Feb 9 2010

#talkingabout – cultura 2.0

Si el coneixement està distribuït per tot el món, i tenim eines que faciliten la seva interrelació, perquè no usar-les? Si arreu del món hi ha persones enamorades de l’obra de Picasso i volen conèixer de prop tot el que passa al seu museu, què millor que les xarxes socials i un bloc per anar informant de forma personal i directa? Però, les xarxes han de servir pels museus només com a eines comunicatives? O cal facilitar la co-creació? Quin és el paper dels museus en un món hiperconnectat? Han de fomentar les “audiències creatives”? Determinades institucions culturals, estan disposades a obrir-se i a compartir allò que saben de forma oberta? Estan preparades per trobar que en aquest món global potser hi ha algú que en sap una mica més?

Durant la catosfera es va dedicar una taula a la cultura 2.0. En un moment de la jornada, Albert Sierra, vinculat a la comunicació  de la Direcció General de Patrimoni Cultural i un dels promotors del projecte d’internet Patrimoni Gencat; i Conxa Rodà, responsable de la comunicació a internet del Museu Picasso, van conversar amb nosaltres i aquest n’és el resultat:

talkingabout – cultura 2.0 from redall on Vimeo.

El Ricard Espelt també en parla


Feb 9 2010

#talkingabout: Cultura 2.0

La Conxa Rodà i l’Albert Sierra ens ofereixen una conversa molt interessant, centrada en la transformació de les seves respectives institucions: el Museu Picasso – BCN i la Direcció General de Patrimoni Cultural.

Hi ha elements interessants, que transversals en tots els camps, es vehiculen també entorn al món de la cultura.

Les institucions han de ser a les xarxes socials. Els usuaris són allà i per tant cal ser on ells ja hi són. També hi ha la possibilitat d’arribar a un públic diferent.

La relació amb l’usuari va més enllà de la tradicional, generant llaços emocionals amb la institució gràcies a les xarxes socials. Ells ajudaran a fer difusió dins els seus propis espais i xarxes d’amics.

L’educació és un espai amb un potencial molt important. Cal estar al cas de propostes que ja funcionen per poder extreure idees (per exemple, l’espai wiki del Museu Guggenheim). És important d’utilitzar eines (com el vídeo) que permeten arribar al públic més jove.

L’aportació de continguts de l’usuari ha de ser lliure, i la institució no ha de tenir una voluntat de control. Només ha de moderar i generar bones sinergies amb els usuaris.

Aquest nou paradigma representa una re-formulació de la pròpia institució: canviant la forma de comunicar, l’organització de treball, la relació amb els usuaris, etc. Com més jerarquitzades són les institucions més dificultat per reformar-les i fer propostes d’innovació.

Talkingabout gravat en el marc de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.


Jan 16 2010

Apunts del Gobcamp #gobces (part I)

Patrimoni.gencat.cat – Albert Sierra

El patrimoni cultural té poca presència als mitjans tradicionals i, fins fa poc també a la web (pocs blocs, webs institucionals poc relacionades entre elles, …).

Per això neix patrimoni.gencat.cat: una web d’informació generalista que informa a través d’internet de tot allò relacionat amb el patrimoni a Catalunya.

L’objectiu d’aquesta web és que el sector del patrimoni cultural no quedi enrera en l’ús d’internet i es posi al dia; generar la suficient massa crítica perquè les institucions, museus, professionals, … considerin internet com un canal i una eina útil per a la difusió de la cultura i el patrimoni històric. És a dir, generar un moviment, una xarxa de persones vinculades a les institucions que estiguin preparades pel canvi i que siguin sensibles a l’impacte que genera internet: la importància no és tenir FB o twitter, sinó innovar un sector.

Albert Sierra també reflexiona sobre el potencial que té utilitzar la valorització positiva de les persones que coneixen i estan interessades pel patrimoni històric i que generen una informació que és útil i interessant

Departament d’Educació – Trina Milan

Cal que els màxims representants de la institució creguin en aquestes eines perquè s’utilitzin i tinguin èxit. Des d’Educació s’han posat en marxa tres canals: Twitter, You Tube i bloc.

Són canals d’informació del departament d’educació però que també permet generar interacció

L’objectiu és doncs la interacció i explicació del que significa el sistema educatiu des dels representants institucionals fins a les escoles: retroalimentació entre la institució, els seus treballadors i la ciutadania en general.

Per començar, es va analitzar quina era la presència d’educació a les xarxes socials (recerca a FB, twitter, blocs sobre educació, hashtags …) per, amb aquestes dades, convèncer als representants de la seva utilitat. Com a qualsevol organització, és important que els que dirigeixen la institució creguin en aquests nous canals i, també cal que des de dins hi hagi gent que tingui la capacitat de fer servir aquestes eines i saber-les emprar.

Fa només 3 dies que funciona, estarem atents a aquesta iniciativa.

Apunts del debat:

Davant d’aquestes dues iniciatives, provinents de la Generalitat de Catalunya, el debat gira al voltant de com els directius de l’administració veuen i consideren aquest canvi i de la necessitat de convèncer, mostrar, demostrar, les potencialitats d’internet en la relació amb el ciutadà.

Quines són les persones innovadores dins de l’Administració, com es relacionen, són les suficients?

La identitat digital de les administracions: qui firma els posts, qui hi ha darrera el twitter, … estem usant eines personals d’una forma no personal? Cal un llibre d’estil?

Polítiques 2.0 com a polítiques de canvi, no només com a polítiques de comunicació (apunta Jordi Graells); cal lligar el canvi a una estrategia i a un lideratge.

Ricard Espelt i Marc Garriga també en parlen.


Jan 16 2010

#gobces: Patrimoni.gencat.cat. Albert Sierra

La iniciativa de Patrimoni Cultural neix amb la idea de crear nodes de connexió entre els diferents espais ja existents: Macba, Mnac, Arxiu Nacional, Monuments …

La idea és crear un espai web amb enllaços a totes les administracions, generant productes entorn als blocs,…dirigit al públic, no institucional. Amb un llenguatge planer, i utilitzant els mitjans que ofereix Internet.

Els mitjans utilitzats són els més interessants pel propi contingut: vídeo, imatges panoràmiques… i utilitzant xarxes socials generals, no només per informar sinó per crear comunitat. Arribant a professionals i amateurs de l’àmbit de patrimoni.

Obrir espais a la participació com un element fonamental del projecte. A la recerca de creativitat exterior, i buscar l’aportació dels microespecialitses, estudiosos, altres administracions,…

L’estimulació del públic serà fonamental per generar un joc en la creació de continguts, on la pròpia administració ja no és capaç d’arribar. La possibilitat de facilitar l’accés a aquesta informació serà un deure de l’administració.

S’ha d’incentivar la participació a les xarxes i als mitjans, generant debat ni que a vegades sigui crític.

Debat
Després d’una pregunta / plantejament de Boris Mir arrenca un debat sobre la necessitat de persistir de forma natural entenent les possibilitats i la pròpia realitat de les administracions i qui les dirigeix. Sembla evident que les pròpies sinergies dels propis usuaris de les administracions i aquells “empleats” més valents aportaran valor al ús de les noves eines.

Marc Garriga també ha escrit sobre aquesta presentació.