima expressió per la voluntat escultòrica que hi ha darrera de cada un de nosaltres. Els fills representen la nostra projecció. Pensem que ells arribaran on nosaltres no ho hem fet. Difícilment admetem que les persones, els fills inclosos, no són el que nosaltres modelem sinó el que realment són: la unió d’una sèrie d’elements, on a vegades nosaltres hi juguem molt i, a vegades molt poc.
Aquesta breu descripció inicial és per fer quelcom que la Trina li agrada fer al bloc, recomanar cançons i pel·lícules, per acabar les entrades. Us recomano l’obra La forma de les coses, de Neil Labute, dirigida per Julio Manrique i que aquests dies representa les últimes funcions (prorrogada fins a finals del gener).
La construcció del perfil digital a la xarxa i el seu enllaç amb les xarxes socials juga sovint un paper similar. Som éssers humans que construïm una realitat a la xarxa, el nostre perfil. A vegades aquest perfil és construeix de la maneta de com som en realitat. A vegades no. És modela al nostra gust, amb l’ajuda de còmplices internautes que es complauen a recolzar personalitats virtuals. Perillós exercici, al meu entendre, que porta desenganys en el que ja s’anomena “desvirtualització” en la mateixa xarxa.
Som humans. I construïm la nostra identitat. Sovint la xarxa més que amplificació amaga buits del nostre jo. Entrem en contactes virtuals, que hom anomena xarxes. Febles, mòbils, fugaces, corporatives. A vegades com la mateixa vida, la realitat d’una banda o altra es veu diferent; i per tant, comporta dubtes, desenganys, eufòries,… una altra manera de la forma d’aprenentatge prova-error, tant necessari per anar avançant. A vegades ens preocupem per la pèrdua d’un determinat follower, per si ens RT quelcom o no. Humans. Simplement no som capaços de veure que la xarxa no deixa de ser un mirall de la pròpia realitat humana. Amplificada.
Això n’extreu el millor d’ella mateixa (de la humanitat) i també el pitjor.
Hauríem de valorar i acceptar com a la vida real, quan algú deixa de seguir alguna persona no sempre és per desinterès. No us heu trobat mai en un bar, a vegades ple de gent. Converses de molts nivells, interessants o no. Però molt soroll. A vegades respirar, sortir a conversar a fora el bar de forma reduïda – a vegades delinquint i fent una cigarreta – et reconforta més. A la xarxa passa el mateix.
Les relacions, el perfil, els llaços, les comunitats, les possibilitats, l’aprenentatge serien bones etiquetes per aquest fantàstic talkingabout amb Trina Milan i Miquel Pellicer.
…estem rebent moltes respostes, molta informació, però el nostre cor segueix bategant. The Killers – Human
Gemma Urgell is talking about too
Lloc de gravació: Ateneu Barcelonès
Dia: 22.12.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie