Francesc Masana

A la tarda d’ahir vàrem gravar aquest talkingabout amb Eric Hauck director de comunicació de la UOC. L’excusa era el concurs per recollir idees que la Universitat va llançar el passat dia de Sant Jordi. La Universitat destinarà 80.000€ en recursos en formació per impulsar aquells projectes que aconsegueixin més recolzament.

El repte té tres fases: proposta de idees per fer una primera selecció (preseleccionant 80 idees), realització d’avantprojectes (amb una selecció de 40) i concreció del projecte (per la selecció final d’un per categoria). Durant el procés els participants tindran el recolzament del professorat de la UOC.

Hi ha 8 categories (educació, recursos, salut, economia, finances, urbanisme, governança i comunicació). D’altra banda, la selecció es fa a través de la participació oberta i l’ajut d’un comitè que també aporta el seu coneixement.

Cal  destacar que la proposta cerca la col·laboració amb altres iniciatives que s’estan realitzant amb el mateix caire; així com la integració d’idees que poden sumar esforços. Aquest element em sembla un dels més interessants. No es tracta de competir, sinó de sumar per realitzar la millor proposta.

Aquest tipus de reptes són especialment necessaris a l’hora de cercar bones idees. Aquestes han de ser viables i emprendre propostes que ajudin a reactivar sectors socials molt desafavorits. Al final del procés, provablement, en sortiran bones propostes que es convertiran en projectes que poden beneficiar a un col·lectiu destacable de persones; però el més important és la base de creativitat que pot ser recollida per continuar impulsant projectes d’innovació social.

La Gemma Urgell també ha publicat la seva visió sobre aquesta conversa amb l’Eric. També l’Antoni Gutiérrez-Rubí dedica el ZW.300 a Ments Obertes.

Vull agrair l’ajuda de l’Andreu Gual en aquest talkingabout.

Podeu veure moltes més converses interessants a Talkingabout.eu (on també podeu pujar les vostres propostes) i seguir-nos a la pàgina de Facebook.

Eric Hauck és director de comunicació de la UOC i també un dels responsables del projecte que ha engegat aquesta universitat: UOC&PLUGGED. Es tracta d’un dipòsit d’idees creatives i optimistes que tenen com a finalitat revertir l’actual situació de crisi. Talent i creativitat com a motor de canvi, això és el que busca aquest projecte read more »

Aquesta tarda es presenta a Barcelona Tuderechoasaber.es. Es tracta de la primera eina de l’estat espanyol que permet als ciutadans enviar sol·licituds d’informació a qualsevol organisme públic del país. Darrera del projecte hi ha David Cabo, vicepresident de Pro Bono Público i creador de dondevanmisimpuestos.es i Victoria Anderica, coordinadora de campanyes i projectes a Acces read more »

“Quan explicàvem que volíem fer un nou diari, ens donaven copets a l’esquena”, ens explicava el Carles Capdevila, director de l’Ara, durant l’entrevista d’aquest #talkingabout. Copets a l’esquena volent dir: nanos, sabeu el que esteu fent? ARA, quan hi ha mitjans de comunicació que tanquen portes, que el paper està en crisis i que hi read more »

Mai podem oblidar el procediment per on arribem a una fita. El diari Ara té un avantatge davant d’altres diaris: va néixer ‘en directe’. D’aquesta manera, ho defineix el Carles Capdevila en aquesta conversa gravada la setmana passada.

La co-creació s’ha convertit en un element fonamental en el funcionament diari del mitjà. Els membres de la comunitat de l’Ara tenen un paper bàsic per decidir temes d’interès, obrir debats, etc. Per aquest motiu, l’Ara és bàsicament una plataforma per fer coses amb capacitat d’adaptació ràpida i àgil, ítems imprescindibles en els temps actuals. Estimar i entendre els membres del teu mitjà i donar-los protagonisme, arribant amb el format que cada membre desitja en cada context, és una forma simple d’explicar que demana un ciutadà d’un mitjà de comunicació del s. XXI.

Esforç, il·lusió, apoderament, innovació, són elements claus de gairebé tots els talkingabouts. En aquest cas la simbiosi entre ells també actua i dóna forma diàriament a un exercici col·lectiu que rep el nom d’Ara. Tenint en compte com s’organitza socialment i econòmicament la societat del present, en xarxa; el diari Ara té un llarg camí de possibilitats i èxits.

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa en el seu bloc.

Hace unos días tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación con Victoria Anderica y David Cabo. Ellos son los impulsores de un proyecto de gran interés para la transparencia de la administración pública: tu derecho a saber.

El proyecto tiene dos razones principales para su realización: el desarrollo de un acceso a la información pública de forma ágil y sencilla que en otros países ya funciona y fomentar la transparencia de la administración pública en España, donde aún no existe una ley que regule este derecho.

La inspiración y la base para el desarrollo parte del proyecto ‘What do they know’ de My Society (con Tom Steinberg tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación el año 2009). Cualquier ciudadano puede revisar y realizar preguntas a la administración pública. La petición es enviada a la administración pública para que pueda responder a las dudas.

Otro elemento interesante del proyecto es su financiación, colectiva. El crowdfunding, a través de Goteo responde muy bien a la filosofía de la propuesta: la colaboración para un proyecto de interés común. La participación amplia no se produce únicamente a través de la financiación, también en el soporte técnico (traducciones por ejemplo) o la difusión.

Este modelo de desarrollo, basado en la micro donación, aporta un alto grado de credibilidad al proyecto porqué permite un contacto muy directo entro los impulsores y la comunidad de interesados.

Hoy a 55 días del lanzamiento del proyecto la web cuenta con un espació donde, a parte del contador, se recuerda al presidente del gobierno español Mariano Rajoy, su compromiso para realizar una ley para la transparencia de la administración pública.

La conjuntara entre demanda de transparencia por parte de la ciudadanía, la voluntad creciente de la propia administración para rendir cuentas y la propia forma de desarrollar el proyecto explica el interés que ha despertado ‘Tu derecho a saber’.

Banca ètica, un tema a tenir molt en compte en els temps que corren. I feia temps que teníem ganes de fer un #talkingabout sobre això. Així doncs que el Ricard fa uns dies va tenir una interessant conversa amb Núria Albet a La Llacuna (aquest poblet entre l’Alt Penedès i l’Anoia on també hem read more »

Us heu preguntat mai on es destinen els estalvis que teniu al vostre banc? Per què els bancs ens cobren sistemàticament interessos quan demanem diners? Per què és tan complicat entendre l’economia i participar d’ella? Tenim la possibilitat de desenvolupar models econòmics que no segueixen l’estela del capitalisme?

La conversa amb la Núria mostra l’experiència d’una catalana resident a Suècia que descobreix un nou model de banc i n’explica la seva visió com a voluntària activa. Vàrem gravar la conversa en anglès ja que la volia compartir en el bloc de recerca.

A mitjans dels anys 60, a Suècia, un grup de ciutadans va decidir associar-se per generar el seu model de banca. Preocupats pels valors ètics volien decidir on es destinaven els seus diners. Naixia JAK Medlemsbank.

A JAK no es cobren ni es reben interessos dels diners que et deixen o diposites al banc. Si necessites diners, presentes la teva proposta que serà avaluada i se’t deixen uns diners. Hauràs de tornar el doble de diners que t’han deixat però al final se’t retornaran. Per tant, s’estimula la cultura de l’estalvi. Els membres també poden estalviar sense iniciar cap projecte. Amb aquest estalvi s’aconsegueixen uns punts que serviran, posteriorment, per demanar diners sense necessitat de retornar la quantitat referent a l’estalvi o destinar els punts a subvencionar un projecte que desperta un interès personal.

La democràcia és un principi fonamental a JAK. Cada any es fa un assemblea anual i els propis membres decideixen vers on van els diners que té el banc: una persona un vot. La transparència doncs esdevé una requeriment indispensable per l’acció del dia a dia del banc. En aquest sentit, les TIC permeten instaurar models de participació de democràcia directa amb models de participació deliberativa.

El banc té una seu central i, a l’hora, més de 20 associacions locals distribuïdes pel territori, amb un caràcter més aviat de caire ideològic que econòmic. Aquestes gestionen un pressupost propi per organitzar activitats (cursos, cercles d’estudis, festes, projeccions de pel·lícules, debats, etc.). Aquestes associacions locals també ajuden a destacar els projectes de suport que per les necessitats locals poden tenir un interès especial i afavorir que els socis puguin recolzar-los a través dels seus punts.

JAK prioritza un creixement sostenible. Per tant no es destinen diners a fer publicitat del banc, sinó que es fa formació dels seus membres per tal que el creixement segueixi el model i l’esquema que el defineixen: els valors de banca ètica. Actualment, JAK té una plantilla de 30 treballadors i 700 voluntaris que expliquen els principis del banc arreu del país. El fet de tenir consideració de banc fa que els organismes reguladors revisin els comptes del banc i els seus membres tinguin garantia de retorn dels diners per part del govern suec en cas de banca rota. Els membres paguen una quota que serveix per sostenir les despeses de funcionament de la cooperativa.

La complexitat de JAK fa d’aquest model de banc una aposta interessant. La seva aproximació té diverses cares, no només en termes econòmics sinó també ecològics, pedagògics, culturals, etc. En realitat, JAK forma part d’una manera de viure que gira entorn de la sostenibilitat, amb forts valors ètics, ecològics, econòmics, cívics… que anteriors models de desenvolupament havien oblidat.

Referències i enllaços interessants:

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa

Miguel Ganzo (23/11/2011) parla de JAK

El dinero no crece en los arboles (bloc de Miguel Ganzo)

Christian Felber – La Economía del Bien Común

Coop57, Serveis Financers Ètics i Solidaris

Joan Antoni Malé (27/12/2011, La Vanguardia) ¿Dejas que tu dinero financie armas y contaminación?

Gemma Urgell también habla de esta conversación

Donar valor al producte agrari no sempre és fàcil. Abans de la iniciativa que aquesta conversa mostra, el producte agrari –en aquest cas la llana- es venia a un preu molt baix i fins i tot es llençava davant la dificultat de treure’n profit. Per aquest motiu neix Obrador Xisqueta: donar valor al producte agrari de la llana tipus xisqueta.

A través de l’empresa mOntanyanes, especialitzada en iniciatives creatives per la dinamització local, el projecte va anar agafant forma. En aquest procés, la part pedagògica i de revalorització del producte en els propis agents productius és fonamental. Cal donar valor al producte agrari que es vol comercialitzar, donant-li formats nous i destacant-ne les qualitats singulars. La feina social que hi ha darrera del projecte també el fa interessant pels territoris rurals on es focalitza la seva acció.

El suport de dissenyadors també és un element ha destacar en la producció d’articles: l’originalitat, la possibilitat de donar valor al material, nous usos…són elements bàsics per la comercialització d’èxit.

Com destaca en l’entrevista la Vanesa, l’objectiu final del projecte és que sigui autònom i que siguin els mateixos productors se’n facin càrrec. D’altra banda, el projecte sembla que tindrà les seves rèpliques a altres indrets.

Les noves tecnologies també han tingut un paper important en la difusió del projecte. La botiga on-line per fer evitar els intermediaris o agilitzar la venda a qualsevol indret, també serà un elements eficient un cop s’aconsegueixi que el producte sigui reconegut pel públic en general.

La Gemma Urgell també ha escrit sobre aquesta conversa. També podeu trobar altres converses interessants a Talkingabout.

Altres articles relacionats:
Losantos, Pere (1/7/2011) De Marcelino Camacho a les llanes del Pirineu: Xisqueta.
El Blog d’Emprenedoria Social a Catalunya (4/02/2012)Diàleg entre emprenedors socials

“La raça de l’ovella xisqueta, la llana, els pastors i el territori”, com ens diu Vanesa Freixa en aquest #talkingabout, són els eixos d’un projecte de dinamització econòmica en un entorn rural, l’Alt Pirineu, digne d’estudi. L’Associació Obrador Xisqueta lidera un projecte d’economia social amb la finalitat de pagar un preu just a la llana read more »