Francesc Masana

Hace unos días tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación con Victoria Anderica y David Cabo. Ellos son los impulsores de un proyecto de gran interés para la transparencia de la administración pública: tu derecho a saber.

El proyecto tiene dos razones principales para su realización: el desarrollo de un acceso a la información pública de forma ágil y sencilla que en otros países ya funciona y fomentar la transparencia de la administración pública en España, donde aún no existe una ley que regule este derecho.

La inspiración y la base para el desarrollo parte del proyecto ‘What do they know’ de My Society (con Tom Steinberg tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación el año 2009). Cualquier ciudadano puede revisar y realizar preguntas a la administración pública. La petición es enviada a la administración pública para que pueda responder a las dudas.

Otro elemento interesante del proyecto es su financiación, colectiva. El crowdfunding, a través de Goteo responde muy bien a la filosofía de la propuesta: la colaboración para un proyecto de interés común. La participación amplia no se produce únicamente a través de la financiación, también en el soporte técnico (traducciones por ejemplo) o la difusión.

Este modelo de desarrollo, basado en la micro donación, aporta un alto grado de credibilidad al proyecto porqué permite un contacto muy directo entro los impulsores y la comunidad de interesados.

Hoy a 55 días del lanzamiento del proyecto la web cuenta con un espació donde, a parte del contador, se recuerda al presidente del gobierno español Mariano Rajoy, su compromiso para realizar una ley para la transparencia de la administración pública.

La conjuntara entre demanda de transparencia por parte de la ciudadanía, la voluntad creciente de la propia administración para rendir cuentas y la propia forma de desarrollar el proyecto explica el interés que ha despertado ‘Tu derecho a saber’.

Banca ètica, un tema a tenir molt en compte en els temps que corren. I feia temps que teníem ganes de fer un #talkingabout sobre això. Així doncs que el Ricard fa uns dies va tenir una interessant conversa amb … Continue reading →

Us heu preguntat mai on es destinen els estalvis que teniu al vostre banc? Per què els bancs ens cobren sistemàticament interessos quan demanem diners? Per què és tan complicat entendre l’economia i participar d’ella? Tenim la possibilitat de desenvolupar models econòmics que no segueixen l’estela del capitalisme?

La conversa amb la Núria mostra l’experiència d’una catalana resident a Suècia que descobreix un nou model de banc i n’explica la seva visió com a voluntària activa. Vàrem gravar la conversa en anglès ja que la volia compartir en el bloc de recerca.

A mitjans dels anys 60, a Suècia, un grup de ciutadans va decidir associar-se per generar el seu model de banca. Preocupats pels valors ètics volien decidir on es destinaven els seus diners. Naixia JAK Medlemsbank.

A JAK no es cobren ni es reben interessos dels diners que et deixen o diposites al banc. Si necessites diners, presentes la teva proposta que serà avaluada i se’t deixen uns diners. Hauràs de tornar el doble de diners que t’han deixat però al final se’t retornaran. Per tant, s’estimula la cultura de l’estalvi. Els membres també poden estalviar sense iniciar cap projecte. Amb aquest estalvi s’aconsegueixen uns punts que serviran, posteriorment, per demanar diners sense necessitat de retornar la quantitat referent a l’estalvi o destinar els punts a subvencionar un projecte que desperta un interès personal.

La democràcia és un principi fonamental a JAK. Cada any es fa un assemblea anual i els propis membres decideixen vers on van els diners que té el banc: una persona un vot. La transparència doncs esdevé una requeriment indispensable per l’acció del dia a dia del banc. En aquest sentit, les TIC permeten instaurar models de participació de democràcia directa amb models de participació deliberativa.

El banc té una seu central i, a l’hora, més de 20 associacions locals distribuïdes pel territori, amb un caràcter més aviat de caire ideològic que econòmic. Aquestes gestionen un pressupost propi per organitzar activitats (cursos, cercles d’estudis, festes, projeccions de pel·lícules, debats, etc.). Aquestes associacions locals també ajuden a destacar els projectes de suport que per les necessitats locals poden tenir un interès especial i afavorir que els socis puguin recolzar-los a través dels seus punts.

JAK prioritza un creixement sostenible. Per tant no es destinen diners a fer publicitat del banc, sinó que es fa formació dels seus membres per tal que el creixement segueixi el model i l’esquema que el defineixen: els valors de banca ètica. Actualment, JAK té una plantilla de 30 treballadors i 700 voluntaris que expliquen els principis del banc arreu del país. El fet de tenir consideració de banc fa que els organismes reguladors revisin els comptes del banc i els seus membres tinguin garantia de retorn dels diners per part del govern suec en cas de banca rota. Els membres paguen una quota que serveix per sostenir les despeses de funcionament de la cooperativa.

La complexitat de JAK fa d’aquest model de banc una aposta interessant. La seva aproximació té diverses cares, no només en termes econòmics sinó també ecològics, pedagògics, culturals, etc. En realitat, JAK forma part d’una manera de viure que gira entorn de la sostenibilitat, amb forts valors ètics, ecològics, econòmics, cívics… que anteriors models de desenvolupament havien oblidat.

Referències i enllaços interessants:

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa

Miguel Ganzo (23/11/2011) parla de JAK

El dinero no crece en los arboles (bloc de Miguel Ganzo)

Christian Felber – La Economía del Bien Común

Coop57, Serveis Financers Ètics i Solidaris

Joan Antoni Malé (27/12/2011, La Vanguardia) ¿Dejas que tu dinero financie armas y contaminación?

Gemma Urgell también habla de esta conversación

Donar valor al producte agrari no sempre és fàcil. Abans de la iniciativa que aquesta conversa mostra, el producte agrari –en aquest cas la llana- es venia a un preu molt baix i fins i tot es llençava davant la dificultat de treure’n profit. Per aquest motiu neix Obrador Xisqueta: donar valor al producte agrari de la llana tipus xisqueta.

A través de l’empresa mOntanyanes, especialitzada en iniciatives creatives per la dinamització local, el projecte va anar agafant forma. En aquest procés, la part pedagògica i de revalorització del producte en els propis agents productius és fonamental. Cal donar valor al producte agrari que es vol comercialitzar, donant-li formats nous i destacant-ne les qualitats singulars. La feina social que hi ha darrera del projecte també el fa interessant pels territoris rurals on es focalitza la seva acció.

El suport de dissenyadors també és un element ha destacar en la producció d’articles: l’originalitat, la possibilitat de donar valor al material, nous usos…són elements bàsics per la comercialització d’èxit.

Com destaca en l’entrevista la Vanesa, l’objectiu final del projecte és que sigui autònom i que siguin els mateixos productors se’n facin càrrec. D’altra banda, el projecte sembla que tindrà les seves rèpliques a altres indrets.

Les noves tecnologies també han tingut un paper important en la difusió del projecte. La botiga on-line per fer evitar els intermediaris o agilitzar la venda a qualsevol indret, també serà un elements eficient un cop s’aconsegueixi que el producte sigui reconegut pel públic en general.

La Gemma Urgell també ha escrit sobre aquesta conversa. També podeu trobar altres converses interessants a Talkingabout.

Altres articles relacionats:
Losantos, Pere (1/7/2011) De Marcelino Camacho a les llanes del Pirineu: Xisqueta.
El Blog d’Emprenedoria Social a Catalunya (4/02/2012)Diàleg entre emprenedors socials

“La raça de l’ovella xisqueta, la llana, els pastors i el territori”, com ens diu Vanesa Freixa en aquest #talkingabout, són els eixos d’un projecte de dinamització econòmica en un entorn rural, l’Alt Pirineu, digne d’estudi. L’Associació Obrador Xisqueta lidera … Continue reading →

Un dels problemes principals alhora de portar endavant un projecte és el finançament. Trobar la quantitat de diners necessària perquè la idea sigui desenvolupada no sempre és fàcil. Per altra banda, si aconseguim trobar finançament per fer-lo, quin és el grau d’apoderament social té el projecte i quina “necessitat” hi ha perquè esdevingui una realitat. Són qüestions que tenen una resposta complexe en la forma de finançar els projectes des de l’òptica tradicional. Tampoc podem oblidar la dificultat de valorar el retorn social que té aquest projecte vers la inversió econòmica inicial.

Goteo resolt aquestes dificultats donant una volta als projectes a l’hora de plantejar el seu finançament. És important fer partícips a les persones que individualment financen el projecte, gràcies a ells el projecte serà una realitat i és a ells que hem de rendir comptes.

Aquesta forma de tirar endavant les iniciatives no només té el component de l’originalitat. Penso que més enllà de la necessitat del moment d’aconseguir finançament amb nous formats (microfinançament a través del crowdfunding), també es dibuixa un nou model econòmic que una societat en xarxa ha fet possible.

Un altre element molt interessant és l’ampli ventall d’àmbits que aquesta proposta de finançament de projectes permet: cultura, art, tecnologia, medi ambient, educació, etc. De totes maneres, un fil connector els uneix entre ells. Són projectes que treballen pel bé comú i estan disposats a fer un retorn col·lectiu dels seus beneficis. D’altra banda, la tecnologia dóna la possibilitat d’organitzar i/o comunicar en xarxa. Tothom pot finançar i pot proposar projectes per aconseguir diners o suport en serveis, difusió,… al voltant de la seva iniciativa.

Us animo a veure aquesta conversa enregistrada a l’Enric Senabre. Darrera del projecte també hi ha l’esforç de Susana Noguero i Olivier Schulbaum, Platoniq amb un ampli recorregut en el ProComú com a nou model econòmic: més social, més responsable i més sostenible.

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa en el seu bloc. També us recomano altres converses al web Talkingabout.

Artícles relacionats:
Gutiérrez-Rubí, A. (4/11/2011) ZW 282. Goteo.org
Torné, D. (13/12/2011) Susana Noguero ens parla de Goteo.org
Llop, P. (4/11/2011) Goteo.org, crowdfunding para el procomún

El Ricard Espelt fa unes dies va tenir la sort de poder conversar amb l’Enric Senabre, un gran activista d’internet, sempre vinculat amb projectes relacionats amb la cultura digital i la societat xarxa. El motiu principal de la trobada era … Continue reading →

Quan tens a prop una persona que pateix Diabetes veus com les seves rutines diàries prenen una altra dimensió: controls, dietes, dosis d’insulina, medicació, exercici. I tot això, per sempre. Un cop la malaltia ja ha estat assumida, amb ressignació … Continue reading →

Hoy se celebra el Día Mundial Contra la Diabetes. Este dato no la conocía el viernes pasado, cuando quedé con Víctor y Dídac para grabar este #talkingabout en el Citilab de Cornellà. De todos modos, parecía que la conversación se producía en un día del todo especial: la aplicación Social Diabetes llegaba a las 1.000 descargas, y sin hacer ningún tipo de publicidad.

Social Diabetes, amb Víctor Bautista i Dídac Mauricio from redall on Vimeo.

Os invito a escuchar este #talkingabout magnífico. Social Diabetes es un gran proyecto y tiene un conjunto de elementos que lo hacen especial:

• El proyecto arranca de la necesidad. Esta sé convierte en el máximo estímulo para crear y trabajar sobre una aplicación tecnológica.

• La solución tecnológica tiene un componente social central. El diabético y la comunidad de diabéticos tienen un excelente instrumento para mejorar su calidad de vida.

• Los datos que extrae la aplicación favorece al conjunto de la comunidad. Por tanto, los pacientes, los médicos y los investigadores tienen gracias a ella una oportunidad para conocer y mejorar la acción sobre la enfermedad.

• La conversación pone de manifiesto, como dice Dídac, un nuevo modelo de paciente. Un paciente activo, que no sólo es un simple receptor de acciones médicas, sino que es emisor de información y proactivo a la hora de actuar hacia su enfermedad.
  

Cuando apagué la cámara y me despedí de Dídac y Víctor tuve la sensación de terminar de grabar una conversación relevante. El aprendizaje y el ejemplo de para qué sirve la tecnología tienen en esta conversación todas las dimensiones para convertirla en una referencia.

Quiero agradecer, aparte de Víctor Bautista y Dídac Mauricio, el apoyo de María Salido y Francesca Cañas que han hecho posible este # talkingabout.

Gemma Urgell también habla de este talkingabout.

L’essència dels talkingabouts són aprendre i compartir experiències amb gent que per un motiu o altre han despertat el nostre interès. L’excusa ens permet conèixer persones de les quals aprenem moltes coses.

El talkingabout amb la María té un to diferent. Ens coneixem de fa temps, hem participat en projectes que ens han permès compartir, aprendre i descobrir plegats. Al seu costat, tot això resulta senzill i molt inspirador.

Aquesta conversa, gravada al centre de Barcelona està centrada en explicar The Project. Fa temps que la María havia compartit amb nosaltres la seva proposta. Ara ens sentim part d’aquesta xarxa.

The Project és una nova manera d’entendre el treball i les relacions professionals, una nova manera d’accedir al treball. Segons el meu punt de vista, més enriquidora, més passional, més flexible, més líquida, més en xarxa.

M’identifico molt amb les explicacions de la María: la relació entre la xarxa, els objectius de la proposta, les visions tradicionals i els nous models relacionals, etc. The Project forma part d’una nova manera d’entendre les relacions professionals, en xarxa, i me’n sento un node més.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout en el seu bloc.