Francesc Masana

Mark Tafoya és un reconegut Personal Chef a Nova York i fundador de la Culinary Media Network, un canal on-line que recull experiències gastronòmiques de tot el món amb vídeos, podcasts, cursos on-line, articles i entrevistes. En el marc de la fira Alimentària i convidat pel Ryan i la Gabriella Opaz de Catavino, vaig poder conversar amb ell sobre les possibilitats que internet i els social media ofereix a la gastronomia i evidentment al vi, un tema molt recorrent també en aquest bloc.

Restaurants, cuiners, cellers, botigues especialitzades, … tenen milers d’històries per compartir amb els seus clients i consumidors i poden contactar amb ells en qualsevol punt del món. Com ho va fer el Mark i quins són els seus consells? Si ho voleu saber, no us perdeu aquest #talkingabout.

Ah! Per cert, evidentment el Mark va marxar cap als Estats Units encantat amb la nostra gastronomia i els nostres vins. Haurem d’estar atents en què explica!

#talkingabout – Chef Mark Tafoya from redall on Vimeo.

Uvinum és un espai a internet on poder compartir opinions sobre vins, denominacions d’origen, cellers i, a més, pots comparar preus i evidentment comprar vins. Si existeixen webs on consultes opinions sobre hotels, sobre cotxes, electrodomèstics i demés, perquè no també de vins? Perquè no anar més enllà de les opinions dels grans gurus i escoltar aquelles persones que tenen gustos i interessos similars als teus?

M’agrada Uvinum perquè és fresc, senzill i de navegació molt intuïtiva. El projecte l’han engegat un equip de grans professionals: l’Albert López, l’Albert Garcia i el Nico Bour després d’una llarga trajectòria dedicada al desenvolupament web, a les noves tecnologies i a empreses d’internet. Així doncs, van decidir deixar-ho tot per iniciar aquest projecte, i aquí expliquen molt bé perquè van fer aquest pas.

A partir d’ara començaré a col·laborar amb Uvinum; seré una Uviner Evangelist, és a dir, com diuen ells: “Personas que comparten nuestros valores, que quieran expresar y recomendar cualquier vino del mundo con un lenguaje sencillo, entendible por todos, y que muestre que el vino es un placer de todos los sentidos a compartir con quién quieras. Personas que quieran compartir sus conocimientos y que quieran ayudar a difundir la cultura del vino. Personas que sean evangelistas de una cepa, una denominación de origen o una tipología de vino .Y estos apasionados del vino son ante todo independientes: hablan, escriben y comunican sobre lo que ellos creen y sienten, y en ningún caso queremos interferir en sus opiniones.”

Així doncs, com dic a l’entrevista, “No soy enóloga ni soy sumiller, pero soy una gran amante del vino y, sobretodo, me apasiona todo lo que rodea este producto: des de las personas, a la historia, los paisajes, las labores del campo, la gastronomia y el maridaje. Periodista como soy, me gusta explicar historias y me gusta comunicar que el vino es mucho más que una bebida sabrosísima y muy saludable. A través de Uvinum os hablaré de lo que me sorprende y me atrae de este mundo, pero sobretodo con mucha humildad y respeto. Simplemente soy una consumidora de vino que le gusta conversar sobre él”

M’agrada el vi i la seva cultura, m’agrada escriure i m’apassiona internet i els canvis que està provocant… o sigui que aquesta col·laboració em fa molta il·lusió perquè té una mica de tot això

I com que el món del vi i també el d’internet és tan gran i no s’arriba a tot arreu, estaré encantada de què em proposeu temes, històries, vivències, cellers, cultures, paisatges sobre el vi per aprendre i parlar-ne.

Aquí podeu consultar tota l’entrevista que em van fer en motiu d’aquesta col·laboració. I una recomanació: seguiu el bloc d’Uvinum, trobareu curiositats, tendències, vivències sobre el món del vi. Val la pena!

Fa un parell de dies, en @janquim em va fer unes quantes preguntes sobre el vi i internet per una peça que estava preparant pel portal d’informació 3cat24.cat on parla de diferents comunitats i projectes relacionats amb el vi i les xarxes socials i les TIC. Una de les preguntes que més em va fer pensar va ser si el vi tenia quelcom especial que el feia diferent a altres productes/sector a l’hora d’utilitzar internet com a mitjà de comunicació, relació amb el client, etc.

Com ja he repetit força en aquest bloc, crec que pel sector del vi internet és clau per dos motius: per una banda, el vi és un producte que conté molta informació (i per tant, també coneixement), rera cada ampolla, hi ha una història, una cultura, una forma de fer, un territori, molts cellers, moltes marques; i, per l’altra, cada vegada hi ha més interès així com més coneixement i ganes d’aprendre per part del consumidor sobre vins. Tot això fa que els social media i siguin unes bones eines per transmetre aquests coneixements i generar comunitat al voltant d’un producte que, permeteu-me, és molt més que un producte.

Els social media permeten connectar directament el consumidor amb el productor, sense intermediaris en un sector on la intermediació (distribuidors), està a l’ordre del dia.  Un celler que treballi molt bé els social media i les eines TIC trobarà més fàcilment el seu nínxol de mercat i li serà molt més rentable que no usar altres eines de comunicació molt més cares i que els seus pressupostos no poden assumir.

El del vi és un món molt avesat a la recomanació i per això poden ser interesants els social media. De segur que ens fixem molt en l’opinió que pot tenir un amic nostre al Facebook o al Twitter sobre un vi; o consultem a comunitats i webs sobre vi per veure què opinen de determinat producte, … És interessant doncs que el celler conegui què diuen d’ell a internet, què pensen els seus consumidors dels seus productes, parlar amb ells en aquests espais, consultar blocs, …  Molts cops pot ser més negativa una mala opinió en una web que no ens puntui Robert Parker!

Estem d’acord en el que el vi no es pot digitalitzar, però al voltant del vi es poden generar moltes experiències autèntiques: des d’un bloc on un productor va narrant el seu dia a dia en un celler, a vídeos casolans sobre fets concrets del procés, a rutes interactives per un celler, … i, amb l’enoturisme, també hi ha un gran camp a recórrer. Si saben emprar bé aquestes eines, sent realment autèntics, podem provocar experiències físiques: provant els vins, recomanant-los als amics perquè coneixes el productor, o visitant la bodega i sentir-te com a casa perquè coneixes molt d’aquell elaborador. És a dir, emprar el 2.0, per aconseguir moments físics autèntics.

Amb tot, però, cal ser conscients de per a què s’utilitzen aquestes eines i, que cal ser transparent, autèntic i estar disposat a conversar i dialogar amb consumidors.

I, això del 2.0 no deu estar del tot malament si el Robert Parker ja està al twitter, des de fa uns dies, no? El que potser ell no ha entès massa bé és que la xarxa serveix per escoltar, parlar i conversar (només segueix a 3 persones i no s’ha comunicat amb cap dels més de 1000 seguidors que té).

(article publicat avui a El 3 de vuit, a la secció mensual “Bufar i fer ampolles”)

“Un poble que no beu el seu vi té un greu problema d’identitat”, va escriure el periodista, gastrònom i escriptor Vázquez Montalbán. Aquesta va ser la frase que va servir d’exemple a un amic durant el lliurement de premis del Cartaví 2009 per explicar-me que, a aquells que directa o indirectament ens dediquem al món del vi, ens agrada omplir-nos la boca amb cites d’aquest estil. Diem que el vi és cultura, que el vi és salut, sense parar-nos a pensar per què i com podem incidir en mostrar i comunicar aquesta cultura i per tant, estendre l’amor al vi més enllà dels quatre o cinc d’un sector força endogàmic.

Fa uns dies veia per internet la ponència que Gary Vaynerchuck, un crític de vins dels Estats Units que s’ha fet famós pels seus peculiats tastos on-line a la web http://tv.winelibrary.com/, on sermonejava als cellerers perquè havien lliurat la relació directa amb els seus clients al distribuidor, al botiguer, i rarament eren ells mateixos qui transmetien la seva història al consumidor final. Amb entusiasme, en Gary deia que, si permets a tothom que parli de tu, perquè no, d’una vegada per totes, t’expliques i dones a conèixer tu mateix la teva història? Qui pot saber més d’un, que un mateix?

I tot això era el que pensava quan 60 propietaris de restaurants de Catalunya recollien algun guardó del Cartaví 2009, el concurs de cartes de vins de Catalunya. Em va emocionar veure que, d’aquests restaurants, 17, és a dir, prop del 30% estaven situats dins la regió de la DO Penedès; i, dels 18 guanyadors, 8 estan a l’Alt i Baix Penedès i al Garraf. Amb això es demostra que aquests restaurants saben que viuen en una zona de vins, que aquesta realitat és intrínseca en la seva forma de fer i d’entendre el seu negoci; que al voltant d’aquest producte han creat la seva pròpia història i la vinculen amb la gastronomia que ells saben fer. De segur que quan tenen clients, els hi parlen dels vins que tenen, els recomanen, els mariden amb els seus productes i de segur que ho fan de manera apassionada, orgullosos de pertànyer en una zona de vins.

Des d’aquí vull felicitar a tots aquests restaurants que, en el seu dia a dia, comuniquen sobre el vi, sobre el Penedès i estenen la seva cultura, la seva història, el seu paisatge als seus clients. Són els reals ambaixadors d’una regió i cal que els cellerers, els cavistes, les institucions, les administracions, els penedencs els recolzem, els agraïm la seva tasca i en prenguem nota. Cal també que altres restaurants de la zona també n’aprenguin. Aquests guardonats han sabut explicar on són, perquè tenen la carta de vins que tenen i, per tant, recollint la cita de Vázquez Montalban, han ajudat a crear identitat a un territori.

Foto de Salvador Rovira

Impressionant ponència de Gary Vaynerchuk al Wine Future 09, celebrat la passada setmana a Logroño. 25 minuts apoteòsics que de segur no deurien deixar indiferent a un públic format per grans empreses, representants d’institucions del vi, distribuidores, cellers, enòlegs, …

En Gary, un immigrant de l’antiga URSS que va anar als Estats Units de petit, que tot el que sap de vins és gràcies a la lectura i al coneixement d’afeccionat, que va obrir el videoblog Wine Library TV i ha passat a ser, com diu en Seth Godin al seu llibre Tribus,  un líder que ha sapigut involucrar a tota una comunitat i a distribuir productes i serveis amb històries que es propaguen; aconsegueix apassionar.

Vaynerchuck, en 25 minuts, sermoneja el públic del Wine Future i els hi diu que si no tenen en compte el client, rarament tindran futur. Un sector, el del vi, que en la major part dels casos li manca relació amb el client, informació sobre el consumidor, comunicació directa a ell; que, en moltes ocasions, la relació amb el client l’ha lliurat al distribuidor, al botiguer, al crític de vins, … Com diu Gary, “si permets que tothom parli de tu, perquè no expliques tu la teva història” i, que ara a més, pots fer que fàcilment es propagui i de forma ben econòmica: usant l’eina més democratitzadora de totes, internet.

No té desperdici, és vibrant, aquí us deixo amb  la grabació de Vinus TV:

Recordo que dijous passat me’n vaig anar amb un gran somriure a dormir. Estava contenta perquè hores abans havia pogut fer el meu propi cava, m’havien explicat que el Penedès era el Mercabarna dels Íbers i tenia la recepta d’un seguit d’aperitius senzills i sorprenents per deleitar amics i família; i totes aquestes experiències en un sol projecte: el Marida’t & Cava.

Es tracta d’un projecte fruit de la unió de dos emprenedors: l’enòleg Enric Enguita d’Art Cava i el cuiner Matias Delgado del restaurant Cal Matías de Subirats amb una finalitat: transmetre el gaudi de la seva feina, del seu dia a dia a grups de persones que gaudeixen de la bona gastronomia. És una activitat que podríem anomenar enogastronòmica i que té molt de compartir, de transmetre el que un sap (en aquest cas l’Eric en enologia i el Matias en gastronomia) a la quinzena de persones que estàvem allà, disposats a viure una experiència molt especial. I és que així va ser. Des de les 19:00 fins ben bé la 01:00 de la matinada, l’ambient que es respirava al celler d’Artcava era únic: rialles, converses, mirades, complicitats entre tots els que allà estàvem. Diuen que un bon vi i un bon menjar es gaudeix millor en companyia; doncs crec que, si a més, tens la sort de poder fer el menjar i fer el vi (en aquest cas el cava) en companyia, tots de la mà, el resultat final encara és més rodó.

Moment del gaudi

Moment del degorjat

Tot cuinant el sopar

Aquesta és una mostra de la importància que hi ha avui dia de posar en valor un producte o un servei. L’Eric ha sabut copsar (i ja fa uns anys, des de la creació de Artcava) que és vital conèixer els seus clients per a ell: vénen al celler, el visiten, es fan el seu propi cava i ell els manté informats. El mateix el Matías, de tant respondre preguntes, donar receptes dels seus plats, atendre al client, ha vist que aquest té ganes d’interactuar amb ell, d’aprendre’n al seu costat, de compartir i, perquè no, també suggerir. Per això van fer Marida’t & Cava, per posar en valor el que ells fan al dia a dia; a través de la unió de dos empresaris, de dues visions de negoci, fer una experiència única.

Una gran opció per passar un dissabte o un diumenge al Penedès amb una colla d’amics. Segur que, l’experiència, us deixarà un molt bon gust de boca. I, des d’aquí, molta sort en aquest projecte i que, com deia el Matías, que hi hagi més oferta enoturística al Penedès que es complementi amb activitats com aquesta.

Les fotos són de Maridat&Cava

Debatdevi: el futur del vi a Catalunya es presenta demà al VIII Congrés de Desenvolupament Rural – InnovaRural, organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.