De la informació passiva a la xarxa global de la contrainformació
En els darrers dies Wikileaks, i el seu màxim impulsor Julian Assange, s’ha convertit en un aparador dels mitjans de comunicació. Si bé no ha sorprès a un segment de població cada vegada més interessat en els temes que deriven de la societat en xarxa, si que ha causat una bona sacsejada en gran part de la població, mitjans de comunicació i governs d’arreu del món. En aquest breu article, explicarem com Internet ha possibilitat una manera diferent de entendre, aconseguir i amplificar la informació; on les regles de joc són unes altres i, per tant, obliguen a una transformació dels rols tradicionals.
És cert que podríem dubtar que Wikileaks tingui una estructura pròpia com a moviment global però del que no tenim cap dubte és que forma part dels nodes d’un moviment global de la contrainformació i la transparència governamental.
L’origen de la contrainformació en xarxa té els seus orígens en les mobilitzacions de Seattle (1999), on es va fer visible el moviment altermundista, a través de Indymedia. Des d’aquesta llunyana data, ja han aparegut diversos moviments i organitzacions que treballen perquè els governs siguin més transparents en la seva tasca informativa.
En el documental Wikirebels que va emetre el 30 minuts (30/12/2010) descobrim algunes de les interioritats de Wikileaks, i que ens fan pensar en un nou paradigma del rol informatiu i de la pròpia actitud política. Julian Assange alerta que “darrera de cada publicació hi ha un segon missatge i aquest és: si tens un comportament immoral, injust, seràs descobert”. La voluntat de l’organització és donar transparència a través de la publicació de informació confidencial. El grup es coordina i es comunica amb llistes de correu. La tecnologia esdevé un element essencial per aconseguir la informació, amplificar-la, però també, per l’organització del moviment que no té espais de treball fixes i reconeguts. Manel Castells, en La era de la Información, ja reconeix les possibilitats de la tecnologia com a eina de mobilització i organització dels nous moviments socials. Es per aquest motiu, que l’organització rep en els seus inicis el suport de Radical Chaos Computer Club per tal d’utilitzar la tecnologia per infiltrar-se en espais secrets.
Wikileaks neix amb la voluntat de ser transmissor de informació confidencial cap als mitjans de comunicació per tal d’amplificar-la. L’espai web obre la llavor de com la transparència informativa, realitzada de baix a dalt, dóna un tomb al sentit de la democràcia i al poder de la informació que fins ara era en mans dels governs. En aquest context les aliances canvien: els mitjans de comunicació ja comencen a veure les possibilitats de involucrar-se i donar suport a moviments que sorgeixen com a contrapoder, com a instrument per aconseguir més audiència. Lògicament, i com ja avança Castells, els governs que perceben aquesta pèrdua de control, es senten amenaçats i reaccionen per tal de manifestar el seu enuig; que en realitat no deixa de ser una incapacitat per assumir unes noves regles de joc.
La capacitat de l’organització per influir en els governs cada cop és més important. Islandia, on es va aconseguir una legislació molt favorable per la llibertat informativa sense censura, n’és un exemple.
La llavor que inicia Wikileaks alhora d’entendre la informació i la seva amplificació té el recolzament de la Nova Cultura Política, que com diuen Terry Nichols Clark i Ronald Inglehart vol recolzar nous programes i noves regles de joc. Aquesta actitud ataca les formes tradicionals del tractament de la informació confidencial i ensenya les vergonyes de les jerarquies tradicionals de govern. Els ciutadans deixen de sentir-se subjectes dòcils i passius per convertir-se en activistes amb ganes de revolucionar les formes tradicionals de govern, per tant, de poder. Són ciutadans, de la Nova Classe, actius i organitzats que a través de la xarxa informen i difonen la informació més enllà dels rols tradicionals. Quan aquesta acció troba la complicitat dels mitjans de comunicació, es manifesta la capacitat d’influència d’aquests nous moviments socials que treballen per la transparència en la informació per una banda. I d’altra, la necessitat que tenen els mitjans tradicionals per vincular la seva tasca informativa als propis ciutadans. En el cas de Wikileaks disposem de l’exemple de col·laboració amb The Guardian amb nombrosos casos de difusió informativa aconseguida a través de l’acció de intrèpids informants anònims.
Retornat al discurs de Terry Nichols Clark i Ronald Inglehart la Nova Cultura Política promou que els ciutadans donin respostes post-materialistes, amb actituds més liberals que les que imposava el materialisme. Aquest accent social dóna un cert recolzament a espais de transparència política. Per tant, com més atacada és una organització, en aquest cas Wikileaks, més recolzament internacional aconsegueix.
És cert que els nodes del què podríem anomenar moviments socials globals per la transparència política informativa no tenen sempre un organigrama de conversa horitzontal i descentralitzada, però si que formen part d’una tendència que descobreix una Nova Classe i una nova manera de fer política. El valor de la transparència té un camí paral·lel al propi reconeixement de la democràcia, sense la primera no s’entén la segona. Aquesta creixement va lligat al control dels propis ciutadans que a través de xarxes amplifiquen i organitzen grups de pressió vers les formes de govern tradicionals. En aquest darrer punt podem vincular tots els projectes de MySociety que d’una forma organitzada permeten als ciutadans comunicar, exigir i controlar els seus governs. El rendiment de comptes i la transparència governamental semblen elements inesquivables per la Nova Cultura Política, i més, quan les eines que ofereix la Societat de la Informació i el Coneixement donen la possibilitat als ciutadans de marcar el control del poder.
Entenent que estem escrivint sobre la mateixa actualitat esmentarem alguns exemples de les pròpies referències de l’article:
Collateral Murder, és un film gravat a partir de les filtracions d’unes imatges gravades fruït de la invasió americana a l’Irak. És un exemple de la difusió de la informació, transparència,… amb voluntat de reivindicar les atrocitats de qui es sent amo del poder; i per tant, en protegeix la informació.
Daniel Domscheit-Berg, un dels impulsors de Wikileaks, juntament amb altres persones està treballant amb Openleaks, amb la mateixa idea però amb organització menys jeràrquica i més horitzontal.
MySociety, organització que ja hem anomenat en l’article treballa en projectes que s’han convertit en la referència d’arreu. They work for you, pel control de la feina dels Membres del Parlament, potser és la que més cerca la transparència i la llibertat informativa dels ciutadans. MySociety també és l’exemple d’organització que treballa sense gairebé estructura física i basa la seva metodologia de treball en la tecnologia.