Francesc Masana

Un dels problemes principals alhora de portar endavant un projecte és el finançament. Trobar la quantitat de diners necessària perquè la idea sigui desenvolupada no sempre és fàcil. Per altra banda, si aconseguim trobar finançament per fer-lo, quin és el grau d’apoderament social té el projecte i quina “necessitat” hi ha perquè esdevingui una realitat. Són qüestions que tenen una resposta complexe en la forma de finançar els projectes des de l’òptica tradicional. Tampoc podem oblidar la dificultat de valorar el retorn social que té aquest projecte vers la inversió econòmica inicial.

Goteo resolt aquestes dificultats donant una volta als projectes a l’hora de plantejar el seu finançament. És important fer partícips a les persones que individualment financen el projecte, gràcies a ells el projecte serà una realitat i és a ells que hem de rendir comptes.

Aquesta forma de tirar endavant les iniciatives no només té el component de l’originalitat. Penso que més enllà de la necessitat del moment d’aconseguir finançament amb nous formats (microfinançament a través del crowdfunding), també es dibuixa un nou model econòmic que una societat en xarxa ha fet possible.

Un altre element molt interessant és l’ampli ventall d’àmbits que aquesta proposta de finançament de projectes permet: cultura, art, tecnologia, medi ambient, educació, etc. De totes maneres, un fil connector els uneix entre ells. Són projectes que treballen pel bé comú i estan disposats a fer un retorn col·lectiu dels seus beneficis. D’altra banda, la tecnologia dóna la possibilitat d’organitzar i/o comunicar en xarxa. Tothom pot finançar i pot proposar projectes per aconseguir diners o suport en serveis, difusió,… al voltant de la seva iniciativa.

Us animo a veure aquesta conversa enregistrada a l’Enric Senabre. Darrera del projecte també hi ha l’esforç de Susana Noguero i Olivier Schulbaum, Platoniq amb un ampli recorregut en el ProComú com a nou model econòmic: més social, més responsable i més sostenible.

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa en el seu bloc. També us recomano altres converses al web Talkingabout.

Artícles relacionats:
Gutiérrez-Rubí, A. (4/11/2011) ZW 282. Goteo.org
Torné, D. (13/12/2011) Susana Noguero ens parla de Goteo.org
Llop, P. (4/11/2011) Goteo.org, crowdfunding para el procomún

El Ricard Espelt fa unes dies va tenir la sort de poder conversar amb l’Enric Senabre, un gran activista d’internet, sempre vinculat amb projectes relacionats amb la cultura digital i la societat xarxa. El motiu principal de la trobada era parlar de Goteo. Com es defineixen ells a la web, Goteo és una xarxa social read more »

Quan tens a prop una persona que pateix Diabetes veus com les seves rutines diàries prenen una altra dimensió: controls, dietes, dosis d’insulina, medicació, exercici. I tot això, per sempre. Un cop la malaltia ja ha estat assumida, amb ressignació … Continue reading →

Hoy se celebra el Día Mundial Contra la Diabetes. Este dato no la conocía el viernes pasado, cuando quedé con Víctor y Dídac para grabar este #talkingabout en el Citilab de Cornellà. De todos modos, parecía que la conversación se producía en un día del todo especial: la aplicación Social Diabetes llegaba a las 1.000 descargas, y sin hacer ningún tipo de publicidad.

Social Diabetes, amb Víctor Bautista i Dídac Mauricio from redall on Vimeo.

Os invito a escuchar este #talkingabout magnífico. Social Diabetes es un gran proyecto y tiene un conjunto de elementos que lo hacen especial:

• El proyecto arranca de la necesidad. Esta sé convierte en el máximo estímulo para crear y trabajar sobre una aplicación tecnológica.

• La solución tecnológica tiene un componente social central. El diabético y la comunidad de diabéticos tienen un excelente instrumento para mejorar su calidad de vida.

• Los datos que extrae la aplicación favorece al conjunto de la comunidad. Por tanto, los pacientes, los médicos y los investigadores tienen gracias a ella una oportunidad para conocer y mejorar la acción sobre la enfermedad.

• La conversación pone de manifiesto, como dice Dídac, un nuevo modelo de paciente. Un paciente activo, que no sólo es un simple receptor de acciones médicas, sino que es emisor de información y proactivo a la hora de actuar hacia su enfermedad.
  

Cuando apagué la cámara y me despedí de Dídac y Víctor tuve la sensación de terminar de grabar una conversación relevante. El aprendizaje y el ejemplo de para qué sirve la tecnología tienen en esta conversación todas las dimensiones para convertirla en una referencia.

Quiero agradecer, aparte de Víctor Bautista y Dídac Mauricio, el apoyo de María Salido y Francesca Cañas que han hecho posible este # talkingabout.

Gemma Urgell también habla de este talkingabout.

L’essència dels talkingabouts són aprendre i compartir experiències amb gent que per un motiu o altre han despertat el nostre interès. L’excusa ens permet conèixer persones de les quals aprenem moltes coses.

El talkingabout amb la María té un to diferent. Ens coneixem de fa temps, hem participat en projectes que ens han permès compartir, aprendre i descobrir plegats. Al seu costat, tot això resulta senzill i molt inspirador.

Aquesta conversa, gravada al centre de Barcelona està centrada en explicar The Project. Fa temps que la María havia compartit amb nosaltres la seva proposta. Ara ens sentim part d’aquesta xarxa.

The Project és una nova manera d’entendre el treball i les relacions professionals, una nova manera d’accedir al treball. Segons el meu punt de vista, més enriquidora, més passional, més flexible, més líquida, més en xarxa.

M’identifico molt amb les explicacions de la María: la relació entre la xarxa, els objectius de la proposta, les visions tradicionals i els nous models relacionals, etc. The Project forma part d’una nova manera d’entendre les relacions professionals, en xarxa, i me’n sento un node més.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout en el seu bloc.

Una estona de conversa amb la Maria Jesus Salido (@odilas a Twitter) és inspiració pura. Fa tres anys que la conec, amb ella vam compartir un viatge a Nova York per entendre una mica millor tot allò s’estava gestant amb … Continue reading →

Francesc Balagué: L’experiència d’aprendre del viatge from redall on Vimeo.

Conversar amb el Francesc és una experiència enriquidora. Mostra l’essència del talkingabout: conversa fresca, senzilla i directa. Potser per aquest motiu, després d’una etapa de poques converses i amb ganes de retornar a la dinàmica habitual, decidim repetir un talkingabout amb el Francesc recuperant la conversa que varem tenir amb ell fa ara un any i mig a la Llacuna.

Cada un dels fils de la conversa que avui publiquem mostra les possibilitats de fer les coses senzilles, directes, obertes, honestes amb un mateix i l’entorn; però jo vull destacar dos elements que m’han agradat especialment.

El viatge és una experiència que permet construir el propi entorn d’aprenentatge, gràcies a les experiències i la pròpia necessitat de cercar solucions per un mateix. Aprens i t’aprens. D’altra banda, el viatge com un espai de redefinició dels objectius personals i professionals només possible a través de la pausa. Arran d’aquesta conversa amb el Francesc ens varem recomanar dues TED que vull compartir amb vosaltres: Matt Cutts: Try something new for 30 days i Stefan Sagmeister: The power of time off.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout.

Francesc Balagué: L’experiència d’aprendre del viatge from redall on Vimeo. Fa una mica més de 16 mesos ens vam trobar a La Llacuna amb en Francesc Balagué. D’aquella trobada al Parc de Bombers, en vam fer un #talkingabout. Llavors vam … Continue reading →

La catània és un d’aquells productes gourmet que tot vilafranquí ha regalat en alguna ocasió. Xocolata, mel i ametlla; dolça i addictiva, la catània ha donat la volta al món en diferents formats quan hem visitat algun amic o familiar. … Continue reading →

#talkingabout – la catània from redall on Vimeo.

El darrer més he escrit tantes coses sobre les catànies que poc més sé que afegir. Aprofitant la publicació d’aquesta entrada enllaçaré totes els anàlisis que he vers aquest producte. Crec que és un bon exemple i un referent per altres productor.

Les meves conclusions són aquestes:

La comunitat virtual permet associar el producte amb la marca i això permet un avantatge competitiu als Cudié en relació als altres productors de catànies.

Els possibilitat que dóna Internet com a eina per arribar a més consumidors també podria tenir efecte negatius per als Cudié, ja que altres productes del sector podrien aproximar-se als consumidors de catànies. En aquest sentit, la construcció d’una comunitat virtual entorn a una comunitat presencial ja existent reforça el producte de la Catània entorn a la marca Cudié; evitant doncs l’efecte de productes que arriben a l’abast del potencial consumidor de dolços de xocolata i ametlla. L’avantatge que ofereix l’arrelament a un espai, físic o virtual, conegut pels consumidors sembla que es determinant per valorar-ne el seu èxit.

A més de les possibilitats que ofereixen les eines d’ús d’Internet (comerç electrònic, respostes ràpides, etc.) l’espai virtual ofereix la construcció d’una comunitat virtual que dóna un ampli d’espai d’interacció i alhora difumina la barrera dels intermediaris amb el format tradicional.

Sense oblidar la creació de serveis i aplicacions aprofitant la complementarietat entre la web i la presència. Les catànies és un producte que es pot relacionar amb diverses festes que es celebren durant l’any: Nadal, Tot Sants,… això fa que les formes de presentació del producte adopti particularitats pròpies de la festivitat. El complement de presentar a la web en format de vídeo1 el que ja es pot gaudir d’una manera presencial dóna la possibilitat que el consumidor pugui compartir l’experiència amb d’altres usuaris.

D’altra banda, a través del web pot adquirir productes amb finalitats pròpies (com per exemple, packs per empreses) i algunes variants del producte (com per exemple torrons de catànies) que també es poden comprar a la botiga presencial. L’usuari també podrà accedir a altres productes relacionats amb la família Cudié.

El coneixement local permet competir amb botigues virtuals distants. Elaborar una comunitat on-line que permet al possible consumidor tenir una referència vers aquest producte i en una determinada empresa. Els Cudié a través del web i, especialment, les xarxes socials dialoguen amb els consumidors i els fan participis de noves experiències relacionades amb les catànies. A partir d’aquí el consumidor pot accedir fàcilment a la botiga on-line per adquirir els seus productes.

La Catània ha confiat en l’eina: Internet i n’ha sabut explotar les possibilitats. Generar nous llaços amb altres iniciatives que neixen des de Internet, com el Cava&Twitts ha permès estendre el coneixement del producte amb un llenguatge molt amable i a fi a l’entorn.

En definitiva, l’oportunitat pel productor/s és gran per tal de reforçar un missatge que hauria de ser l’origen de qualsevol iniciativa de comerç: creure que el producte o servei comercialitzat és excepcional i, per tant, la passió per situar-lo òptimament al mercat la premissa bàsica.

La Gemma Urgell també parla d’aquest #talkingabout