L’avia era una dona meticulosa. La dona guardava les coses importants als armaris de les claus, repartits estratègicament pel pis. El prototipus d’armari de les claus era un espai tancat, amb caixes metàl·liques de galetes, i amb tot de presumibles tresors a l’interior. De xic, quan vaig descobrir els costums de l’avia, resseguia els armaris de les claus. Haig de reconèixer que la proposta em divertia i passava hores i hores mirant l’interior de cada caixa. Analitzat, amb posterioritat, el contingut de cada caixa no tenia cap mena de valor econòmic. Fils, fotografies, retalls de roba, electrodomèstics en desús,… era com una manera d’emmagatzemar períodes de la vida. Tots els armaris de les claus tenien un armari centralitzat que només desava les claus.
En realitat, darrera d’aquella costum, l’avia tenia plantejada una metodologia de vida. Òrgan central, de fàcil control i petits espais estratègicament distribuïts però també perfectament tancats.
A vegades, i dono la raó a l’amic Genís Roca, les costums acaben sent qüestions arrelades tant fortament a la nostra manera de fer que som incapaços de controlar la temporalitat dels canvis de costums. Si aquest canvi es planteja en entorns familiars amplis, o organitzacions, ens calen relleus generacionals per observar-los. La conversa capturada per aquesta entrada va sorgir en la presentació de l’anoiaemergent, una altra gran iniciativa de l’anoiadiari, que recull aquesta crònica. És cert la meva presentació impregnada de idealisme volia ressenyar les possibilitats d’un àmbit: administració, política i responsabilitat social, per adoptar nous rols més pròxims als ideals (?). Viure amb entusiasme l’evolució serà possiblement la major de les fites.
Ahir vaig anar a veure l’avia Mercè, amb una flor vermella, i li vaig fer un petó ben gran. L’avia ja no recorda res. L’armari centralitzat de les claus, els diferents espais estratègicament distribuïts i controlats, ja només formen part del meu record.
Ja varem anunciar fa uns dies, que avui presentem #talkingabout al PLE (Personal Learning Environments) que se celebra aquests dies a Cornellà (7-9 de juliol). L’esdeveniment analitza si i com és possible crear entorns d’aprenentatges personals més enllà dels marcs actuals utilitzant les eines tecnològiques com a instrument de transmissió de coneixement.
Nosaltres pensem que #talkingabout és una bona eina per replantejar el valor de la conversa en els entorns d’aprenentatge, i sobretot per investigar en com crear noves metodologies alhora de fer propostes pedagògiques: tallers, congressos, aules,…però també entorns més informals. La conversa, el diàleg superen les fronteres d’espai i temps tradicionals per establir-se com a noves formes de coneixement i opinió en els entorns d’aprenentatge personals.
Document complert de presentació de #talkingabout al PLE_BCN (castellà – anglès).
Avui, a les 13h i amb la presencia de Jordi Bosch, Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, es presenta un petit projecte -Anoiaendirecte-, però que crec que té elements prou interessats per destacar:
1. Com apareix el projecte? Després de tenir en marxa el projecte de Copons a través d’un espai dinàmic, senzill i usable com el que ofereix Wordpress, des de Redall interpretem que és interessant oferir el servei a la resta de municipis de l’Anoia. Amb 24 hores una colla de municipis de l’Anoia ja tenien web, fàcil d’usar i a cost 0. A la mateixa setmana assegut al sofà de casa i analitzant la situació de les webs de l’Anoia m’adono que la majoria d’espais no tenen rss i per tant no poden aportar continguts de forma automàtica. Gràcies a la nostra iniciativa les webs municipals poden compartir informació. Gràcies al Francesc Masana, de Zona en Línia, en poques hores tenim el portal en marxa.
2.Què permet el portal? Seguir l’actualització de la informació dels municipis de l’Anoia. Els municipis informant responen a dues demandes: donar informació als seus conciutadans i d’altra donar valor a la comarca. La informació dóna idees i possibilita que la comarca els pugui aprofitar (en àmbit turístic, per exemple). Permet que l’usuari es pugui configurar les preferències de visualització en el seu navegador. I permet a qualsevol municipi i/o particular, empresa instal·lar-se un widget amb la informació comarcal.
3.Què ha provocat el projecte? Altres espais web municipals han reclamat incorporar rss per tal de poder vincular-se al projecte. I per tant incorpora eines dinàmiques als seus webs, informa millor i dóna valor informatiu a la comarca.
La potencialitat del projecte va ser recollida ràpidament pel Consell Comarcal de l’Anoia, que ha ajudat econòmicament i en la seva promoció. És un bon exemple de co-creació. On l’administració no arriba, ho fa la iniciativa privada. Un cop desenvolupada la idea, l’administració s’hi afegeix. En definitiva, el ciutadà en sur beneficiat des del primer moment.
Conferència d’Antoni Gutiérrez-Rubí, dins el marc de la Jornada d’ERC, #JICERC: Comunicar és compartir
Política de butxaca, en la societat digital, la política de futur. La gent vol proximitat apropant informació i retorn directe a través de dispositius mòbils. Permetent un contacte directe, barata,… entre representants i representats.
La jerarquia dels partits actuals és evident. Cal fonamentar comunitats entorn als partits, més enllà d’aquestes estructures verticals. Cal traspassar les fronteres presencials per donar joc a la xarxa. Cal apostar per les decisions directes, sense delegar: el representant a poder donar fer del què està dient, de forma directa. Més enllà dels vots periòdicament, cal apostar per una política d’acció. Més enllà dels actes polítics tradicionals, en espais d’experiències vitals, emocionals.
Ara estem en un context polític que no s’apropa a la societat creixent (societat digital). Encara estem encallats en una societat industrial. És un espai nou, que cal explorar i experimentar. Aquest procés de canvis van acompanyats de nous valors: valor no significa preu. Cal pensar en nous atributs.
També cal pensar en nous espais de control, necessaris per aproximar-se a la societat digital. Per tant, el mode de comunicació actual tradicional ha caducat. Hem de pensar en nous models. Nous models de lideratge també. La jerarquia també és transforma, depenent de la reputació més enllà de la situació dins la jerarquia del poder. Es podrà fer competència des de l’agilitat, la reputació en xarxa,… les idees ben gestionades i àgils tenen valor.
Aquesta societat té capacitat de control, amb activisme (que poden fer política més enllà de polítics), que dóna valor a la transparència, construint identitat digital (donant valor a la reputació en xarxa). Societat organitzada en comunitats (xarxes socials).
Cal fer les agendes polítiques públiques, amb connexió les 24 hores. Amb integració a les xarxes socials, i donant valor a les idees. Cal aprofitar el talent.
A la xarxa no és un bon lloc per fer publicitat, i buscar disciplina. És un espai plural, per tant cal canviar de valors en la seva acció. Per convèncer s’ha de generar confiança.
La cultura 1.0, la comunicació 1.0, en la societat 2.0, amb les eines 2.0, resulten un fracàs. Per tant, no cal pensar en un procés de maquillatge, s’ha de caminar cap un canvi en l’estructura dels partits: donant valor a nous conceptes, talent i innovació.
És molt important la percepció dels ciutadans entorn a determinades organitzacions: en aquest cas partits. Cal buscar aliances, sinó és difícil créixer. Per tant cal crear aliances, cal compartir idees, ser capaç de compartir, ser flexible,…
Els mosquits contra elefants, capaços de tombar-los per la gran quantitat d’exemplars fent pressió. Francisco Polo, utilitza aquesta metàfora per visualitzar la capacitat de la ciutadania organitzada per fer pressió (lobby) al poder. Ismael Nafría destaca la força dels grups que es poden crear a les xarxes socials. Cal però una bona narrativa darrera, tenir clar què demanem, a qui ho fem i com ho fem. No apropiar-se del lideratge d’aquests grups versàtils, de fàcil organització i efímers (en molts casos) és la clau per donar valor al missatge. Igualada Neta, és un exemple interessant de grup organitzat per conscienciar a la pròpia ciutadania més que exercir una pressió a l’administració. La meva aportació en el reportatge es per il·lustrar aquest exemple, i per ressaltar la força del perfil digital: on darrera de cada opinió hi ha una persona amb noms i cognoms, o hi hauria de ser, i això dóna valor a aquesta expressió. L’accés restringit encara a determinats grups socials (fractura digital), com destaca l’Ismael Peña, no permet veure la voluntat col·lectiva de la societat sinó la d’uns determinats grups de pressió que substitueixen a altres grups de pressió tradicionals.
La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.
Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.
Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.
Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.
On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.
I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.
Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.
La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.
Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons
Acaba l’any. És hora de valorar i fer les prediccions de cara a l’any vinent. La primera part és senzilla, la segona -en el context actual- és una tasca complexa.
Valoro, personalment, aquest 2009 de forma molt positiva. Acabo l’any més pobre, amb més dubtes però amb més coneixements i ganes de treballar. Ha sigut un any de compartir, de conèixer, d’experimentar, de sembrar,… I no ha sigut fàcil. L’agosarament ha sigut evident, i això ha permès avançar. És un moment de canvi important, i per tant, estem fent el que toca: treballar per canviar. El meu fil conductor és l’honestedat i la sinceritat, i prometo, no canviar-lo.
Sóc molt afortunat perquè tres persones, que surten poc en aquest bloc, fonamenten la meva il·lusió per treballar: tres princeses Arantxa, Queralt i Txell, són l’estímul i el recolzament fonamental.
Teixint bones sinergies han sortit grans oportunitats a la xarxa. Gràcies a tots. Una de les darreres del 2009 ha sigut participar en aquest interessant document col·laboratiu del Marc Cortés. Trobareu una aproximació a la realitat dels Social Media per l’any vinent, però no oblideu que hi ha espais per les sorpreses per tant hem d’estar a l’aguait. Gràcies Marc, per proposar-me participar al costat de qui tant he aprés durant aquest any.Social Media Predictions 2010
Divendres va ser un dia intens entorn a les meves sensacions vers la política i la governança. Com crec que determinen molt bé diferents possibilitats entorn a un mateix sentit faig un petit recorregut de situacions.
Al matí, pujant a Solsona, seguia la sessió parlamentària catalana per dos canals paral·lels: ràdio i twitter. Aquest darrer, treia foc entre opinions a favor dels toros i en contra. Totes de to personal, amb el perill que diagnosticava fa uns dies molt encertadament @erovira després d’una sessió al parlament.
De cop i volta, per la radio, feien referència a la llibertat de vot dels parlamentaris de CIU i PSC. Certament un granet de sorra a nous marcs democràtics, sense la seva part de calç: el vot era secret. Primer dilema, és representatiu un vot secret per lliure que sigui? Crec que no. El parlamentari representa, o hauria de representar, a un grup de ciutadans que l’han escollit per tal de gestionar i decidir determinades accions vers diversos àmbits. Com pot fer un veritable rendiment de comptes amagant la seva opció de vot?
Sorprenent va ser alguna reacció del twitter que no entenia que es reclamés que el debat fos de com es segueix el procediment de prendre decisions i mantenia l’interès en un debat, que des del meu punt de vista, estava fora de lloc: toros sí, toros no. El debat s’havia re-dirigit cap a un espai estèril en aquell moment. La veritable tria era decidir si el requeriment d’un grup important de ciutadans entrava a debat a la cambra. El resultat final ajustat em va provocar una certa tristesa, no s’havia entès el procés de debat o no s’està a favor de què les aportacions ciutadanes entrin a debat.
Al migdia llegia com s’acomiadava José Antonio Donaire (@Donaire). Coneixia la notícia, però la meva admiració pel talent 2.0 d’aquest diputat socialista afegia tristesa al meu estat. @Donaire ha sigut dels pioners, a casa nostra, en entendre que la política 2.0 significa nous models democràtics. Amb talent i ma esquerra, ha sabut repartir i difondre les seves experiències i aprenentatges. Un cop més recomano el seu magnífic bloc.
Com a part d’una societat interessada en buscar nous espais més democràtics i oberts, hem de donar veus a exemples tant bons com el d’aquest diputat. Sempre tenint en compte que el canvi ha d’anar més enllà de lideratges personals, aquests són essencials per determinar una nova manera de fer i entendre la política.
Al vespre vaig anar a Carme, municipi de l’Anoia, que comença un projecte de Participació Ciutadana, ara, via Facebook. Com els hem ajudat a construir un model de web participatiu, em van convidar per explicar el seu funcionament. Vaig centrar un 95% de la xerrada a l’actitud i el 5% a la pròpia eina.
La impressió de la xerrada va ser molt bona. L’equip de govern té ganes d’escoltar a la gent, i això és nota. Oberts a obrir un veritable diàleg i aprofundir en un govern col·laboratiu. Els ciutadans de Carme escoltaven amb interès, i la gent més allunyada de les eines van demanar que se’ls expliqués -repetidament- com utilitzar la xarxa per comunicar-se. Ràpidament se’ls va informar que s’aprofitaria les classes d’informàtica a la gent gran per explicar com fer-se el perfil digital.
Vaig sortir realment emocionat de la resposta i de l’actitud de l’equip de govern d’aquest municipi. En aquests petits exemples podem començar a trobar veritables eixos de governança col·laborativa.
Gràcies a les sinèrgies del projecte de Copons, a la comarca de l’Anoia, han sortit projectes de participació ciutadana, entenent que aquesta ha d’anar més enllà que la de simple pluja d’idees, i això és emocionant.
Després de dos dies envoltats per gent que porta anys reflexionant en com les tecnologies, i el que deriva del seu ús, estan canviant la comunicació i la forma de transmetre coneixement; el cap bull de idees i possibilitats.
Volia fer un petit anàlisi de la meva experiència a Personal Democracy Forum.El més important no era estar a PDF, ser-hi va ser un privilegi; el més important és cercar l’esperit de PDFEU: entendre Europa com un espai conjunt per compartir idees, coneixement, projectes,… en definitiva, sentir-nos part d’una comunitat.
Deixo aquestes primeres reflexions:
Europa
En un context com l’actual, tenim suficients indicis com per pensar en la necessitat de trobar elements per connectar Europa. En aquest marc, crec que hauríem de fer una reflexió profunda. La nostra realitat només serà acceptada en tant que siguem conscients de què formem part d’un col·lectiu més gran. La unió d’Europa ha de construir-se sota el paraigües de la llengua anglesa. Per tant, haurem de ser capaços d’utilitzar-la quan entrem en un debat horitzontal que afecti a tothom.
Projectes
Com s’ha repetit en diverses vegades, durant diferents ponències, són la clau. Està molt bé els espais de debat, les reflexions i les eines. Però si darrera no hi ha projectes, poca cosa canviarà. Hi ha moltes iniciatives exteriors que només cal adaptar, són la majoria de codi lliure, i promoure noves idees En el context espanyol especialment, calen projectes per fer engegar nous model de govern i de gestió pública.
Comunitat
Els canvis han de produir-se de baix a dalt. És important que alguns polítics adoptin estratègies i eines vinculades a nous models de relació, però ha de ser la mateixa societat qui organitzada, sigui capaç de promoure nous models.
Partits i polítics
Cal que ràpidament observin que el canvi que s’ha de produir va més enllà d’un debat entre un i els altres, per generar nous models organitzatius i de representació. És molt possible que els actuals dirigents sàviament hagin de donar relleu a nous líders per vincular el canvi a una figura concreta.
A casa nostra ens hem d’arremangar les mànigues i començar a treballar. Cal unir esforços per establir estratègies conjuntes i aprofundir en un canvi molt necessari. Aprofitar les petites experiències que tenim per generar projectes d’envergadura superior, només així estarem a l’alçada de les nostres conciutadans al món.
Aprofitant l’extraordinària feina de CivicoLive tenim els àudios del Congrés. Recomano guardar aquest enllaç, hi ha molts elements interessants que cal conservar sota l’etiqueta #pdfeu.
Dins a la setmana de la innovació (Igualada), l’associació ticanoia, presenta aquesta jornada de formació. Ticanoia, és l’agrupació d’empreses que treballen en el sector de les TIC a l’Anoia. Unides per treballar conjuntament, per tant un concepte interessant.
L’organització d’aquestes jornades tenen un format original: 7×7, set persones que parlen de set temes diferents, durant set minuts, amb un denominador comú, en aquest cas la web 2.0.
- La web 2.0 és un espai dinàmic i de interacció.
- La web 2.0 no és tecnològica, és social.
- La web 2.0, és un espai on buscar ajuda per resoldre qüestions.
- La web 2.0, és un espai per propagar la informació, el valor d’aquesta està en la seva procedència: el propi usuari.
- La web 2.0, és un espai per fidelitzar un producte.
- La web 2.0, és un espai per experimentar.
- La web 2.0, és un espai per gestionar un canvi.
- Les “caretes” no, sinó el perfil digital. Per tant és pot crear comunitat entorn a perfils.
- Els usuaris s’han de buscar allà on són. Si els usuaris són a Facebook anem-los a buscar allà.
- El rol dins a la xarxa queda determinat pel perfil d’usuari.
- La propagació de les coses on-line tenen repercussió en el món real.
- Un excedent d’estoc a la fàbrica permet muntar un esdeveniment en el Facebook, i provoca un allau de visites a un poble com Espoia.
- El resultat és com un esdeveniment a la xarxa comporta un resultat a la vida real.
- Els resultats són incontrolables, a vegades has de pensar que les conseqüències poden provocar “que t’explotin als morros”
- Un bloc és una web especial, on hi opinions escrites cronològicament i ordenades.
- És un espai que tothom pot tenir, sense coneixements tecnològics.
- A més els continguts dels blocs són fàcils de trobar pels cercadors.
- Els blocs són uns espais on permet reconèixer l’opinió dels lectors, per tant són receptius.
- Poden tenir un àmbit diferent personal, corporatiu, professionals,…
- La difusió de blocs i els temes tenen una llarga cua d’interessos amb els seus seguidors.
- El microblogs són espais on difondre idees, coneixement, dialogar a través de petits escrits o enllaços.
- Diferents tipus de xarxes vinculades segons els interessos professionals més diversos.
- Linkedin, la xarxa social més gran: 50.000.000 usuaris. Amb un àmbit molt professional i específic.
- Gran espai de relacions professionals, amplificant la nostra possibilitat de contactar amb altra gent.
- En la recerca de treballadors, té molt interès les xarxes socials professionals.
- Col·locar el nostre perfil a la xarxa permet propagar el nostre currículum: es comenta que amb un grau 7, s’arriba a qualsevol persona del món.
- Les recomanacions són un espai interessant perquè són els altres els que parlen del valor de la teva feina.
- Cal ser honest a la xarxa, transparent i protegir les dades que no és volen veure alterades o mal utilitzades.
- Evidencia el valor dels continguts posats pels mateixos usuaris.
- YouTube, una empresa jove (2005) amb un creixement exponencial.
- La propagació del missatge de l’usuari és molt gran.
- Permet arribar a informació en què no hi poden arribar els mitjans de comunicació clàssics.
- La tecnologia no és un obstacle, ja que aquesta és a l’abast de tothom.
- Els canals de distribució són molt ràpids i econòmics.
- L’efecte Obama, la pròpia comunitat propaga un missatge. En un mateix espai es troben els vídeos que penja la Casa Blanca i els propis seguidors.
- Sindicar-se a un contingut permet estar al cas de un contingut sense haver-hi d’accedir directament.
- És un format versàtil que permet compartir informació d’un espai a un altre.
- És una opció democràtica per rebre informació perquè permet donar d’alta o baixa segons la voluntat del receptor.
- Google Reader: és un servei gratuït que permet subscriure’s a continguts de forma senzilla.
- La recepció de continguts és senzilla només copiant una adreça url. I podent donar-se de baixa quan es desitja.
- Les xarxes socials exporten els continguts rss (twitter) i per tant posar determinats continguts a un determinat espai web.
- Rss, és una eina 2.0 perquè és un dels màxims exponents de compartir informació.