Avui es votarà la resolució. Avui el debat si que és toros sí, toros no. Aquell dia, el debat era només si el procediment entrava a debat o quedava interromput. Segons el meu punt de vista, és molt important aclarir aquest aspecte. Tenim una cultura democràtica feble i manipulada. Els ciutadans necessitem claredat alhora d’entendre els processos polítics; i moltes vegades, els mateixos protagonistes, i els propis mitjans de comunicació es cuiden de confondre i, per tant, augmentar la desconfiança en la “política”.

Un altre element interessant avui és la llibertat de vot que donen els partits majoritaris als seus diputats. Aquest cop sembla que la llibertat de vot serà visible, pública. Per mi un encert. En canvi segons, el líder popular Mariano Rajoy un motiu de denúncia que cada diputat voti segons les seves conviccions i la percepció de la voluntat dels seus propis votants. Quina ironia. En aquest punt, es veu la no voluntat de canviar un sistema basat en el poder de pensament únic, dirigit i basat en la única ‘veu’ del partit. Tots els diputats del Partit Popular representen a una massa homogènia? Ho dubto, com la resta de partits. La massa de votants d’un mateix partit és complexe i heterogènia. Si cada diputat hagués d’escoltar qui li dóna la seva posició al Parlament, en aquest cas; i que aquesta possibilitat fos escollida pels ciutadans del propi territori els processos polítics guanyarien en transparència, credibilitat i proximitat al ciutadà.

És una anècdota però com és un bloc personal és admesa, la meva opinió no podia ser més compartida en l’enllaç a aquesta reflexió d’Ismael Peña.

Al matí, pujant a Solsona, seguia la sessió parlamentària catalana per dos canals paral·lels: ràdio i twitter. Aquest darrer, treia foc entre opinions a favor dels toros i en contra. Totes de to personal, amb el perill que diagnosticava fa uns dies molt encertadament @erovira després d’una sessió al parlament.
De cop i volta, per la radio, feien referència a la llibertat de vot dels parlamentaris de CIU i PSC. Certament un granet de sorra a nous marcs democràtics, sense la seva part de calç: el vot era secret. Primer dilema, és representatiu un vot secret per lliure que sigui? Crec que no. El parlamentari representa, o hauria de representar, a un grup de ciutadans que l’han escollit per tal de gestionar i decidir determinades accions vers diversos àmbits. Com pot fer un veritable rendiment de comptes amagant la seva opció de vot?
Sorprenent va ser alguna reacció del twitter que no entenia que es reclamés que el debat fos de com es segueix el procediment de prendre decisions i mantenia l’interès en un debat, que des del meu punt de vista, estava fora de lloc: toros sí, toros no. El debat s’havia re-dirigit cap a un espai estèril en aquell moment. La veritable tria era decidir si el requeriment d’un grup important de ciutadans entrava a debat a la cambra. El resultat final ajustat em va provocar una certa tristesa, no s’havia entès el procés de debat o no s’està a favor de què les aportacions ciutadanes entrin a debat.

Al migdia llegia com s’acomiadava José Antonio Donaire (@Donaire). Coneixia la notícia, però la meva admiració pel talent 2.0 d’aquest diputat socialista afegia tristesa al meu estat. @Donaire ha sigut dels pioners, a casa nostra, en entendre que la política 2.0 significa nous models democràtics. Amb talent i ma esquerra, ha sabut repartir i difondre les seves experiències i aprenentatges. Un cop més recomano el seu magnífic bloc.
Com a part d’una societat interessada en buscar nous espais més democràtics i oberts, hem de donar veus a exemples tant bons com el d’aquest diputat. Sempre tenint en compte que el canvi ha d’anar més enllà de lideratges personals, aquests són essencials per determinar una nova manera de fer i entendre la política.

Al vespre vaig anar a Carme, municipi de l’Anoia, que comença un projecte de Participació Ciutadana, ara, via Facebook. Com els hem ajudat a construir un model de web participatiu, em van convidar per explicar el seu funcionament. Vaig centrar un 95% de la xerrada a l’actitud i el 5% a la pròpia eina.
La impressió de la xerrada va ser molt bona. L’equip de govern té ganes d’escoltar a la gent, i això és nota. Oberts a obrir un veritable diàleg i aprofundir en un govern col·laboratiu. Els ciutadans de Carme escoltaven amb interès, i la gent més allunyada de les eines van demanar que se’ls expliqués -repetidament- com utilitzar la xarxa per comunicar-se. Ràpidament se’ls va informar que s’aprofitaria les classes d’informàtica a la gent gran per explicar com fer-se el perfil digital.
Vaig sortir realment emocionat de la resposta i de l’actitud de l’equip de govern d’aquest municipi. En aquests petits exemples podem començar a trobar veritables eixos de governança col·laborativa.
Gràcies a les sinèrgies del projecte de Copons, a la comarca de l’Anoia, han sortit projectes de participació ciutadana, entenent que aquesta ha d’anar més enllà que la de simple pluja d’idees, i això és emocionant.