De fet, una de les formules utilitzades pels comercials és la de llistar les col·laboracions que l’Ajuntament ha fet fins aleshores en el seu mitjà. Com ets nou, el més senzill, es acabar dient que sí. De totes maneres, cal valorar com fem la despesa de publicitat. Què aporta la despesa al municipi? Moltes vegades, la resposta és angoixant: “sempre s’ha fet així i t’assegures que et vegin amb bons ulls i parlin de tu.”

A vegades la situació acaba sent, al meu entendre, ridícula. Un exemple: un espai de la premsa local dedicat a Internet demana als Ajuntaments fer publicitat dels seus webs municipals. Repassant el llistat t’adones que alguns d’ells no es preocupen ni d’actualitzar les notícies ni els esdeveniments del seu municipi. És lògic gastar-se diners en publicitar un web que no utilitzes?

El criteri en aquests anys a l’Ajuntament de Copons i al Consorci de l’Alta Anoia ha sigut el mateix: fer despesa de publicitat recolzada als continguts. Parlem de continguts que tinguin un valor afegit al municipi i que permeten generar una activitat econòmica, social o cultural més gran en l’entorn. Un exemple: promocionar el territori a partir d’unes rutes que permeten explicar com és el territori, un espai on descarregar aquestes rutes i alhora referenciar els serveis que ofereix el municipi o els agents privats.

Si la despesa es realitza en format digital: la durabilitat i la flexibilitat d’ús és més gran. Sobretot si ets capaç d’utilitzar els canals d’amplificació que permet Internet.

Una de les primeres situacions en entrar a l’Ajuntament de Copons i al Consorci de Turisme de l’Alta Anoia era la de trobar-se davant de l’oferta de col·locar petits rectangles en diaris, banners en webs, etc. La meva percepció era la de trobar-me davant d’un petit impost revolucionari per tal de què els diaris, en el format que sigui, donés veu a la informació local.   

Intentem esquivar el joc. Sovint es veuen rectangles d’anuncis que no aporten cap informació, màxim un missatge, del tipus “Bona Festa Major” (eslògans populistes al meu entendre). Els diaris i els mitjans de comunicació (falques radiofòniques,…) han de viure de la publicitat en gran part. Anem a cercar solucions.

L’estratègia: farem despesa amb publicitat però amb contingut. La premissa bàsica: si sortim als mitjans és per mèrit (o desmèrit) en l’acció de govern o pel propi interès del mitjà com a base informativa (més enllà del pur joc publicitari).

A l’Alta Anoia tenim dipositades moltes esperances, i de fet estem gastant moltes energies en el projecte la Teva Alta Anoia: on a través de la construcció d’un edifici, construïm un portal web i un projecte de col·laboració i co-creació amb el territori. Amb diversos eixos transversals de desenvolupament econòmic i empresarial (viver d’empreses), recursos turístics, formació (també vehiculat a les escoles),… apropant el projecte a les pròpies sinergies i complicitats del territori.

La publicitat en aquest context hi juga un joc similar: fem despesa per promocionar continguts del territori. La primera acció, a l’Anoiadiari, mitjà amic perquè juga en l’entorn digital que tant ens atrau des del Consorci, destina una secció a parlar d’unes rutes, presentant uns serveis,…l’usuari pot descarregar les rutes i interaccionar amb elles a través de l’AltaAnoiaenRuta una iniciativa del Consorci. Aquesta és el nostre enfocament.