(article publicat avui a El 3 de vuit, a la secció mensual “Bufar i fer ampolles”)
“Un poble que no beu el seu vi té un greu problema d’identitat”, va escriure el periodista, gastrònom i escriptor Vázquez Montalbán. Aquesta va ser la frase que va servir d’exemple a un amic durant el lliurement de premis del Cartaví 2009 per explicar-me que, a aquells que directa o indirectament ens dediquem al món del vi, ens agrada omplir-nos la boca amb cites d’aquest estil. Diem que el vi és cultura, que el vi és salut, sense parar-nos a pensar per què i com podem incidir en mostrar i comunicar aquesta cultura i per tant, estendre l’amor al vi més enllà dels quatre o cinc d’un sector força endogàmic.
Fa uns dies veia per internet la ponència que Gary Vaynerchuck, un crític de vins dels Estats Units que s’ha fet famós pels seus peculiats tastos on-line a la web http://tv.winelibrary.com/, on sermonejava als cellerers perquè havien lliurat la relació directa amb els seus clients al distribuidor, al botiguer, i rarament eren ells mateixos qui transmetien la seva història al consumidor final. Amb entusiasme, en Gary deia que, si permets a tothom que parli de tu, perquè no, d’una vegada per totes, t’expliques i dones a conèixer tu mateix la teva història? Qui pot saber més d’un, que un mateix?
I tot això era el que pensava quan 60 propietaris de restaurants de Catalunya recollien algun guardó del Cartaví 2009, el concurs de cartes de vins de Catalunya. Em va emocionar veure que, d’aquests restaurants, 17, és a dir, prop del 30% estaven situats dins la regió de la DO Penedès; i, dels 18 guanyadors, 8 estan a l’Alt i Baix Penedès i al Garraf. Amb això es demostra que aquests restaurants saben que viuen en una zona de vins, que aquesta realitat és intrínseca en la seva forma de fer i d’entendre el seu negoci; que al voltant d’aquest producte han creat la seva pròpia història i la vinculen amb la gastronomia que ells saben fer. De segur que quan tenen clients, els hi parlen dels vins que tenen, els recomanen, els mariden amb els seus productes i de segur que ho fan de manera apassionada, orgullosos de pertànyer en una zona de vins.
Des d’aquí vull felicitar a tots aquests restaurants que, en el seu dia a dia, comuniquen sobre el vi, sobre el Penedès i estenen la seva cultura, la seva història, el seu paisatge als seus clients. Són els reals ambaixadors d’una regió i cal que els cellerers, els cavistes, les institucions, les administracions, els penedencs els recolzem, els agraïm la seva tasca i en prenguem nota. Cal també que altres restaurants de la zona també n’aprenguin. Aquests guardonats han sabut explicar on són, perquè tenen la carta de vins que tenen i, per tant, recollint la cita de Vázquez Montalban, han ajudat a crear identitat a un territori.
Foto de Salvador Rovira
Només per això ja ha valgut la pena!
