Francesc Masana

De UK_summer 2011

A través de les finestres de casa el Paul i la Mary veig néixer el dia. Avui s’acaba la nostra estada a Ropsley. L’experiència d’aquest any és nova per nosaltres però del tot fascinant: l’intercanvi. Aquests dies hem estat fent la valoració. La conclusió és com no ens havíem adonat abans dels avantatges que suposa “fer vacances” en aquest format. Comparteixo unes anotacions per si us poden ser útils dels avantatges d’intercanviar la casa per fer “vacances”. Aquest recull hagués pogut estar fet per qualsevol dels amics que han compartit amb nosaltres aquest model.

Economia. L’estalvi econòmic de fer una estada, amb una certa durada, a un lloc on t’acabes trobant com a casa és impressionant. L’actual situació de regressió econòmica, que penso que ens condueix a un nou escenari econòmic i social, reclama nous hàbits: l’intercanvi, són formes que crec que aniran en augment.

Seguretat. La por és un dels principals arguments que s’usen per refusar aquest tipus d’acord. El Paul i la Mary, per cert no els hem vist mai, fa mesos que ens intercanviem informació, idees, propostes, suggeriments, preferències,…no són uns estranys. Durant els dies de l’estada hem pogut intercanviar correus amb ells i sabem que ens cuiden la casa com nosaltres cuidem la seva. Per tant, tot i ser lluny del nostre habitatge tenim la seguretat que la casa està ben cuidada i a més acompleix la seva utilitat: donar acollida.

Socialització. Arribar i adaptar-se és molt més senzill quan ja has contactar prèviament exercint llaços. La vista de la veïna que et dóna la benvinguda, un amic de la família que t’ofereix el seu propi ordinador, la família que amb canalla d’edat similar t’allarga la mà…són petits exemples que reforcen els llaços socials amb un entorn nou del que et pretens contagiar durant uns dies.

Educació. Per les nostres filles, també per nosaltres mateixos, representa un repte aprendre a deixar en mans d’una amistat recent “les teves coses”; però penso com ja he dit anteriorment que el nou model social i econòmic apunta per la recuperació de pautes que fomenten l’acord d’ús o intercanvi.

Turisme. Més enllà d’una guia turística la persona amb qui intercanvies l’espai et proporciona activitats, idees o propostes connectades amb els teus requeriments. Això resulta gratificant i d’un estalvi de temps important. D’altra banda, Copons que ràpidament connecta amb el cor dels que el visiten, ja té en el Paul i la Mary dues persones que en parlaran rebé com a espai on passar-hi uns dies.

Hi ha una sensació que tot l’entorn ràpidament s’ha fet fet teu i res ja no resulta estrany. El més estrany es marxar. El nou escenari ha permès aprendre, revisar lectures, fer contactes per la investigació, descansar,…en definitiva dies reinventar-se.

Ricard Espelt, expert en comunicació en xarxa from redall on Vimeo.

Ricard Espelt en la presentació del projecte de l’Alta Anoia, a partir del procés de construcció de la teva Alta Anoia
Dia: 17/09/2010
Vicepresident del Consorci de Promoció Econòmica de l’Alta Anoia.

La teva Alta Anoia el resultat d’un projecte col·lectiu amb un grup important de gent treballant al darrera i amb ganes de crear moltes sinergies. La proposta es porta a terme amb molta il·lusió i amb uns certs dubtes inicials pel seu esperit innovador.

Té un esperit de Beta constant, perquè té ganes d’evolucionar segons els nous requeriments que puguin aparèixer. Va molt més enllà d’un projecte web, té ganes d’evolucionar i reinventar-se constantment. A darrera hi ha la voluntat de repensar les tasques i els procediments de la pròpia oficina, traient el màxim de profit de l’equip tècnic per dinamitzar els agents del territori. El diàleg del territori és més necessari que mai. Ara hi ha un projecte estratègic i una eina que permet empènyer un projecte col·lectiu.

El projecte va començar amb un bloc que explicava cada element del projecte: programació, formació, finançament,… aquesta informació seguirà sent pública perquè qualsevol territori el pugui utilitzar. El primer retorn positiu de part de la xarxa ha sigut vers la pròpia metodologia del projecte.

El projecte neix amb ganes de ser compartit i obrir-se al territori, per tant no marca cap frontera i obre les seves portes a hom qui estigui interessat a aportar-hi coneixement. La proposta de esta pensada per arribar a la llarga cua de possibilitats i especificitats que el territori pot generar i compartir amb la xarxa.

El Consorci té ganes de liderar la dinamització de continguts, però no vol tenir el control dels continguts: aquest és lliure i obert. La funció del Consorci en els continguts és únicament la dinamització i la moderació.

El coneixement del territori té valor com a eina de desenvolupament econòmic i per tant, turístic. És important recollir el patrimoni del coneixement amb l’ajuda de tots els col·lectius, especialment els nens i nenes de les escoles.

El projecte anima a revisar els criteris procedimentals de l’administració pública, per tal de crear entorns col·laboratius per aprofitar tota l’energia i tots els recursos econòmics, per cert molt limitats. Revisar i fer renuncies en benefici del conjunt del territori és un element essencial per equilibrar econòmicament tot el territori.

José Antonio Donaire, Prof. Universitat de Girona from redall on Vimeo.

José Antonio Donaire en la presentació del projecte de l’Alta Anoia, a partir del procés de construcció de la teva Alta Anoia
Dia: 17/09/2010
Professor de UG.

Estem en una fase molt prospectiva: noves possibilitats, nous nínxols de mercat, però tot això es produeix en un període temporal canviant. Poder aprofitar els aprenentatges que aquest procés esta produint és una oportunitat.

Tenir un pla (estratègia) és un element important important perquè un determinat territori pugui trobar nous espais de desenvolupament, turístic també. Fins i tot, ni que el pla no sigui perfecte es demostra que els territoris que han fet pensat una estratègia en surten beneficiats. Sumar esforços, ni que sigui en una direcció no del tot encertada, ja és quelcom positiu.

Un altre element és allunyar-se de l'estandardització i crear estímuls propis: turisme de diferenciació. S'ha de fer una revisió crítica de quina és l'oferta que s'ofereix, i intentar fer un producte peculiar.

Un conjunt important de turistes li agrada no ser tractat de turista, per tant cal vigilar en no sobre-ocupar espais. Aquest tipus de turista és molt interessant perquè té unes peculiaritats que permeten ser molt imaginatiu. Explotant un producte molt artesà i manufacturat pel turista.

Actualment, el turista vol deixar de ser espectador, canviant la seva identitat formant part de l'entorn que visita. Cal també segmentar molt el tipus de client, i ajustar-se als seus requeriments. S'ha d'entendre que la innovació també ha de ser constant i compartida amb el territori.

Els turistes prenen el relleu de la imatge que tindrà la destinació. El control ja no és ni de la destinació ni dels intermediaris. Per tant, cal començar a crear un diàleg proper al turista perquè aquest serà el principal agent que influenciarà en els potencials visitants.

La ponència de José Antonio Donaire està plena d’exemples molt il·lustratius.
Molt recomenable el seu bloc, una autèntica referència.

Oriol Miralbell from redall on Vimeo.

Oriol Miralbell en la presentació del projecte de l’Alta Anoia, a partir del procés de construcció de la teva Alta Anoia
Dia: 17/09/2010
Professor de la UOC
Professor associat de l’EUTDH – UAB

La innovació com a eina per millorar processos, productes o serveis, pensant en un mercat que ja existeix per tant donant nous valors d’interès o cercant nous espais de mercat: innovació disruptiva. Innovar per millorar la rendibilitat, l’eficàcia i crear nous negocis.

Inventar com a base de la innovació cercant sinergies entre activitats turístiques o en àmbits diferents (com per exemple el self-service). El debat i l’experiència conjunta com a instrument per a ser més productiu en la innovació.

La societat local: empreses, administracions i associacions com a agents del desenvolupament territorial. La població local, els mitjans de comunicació i el propi turista són les claus del teixit social d’un territori que pensa en el turisme com a eix de desenvolupament econòmic. Aquests s’unifiquen en centres d’interès, comunitats de pràctica i en xarxes socials. Bàsicament aquestes formes articulen formes de cooperació en àmbits d’interès comú. Formes que ajuden a millorar gràcies al propi capital social.

L’equilibri entre la cohesió i els ponts externs permet un espai ideal per la innovació. És genera la confiança i l’obtenció d’informació. L’aprenentatge doncs resultarà en element essencial en la innovació.

La dinamització per captar l’interès dels grups que formen part del teixit social serà bàsic per obtenir els millors resultats. És lògic doncs que la figura del moderador (lideratge) és clau per l’èxit de la dinamització d’una xarxa. Delegar en els diferents líders ajudarà a potenciar col·lectivament una determinada acció.

Revisar els objectius i el seu acompliment serà fonamental per apoderar al territori.

Xarxes socials i clusters

Entenent les xarxes socials com a formes d’interacció col·lectiva, on hi ha intercanvi d’informació i els clusters, com a concentració geogràfica d’empreses per aconseguir un benefici competitiu. Els dos conceptes tenen una relació importantíssima: perquè uneix dos conceptes que és beneficien mutuament.

Cada xarxa té uns nodes (clusters) centrals. Hi ha nodes de les xarxes que tenen més enllaços que altres perquè tenen més capacitat d’interacció amb altres nodes. Si és comparteixen lligams amb altres nodes la unió entre nodes és reforça. Cal una unió entre les cases de turisme de la zona, per després establir relacions amb altres cases més enllà del territori. Això reforça la nostra força competitiva davant d’un mercat més ampli.

La dinamització a les xarxes

Saber escoltar i observar: Cal buscar interessos comuns que tinguin un veritable interès pel grup.

Capacitat de socialitzar, tenir curiositat i voluntat d’aprendre, l’interès de compartir / intercanviar,… requisits indispensables per interactuar en una xarxa social. Amb possibilitat de fer lobby, compartir esforços, costos, i aconseguir millors quotes de mercat.

Una xarxa necessita moderadors i dinamitzadors, amb unes característiques vitals: no prendre partit, fixar i respectar unes regles, arbitrar, liderar, delegar i fomentar generació d’iniciatives. El moderador ha de tenir la capacitat de ser reconegut per la seva xarxa. La xarxa ha de ser capaç de generar nous líders amb un rol propi.

És important establir objectius per dinamitzar la xarxa. Aquests objectius han de realistes i mesurables.

Una estratègia important és explicar la pròpia experiència i compartir-la amb la resta del grup, donant veu als líders interns. Amb esperit de servir, cooperatiu.

Els rols més freqüents i la seva importància
Amb aquesta descripció podem establir aquests rols dins les xarxes socials. Cada element resulta important en la dinamització d’una xarxa.

Intermediació

Centralitat

Proximitat

Cohesió

Pont extern

Clusterització

Oriol Miralbell, Professor de la UOC

Comprendre el turisme com a un motor econòmic i social de desenvolupament rural

El turisme és una indústria transversal i afecta a molts entorns: el social, l’econòmic, el polític, el medi ambient,… Aquesta visió tant global de la figura del turista obliga a un re-plantejament important de la visió tradicional. Hi ha doncs la possibilitat d’integrar serveis entorn al turisme. L’organització territorial i els seus agents són molt importants per entendre el turisme.

La destinacions és un espai o territori que està coordinat i comercialitzat sota una marca. Actua d’emblema. Exemple de la Selva Negra: amb un valor de marca d’aire net. Espai d’alliberament i de retrobament amb el medi.

Fer un tractament del territori sostenible és possible amb estructures empresarials petites o mitjanes, perquè s’han construït a elles mateixes amb harmonia amb el territori.

Un territori que és capaç de construir la seva pròpia oferta, dóna valor a la mateixa comunitat i també dóna valor a sí mateix. Més enllà de l’oferta de la pròpia administració, construïda entorn a la pròpia comunitat.

S’han de tenir en compte els possibles recursos: els mediambientals (relleu i clima), els humans (infraestructures i població) i recursos culturals (històric, folklòric, festes, fires i convencions). Aquests darrers són un actiu important en el territori de l’Alta Anoia, i que no s’acaben d’explotar. Cada recurs afegint un servei dóna un producte. Un conjunt de productes genera un paquet. L’equilibri entre producte i preu és un element fonamental per tenir en compte alhora de donar valor a l’oferta.

El turisme a d’encaixar en el dia a dia del territori i no ha d’obligar a cap canvi important en el fer habitual. Un error estratègic és no correspondre l’autenticitat amb el producte. És important una correspondència entre l’especialització de l’oferta turística i la marca de destinació.

És interessant diversificar l’activitat econòmica per tenir millor reacció davant èpoques de crisi.

Hospitalitat i acollida, creant germanor entre les diferents ofertes. De tal manera que el visitant es trobi confortable en la seva estada. Crear activitats col·laboratives reverteix en la satisfacció del visitant, i en el desenvolupament de la marca del territori. Molt important entendre el servei en concepte de hospitalitat, de civisme, d’acollida,… Paral·lelament a les necessitats bàsiques en turisme la destinació ha de satisfer unes necessitats complementàries, igual d’important. També és cal tenir un bon catàleg d’oferta.

Entorn social: Fer participar al client, tenir un compromís amb el projecte global: el benefici del proper ens beneficia, flexibilitzar el servei adaptant-se a les necessitats del visitant, tenir estima envers el país i la pròpia identitat,… són elements essencials per potenciar el turisme.

Tenir bones infraestructures, un equilibri sostenible entre diverses activitats econòmiques, una riquesa equilibrada,… elements fonamentals per tenir un entorn econòmic favorable pel turisme.

L’entorn polític és molt important amb un compromís per mantenir un projecte a mig i llarg termini, una representativitat justa de les forces polítiques locals i cercar bones relacions entre administracions locals i nacionals.

L’entorn mediambiental també és un valor a cuidar a través de la preservació del paisatge, utilitzar i fer conèixer les bones pràctiques, afavorir l’educació per mantenir un espai bé i incentivar un turisme sostenible (Greening Tourism).

És important crear clusters: empreses agrupades sectorialment. Creant estructures properes per millorar la competitivitat.

És molt important integrar el sector públic/privat i fer participar la societat civil per desenvolupar conjuntament i amb èxit el producte turístic.

Aquesta jornada de formació va integrada en el projecte de La Teva Alta Anoia. Podeu seguir el projecte des del compte de twitter: @altaanoia o del grup de Facebook.

L’amor no és per que si. Tot i que l’origen no és descriptible, hi ha elements químics que diuen facilitar el seu sorgiment. Tot just fa 24 hores que he tornat a posar els peus en aquesta ciutat i ja em torno a sentir captivat.

Quan t’enamores es difícil de veure els defectes més evidents. Realment em costa. Em té encisada la tranquil·litat per ser una gran ciutat. L’ordre, l’educació, el silenci, la netedat, la varietat.

La millor manera de mantenir un amor, és no desgastar-lo. El dia a dia, la convivència, té un desgast que els amants no pateixen. Les tres visites en poc més d’un any a la ciutat, per una persona amb recursos limitats per poder-ho fer, recolzen aquesta visió de ciutat-amant.

Els mesos passen i les relacions necessiten consolidar-se, i crec que haig de trobar una manera de trobar aquesta relació més seriosa amb aquesta ciutat.

Avui he tingut la sort de descobrir a la Royal Academy of Arts, gràcies a un amic que va participar en la construcció d’una peça, a Anish Kapoor, escultor indi resident a Londres des dels anys 70. Us proposo de fer una ràpida visita a la seva pàgina web per adonar-se’n de què no deixa indiferent.

Un altre petó que m’acaba de fer la ciutat que em té captivat. Les coses no passen per que si, i cal aprofitar-les.

Farà dos anys aviat, que amb el Pere Masana varem agafar el repte de treballar pel turisme i la promoció econòmica de l’Alta Anoia d’una forma activa. Agafar la presidència i vicepresidència del Consorci fa dos anys no va ser gens fàcil: vèiem un munt de possibilitats per treballar en el territori però l’oficina havia patit un oblit molt important, i el dia a dia és cuidava poc i els projectes de futur de l’oficina eren un terreny infranquejable. Remarcar això és important per entendre que la situació no permetia poder plantejar el que ara comencem.

(Re)Comencem un projecte. Gracies a l’empenta d’Antoni de Solà i Jordi Bertran, fa uns anys aquest territori va adonar-se que tenia un actiu important: el turisme. L’Alta Anoia té un potencial molt gran: situada al centre del país s’aproxima a tots els ciutadans de Catalunya, i especialment la zona més habitada, la metropolitana. Ofereix, ja ara, més de 40 allotjaments de turisme rural i ha explotat elements autòctons com el Cigronet de l’Alta Anoia. Aquesta bona feina són els fonaments del (re)començament del projecte: La Teva Alta Anoia.

Després de múltiples conflictes i gestions, la construcció de la nova Oficina per la Promoció Turística i Econòmica de l’Alta Anoia és un fet. Aquest element constructiu, s’ha aprofitat en l concepció d’un projecte, que en clau tecnològica, vol servir d’eina per la promoció del territori.
El projecte intenta integrar molts més elements que el que pot aportar un portal web turístic. Intenta integrar el territori per treure-hi tot el profit. La integració d’informació és un element bàsic: els municipis, els ciutadans del territori, els estudiosos, els viatgers,…hom ha de poder sentir-se part del territori i donar contingut informatiu al portal: rutes, històries, anècdotes, vivències, valoracions,… Element clau, que té un doble basant: explotar la capacitat d’informar de tot un territori i unir els esforços per integrar els recursos.

Les zones rurals tenen una capacitat limitada, o limitadíssima, en la capacitat de realitzar grans projectes de desenvolupament territorial. De fet, és una qüestió ben lògica. El projecte intenta, des d’un bon principi integrar a tots els agents del territori (municipis, ciutadans individuals, aficionats, associacions,…) perquè treballin pel desenvolupament del territori. No cal que cada municipi, per exemple, prepari la seva festa major, els seus actes culturals, el seu projecte mediambiental,… d’una forma individual. La tecnologia ha de servir d’instrument per compartir aquests recursos i per obrir-los a la potencialitat més amplia. Ens sembla que en una època especialment complexe a nivell econòmic, només la força d’unió ens farà grans.

Teníem clar que el projecte havia de treballar-se en conversa horitzontal. Per aquest motiu, fa uns tres dies ja tenim un bloc i perfils a algunes xarxes socials per agregar seguidors. El projecte ja s’ha fet donat a conèixer de forma democràtica a tothom. Durant tres setmanes es presentarà de forma “analògica” als municipis, allotjaments i activitats de la zona.

El projecte comença ara: el construirem plegats. De forma transparent i oberta, perquè tothom conegui on es destinen els recursos econòmics i en la fase en que estem. Necessitem més que mai la força de les administracions superiors, els ciutadans del territori, les administracions locals, les associacions, els grups d’aficionats,… anem a (re)construir la teva Alta Anoia.

Ajuda’ns! Serem el que voldrem ser.

Sr. Carlos Becana Sanahuja. Coordinador de l’Àrea de Noves Tecnologies de la Diputació de Huesca.

Diputació Digital de Huesca

Telecentres
Interlocució amb el territori: fer formació específica segons les necessitats. Buscant quins són els espais de més interès per cada una de les zones. Sectoritzant al màxim el públic. Bàsicament es tracta de detectar quina és l’interès de cada un dels grups de persones i/o territoris.

Fomentar el voluntariat, per donar cobertura a totes les necessitats i que el cost sigui assumible per l’administració.

Ús de les xarxes socials com espais de difusió i connexions amb els diferents grups d’interessos.

Rutes en GPS - Basat en el turisme amb cotxe
Cercant la participació i la interacció dels visitants.
L’usuari se sent segur i pot seguir una ruta determinada o poder realitzar la seva pròpia ruta.
La ruta pot ser impresa en paper i pot col·locar-se a la pròpia PDA.
La ruta marca els punts d’interès tant d’espais interessants, serveis, etc. El mateix usuari pot pujar els punts d’interès i les rutes.
També hi han unes webcams situades pel territori i això permet que el visitant pugui veure el temps abans de realitzar la visita.
Després a casa podrà opinar de la ruta i pujar les teves imatges.
S’ha fet difusió del projecte per les xarxes socials i s’ha creat un concurs per la ruta més original, la millor fotografia, etc.

Tractament de la informació
El sistema del tractament de la informació té dos objectius fonamentals la integració de continguts i la reutilització de dades:
SIPCA
Sistema integral de gestió de la informació: buscant integrar la informació del patrimoni. Es tracta de situar al màxim de la informació a l’espai públic per poder fer ús de les dades.

El desenvolupament del software és lliure i es busca col·laboració d’altres diputacions per tal d’augmentar les capacitats de les eines.