Jan 10 2010

#talkingabout: Human

- No et passis de la ratlla?
- No pare.

Construïm i modelem les persones en cada gest, conscients o no. La descendència provoca la nostra màxima expressió per la voluntat escultòrica que hi ha darrera de cada un de nosaltres. Els fills representen la nostra projecció. Pensem que ells arribaran on nosaltres no ho hem fet. Difícilment admetem que les persones, els fills inclosos, no són el que nosaltres modelem sinó el que realment són: la unió d’una sèrie d’elements, on a vegades nosaltres hi juguem molt i, a vegades molt poc.

Aquesta breu descripció inicial és per fer quelcom que la Trina li agrada fer al bloc, recomanar cançons i pel·lícules, per acabar les entrades. Us recomano l’obra La forma de les coses, de Neil Labute, dirigida per Julio Manrique i que aquests dies representa les últimes funcions (prorrogada fins a finals del gener).

La construcció del perfil digital a la xarxa i el seu enllaç amb les xarxes socials juga sovint un paper similar. Som éssers humans que construïm una realitat a la xarxa, el nostre perfil. A vegades aquest perfil és construeix de la maneta de com som en realitat. A vegades no. És modela al nostra gust, amb l’ajuda de còmplices internautes que es complauen a recolzar personalitats virtuals. Perillós exercici, al meu entendre, que porta desenganys en el que ja s’anomena “desvirtualització” en la mateixa xarxa.

Som humans. I construïm la nostra identitat. Sovint la xarxa més que amplificació amaga buits del nostre jo. Entrem en contactes virtuals, que hom anomena xarxes. Febles, mòbils, fugaces, corporatives. A vegades com la mateixa vida, la realitat d’una banda o altra es veu diferent; i per tant, comporta dubtes, desenganys, eufòries,… una altra manera de la forma d’aprenentatge prova-error, tant necessari per anar avançant. A vegades ens preocupem per la pèrdua d’un determinat follower, per si ens RT quelcom o no. Humans. Simplement no som capaços de veure que la xarxa no deixa de ser un mirall de la pròpia realitat humana. Amplificada.

Això n’extreu el millor d’ella mateixa (de la humanitat) i també el pitjor.

Hauríem de valorar i acceptar com a la vida real, quan algú deixa de seguir alguna persona no sempre és per desinterès. No us heu trobat mai en un bar, a vegades ple de gent. Converses de molts nivells, interessants o no. Però molt soroll. A vegades respirar, sortir a conversar a fora el bar de forma reduïda – a vegades delinquint i fent una cigarreta – et reconforta més. A la xarxa passa el mateix.

Les relacions, el perfil, els llaços, les comunitats, les possibilitats, l’aprenentatge serien bones etiquetes per aquest fantàstic talkingabout amb Trina Milan i Miquel Pellicer.

…estem rebent moltes respostes, molta informació, però el nostre cor segueix bategant. The Killers – Human

Gemma Urgell is talking about too
Lloc de gravació: Ateneu Barcelonès
Dia: 22.12.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Comments Off | posted in Human - The Killers, La forma de les coses, Neil Labute, RSS, Talkingabout, miquel pellicer, trina milan

Jan 10 2010

#talkingabout – Human

Sortint de veure Avatar ahir al cinema, vaig pensar en el Miquel Pellicer i la Trina Milan, antropòlegs i protagonistes d’aquest #talkingabout i en tot el que vam comentar durant l’entrevista. L’argument de la pel·lícula és fluix, però, conté l’essència d’aquella antropologia més clàssica: la ciència en conèixer què passa en un grup de persones (en aquest cas els Na’vi, els que viuen al món de Pandora), quines són les seves creences, com es relacionen amb l’entorn, els vincles entre ells, les lluites, les seves pors; i, com Claude Lévi-Strauss, pare de l’antropologia, un grup de científics s’introdueixen dins d’aquesta tribu, com si fossin Na’vi, intentant deixar enrera els seus prejudicis per poder arribar a pensar com ells i poder-los conèixer més a fons. També, segur que de la mà d’antropòlegs haurien nascut els múltiples aparells tecnològics de la mort que l’exèrcit que pretenia colonitzar Pandora utilitzava, igual que als EUA són antropòlegs aquells que estudien on ha d’anar la tecla d’una fotocopiadora; o el públic que ompliem la sala del cinema, molt divers, format per fans del cinema més comercial i americà als puretes del cinema més d’autor, persones de diferents edats, gènere i classes socials, també podríem ser objecte d’estudi perquè gairebé tots en vam sortir meravellats amb gran aplaudiment final. Perquè ens comportem d’una determinada manera, què ens uneix i ens desuneix amb l’altre, quines relacions establim amb persones llunyanes però semblants a nosaltres?

El món d’internet és també un món de Pandora: darrera un avatar creem una identitat digital i ens movem per les xarxes socials on creem comunitats a partir de persones afins als nostres interessos i allà es van creant normes i formes de relació i pertinença concretes. També el contacte entre els que coneixen i es mouen per aquest món de Pandora de la xarxa i els que no hi són és sovint una relació de pors, de desconfiança i això ens porta a què, si no hi ha coneixement un de l’altre, el diàleg es trunca i es creen falses percepcions i idees.

#talkingabout – human from redall on Vimeo.

Per això és important que l’antropologia també estudïi el nostre món actual. Davant els reptes que ens depara aquesta societat de la informació, el món digital i tecnològic, necessitem resoldre preguntes sobre el nostre entorn, sobre com emprem la tecnologia, sobre el nostre comportament davant aquests canvis tant ràpids i les relacions que establim entre nosaltres. La Trina i el Miquel ho fan en el seu dia a dia, des de l’educació i el periodisme, respectivament. I sempre, com bé diuen, amb la voluntat de millorar el món on vivim.

Ricard Espelt també en parla

Lloc de gravació: Barcelona, Ateneu Barcelonès
Dia: 22.12.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Comments Off | posted in RSS, Talkingabout, antropologia, avatar, miquel pellicer, trina milan, xarxes socials