#cavaandtwitts: Solidaritat 2.0
Ahir es va celebrar el 12è Cava&Twitts, amb el nom de Solidaritat 2.0 amb tres protagonistes molt interessants: Jaume Albaigès, Dani Vilaró i Ramon Bartomeus.
Com sempre passa al @cavaandtwitts els debats van aparèixer a diversos nivells: en el propi món analògic i el mon digital, Twitter amb l’etiqueta #cavaandtwitts. Debats paral·lels i molt interessants. Faig un recull d’idees que em van semblar molt interessants:
Parlem de Tercer Sector en tant que organitzacions sense afany de lucre en la seva activitat. Dins les possibilitats de les eines hi ha tres estadis on es troben actualment les organitzacions: les ja immerses, les que ja estan pendents i les que queden molt allunyades i ni coneixen el tema.
L’escassetat de recursos. Els canals de les eines 2.0 permeten reforçar de forma econòmica la forma de comunicació. També per recercar noves persones que es vinculin en determinades entitats i/o projectes, i capital econòmic. Actualment l’arc d’on provenen els recursos de les entitats és molt variat, algunes es financen al 100% de diners públics i altres al 100% amb capital privat. Dins aquest ventall el % varia en cada cas. La dependència dels fons públics és més gran en ONGs petites.
Les campanyes d’Internet i xarxes socials han funcionat, especialment, en moments molt determinats. De totes maneres, cal distingir entre la societat americana i la nostra alhora de mobilitzar-se solidàriament en determinades causes.
Discurs paral·lel. La xarxa i les eines 2.0, permeten crear un discurs al marge de l’oficial de la pròpia organització, a vegades ja no dirigit pels propis caps d’aquestes. Com va apuntar Jordi de Miguel, als anys 80 els mitjans de comunicació tradicionals varen veure en les ONGs uns espais per trobar un canal diferent per amplificar la informació i recollir dades. Això va provocar un gran creixement del número d’organitzacions, algunes d’elles, amb una jerarquia molt definida i en què és complexa l’entrada de les noves eines de comunicació.
Canal Solidari, permet seguir l’acció de les ONGs. Les eines de la web 2.0 permeten trobar especificitats d’interessos en l’accés a la llarga cua d’objectius.
Voluntariat Virtual. Internet permet trobar voluntaris en un àmbit diferent, amb menys dependència temporal i de localització i per accions molt concretes.
És important que les entitats és guanyin una bona reputació abans d’anar a buscar recursos per qualsevol dels seus projectes.
Les eines i la xarxa permeten o ajuden a crear un marc de transparència i rendiment de comptes de l’acció de les organitzacions. I permeten que la pròpia societat actuí de vigilància activa davant de l’activitat.
Al final de tot copa de cava, excel·lent, de les bodegues Buti Massana.