Francesc Masana

(article que publico avui a El 3 de vuit)

Sovint sentim parlar de política o de polítics 2.0 per referir-se a una actitud oberta cap a la conversa, el diàleg, la col·laboració entre ciutadà i representant a través d’unes eines d’internet que faciliten aquesta relació (blogs, xarxes socials). L’autèntica política 2.0 no existeix ni existirà fins que no se superin les traves que fan poc transparent aquest sistema de governança: sistema electoral que allunya el representant del ciutadà, partitocràcia per sobre de la meritocràcia, poca transparència en el finançament dels partits, desconnexió entre el que passa a la societat i la bombolla en la que viuen alguns polítics o el seguidisme dels mitjans de comunicació pel manteniment d’aquest status quo.

Però tenim la sort que avui dia existeixen ja uns quants polítics 2.0 i d’aquests, alguns els tenim ben a la vora, com Carles Campuzano, un diputat de Vilanova i la Geltrú a Madrid que sap a qui es deu (a la ciutadania i no tant als partits) i promou noves formes d’escoltar i conversar amb els ciutadans, votants i no votants del seu partit. Per això va obrir un bloc ara farà 4 anys per poder explicar directament, sense filtres del partit ni dels mitjans de comunicació, allò que fa, que defensa, que pensa i que reflexiona; un polític actiu a xarxes com Facebook i Twitter i que escolta i promou noves iniciatives per donar més veu a aquells que representa. La seva darrera aventura ha estat que, a través d’una plataforma d’internet, Mixedink, (http://ca.mixedink.com/CarlesCampuzano/Immigracio) i amb la col·laboració de la xarxa de ciutadans www.nuestracausa.es, permetre que tothom qui ho vulgui presenti les seves propostes per la reforma de la llei d’estrangeria. Es tracta d’una iniciciativa pionera a Catalunya i a Espanya i que polítics com Barack Obama ja estan utilitzant i que demostra el caràcter valent d’en Campuzano.

I dic valent perquè apostar per aquest projecte, tenir aquesta actitud 2.0, és símptoma d’una voluntat de canvi, d’intentar canviar la forma que entenem la política actual, de buscar una nova via de relació amb la ciutadania, de trencar amb la desafecció; en resum, de saber que la nostra veu i la nostra opinió té algun sentit en la presa de decisions. Crec que Campuzano és valent perquè encara hi ha pocs polítics disposats a canviar els partits i la política des de dins.

En el marc del Congrés Internacional de Desenvolupament Rural es presenta el projecte Copons 2.0.

Copons 2.0 se situa en el marc d’un canvi important que ens condueix a un nou paradigma de la democràcia. Aquest camí ple de reflexions, aprenentatges, idees, projectes… té un bressol, en la xarxa nuestracausa.

Nuestracausa és una xarxa de ciutadans que treballen per a la identificació i solució de problemes, i alhora cerquen i propicien governs col.laboratius. La base de nuestracausa és l’empenta dels seus membres, tots ho podem ser, i els seus projectes. La identificació, el fet de compartir idees, de promocionar esdeveniments són les seves màximes prioritats.

Copons 2.0
Copons és un poble de l’Alta Anoia, territori de la Catalunya Central. És un poble molt bonic que conserva encara el caràcter del segle XVIII. Tres-cents habitants habituals, que creixen significativament durant els períodes de vacances.

Definició:
Els ciutadans tenen els seus problemes com tots els municipis catalans i del món. Quan tenen un problema busquen solucions, lògicament. I l’espai natural on buscar aquestes solucions és l’administració. L’administració limitada, en gran part, per la seva mínima estructura i pressupost propi, pren unes decisions en tant que responsable de l’acció territorial. Aquestes solucions no sempre s’acosten a la voluntat ciutadana que queden allunyades de la solució final.

Canal:
El projecte de Copons2.0, intenta apropar el ciutadà a les solucions, difuminant les fronteres d’aquestes quatre esferes conceptuals: problemes, solucions, administració i ciutadania.

Eines:
· Gratuïtes o de baix cost.
· Universals. Entenen que poden ser eines, que els ciutadans ja utilitzen habitualment en altres espais de la seva vida digital.
· Coneixement. Aprofitar els recursos per ensenyar els usos i difondre el projecte, no per a realitzar programari.
· Perfil digital. La validesa d’una opinió és perquè darrere hi ha una persona a qui contestar i amb responsabilitat de l’argumentació plantejada.
· Compartir. Aprofitar l’experimentació per compartir coneixement amb altres municipis interessats a construir projectes amb una actitud de govern similar.

Anàlisi de les esferes i la seva difusió:
Problemes:
· Els problemes són proposats pels mateixos ciutadans, que gràcies també a l’ús de les xarxes socials, poden trobar la seva massa crítica. Això permet arribar a un target molt particular de problemes.
· L’administració utilitza la xarxa per analitzar possibles accions, projectes, solucions, … per tant es fonamenta el treball projectual. Espai ideal per pluja d’idees.
Recollir l’experiència de situacions similars.

Administració:
· Transparenta l’acció de govern.
· Es troba en un rendiment de comptes permanent.
· Agilitza la interacció de tramitacions i les respostes al voltant de la responsabilitat de govern.
· Mostra seves limitacions d’actuació i buscar aliats en la pròpia organització civil.
· Fonamenta la pedagogia de les noves eines, intentant segellar la fractura digital.

Ciutadania:
· Ja no només actua d’emissor sinó també és receptor: forma part de l’acció de govern.
· Coneix els seus responsables.
· S’acosta a les limitacions d’acció de la seva administració.
· Alta participació en els espais de debat analògic.
· Incrementa l’ús de la tecnologia i les xarxes socials ·
· Aprèn a col.laborar en l’aprenentatge de les eines.
· Afavoreix l’organització de la comunitat per que aquesta treballi de forma autònoma, amb o sense el suport directe de l’administració, per millorar la seva qualitat de vida.

Solucions:
· S’acosten al consens.
· Reparteix les responsabilitats de les accions

Conclusions permanents:
· Les fronteres entre administració i ciutadania es difuminen: apropant l’acció de govern als habitants.
· Valorant que la construcció de la decisió sigui en la seva fase inicial, per construir col·laborativament.
· L’espai entre problema i solució també s’acosta intentant que l’acció sigui fruit d’un procés de consens. Un cop iniciat l’espiral, les solucions generen sovint nous problemes que ajuden al progrés del poble cap a un espai on viure millor.
· Cal entendre que estem en un procés d’aprenentatge permanent per a construir espais més democràtics per tant ens donem l’etiqueta de beta versió al projecte, la qual serà per sort, difícil d’eliminar. La idea és fer, encertar o equivocar-se, conèixer, experimentar, resoldre, fets,… les etiquetes finals a la meva exposició.

Més informació en aquest vídeo del programa, Fent @mics de TV3. Subtitulat.

#Talkingabout X: PDF, Technology is changing politics from redall on Vimeo.

Amb Andrew Rasiej fundador del Personal Democracy Forum varem gravar aquest talkingabout el passat dilluns 21 de setembre.

L’eix de la conversa va ser que és PDF. L’ús de la tecnologia, com en d’altres camps, esta transformant la política i tot el que deriva d’ella: administració, polítics, governs,… La proliferació de les xarxes socials i a la interactivitat han donat a nous espais de difusió, diàleg, gestió,…

Fa més o menys un any vaig conèixer a l’Andrew en la seva estada a Barcelona en motiu del magnífic congrés de Sociedad Red. Quan parles amb ell perceps que té molt clar com de ràpid s’està transformant la relació política i ciutadania gracies a la tecnologia. En una societat democràticament molt més avançada, amb un sistema de representació realment eficient, EEUU representa un referent a seguir. Personal Democracy Forum s’ha convertit en un espai indiscutible d’aquest debat en les seves successives edicions anuals als EEUU. Aquest juny ha celebrat la cinquena edició.

Nuestracausa va visualitzar de seguida la importància d’aquest debat i gràcies a la iniciativa del meu amic Marc López varem viatjar a NY per tal de veure’ns amb l’Andrew. El resultat ja el tenim aquí: Personal Democracy Forum ja és a Barcelona. Esperem que la ciutat, i tot els agents implicats, estiguem a l’alçada de la magnitud d’aquest esdeveniment que concentrarà durant dos dies el debat de la nova manera de fer política: la política del segle XXI.

L’Andrew ens explica en aquest #talkingabout de forma senzilla què és Personal Democracy Forum, perquè es farà a Barcelona i que n’espera d’ell. Us hi esperem a tots!

Gemma Urgell is talkingabout too.

Lloc de gravació: Hotel Silken Diagonal- Barcelona
Dia: 21.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

+ els altres #talkingabouts

Ricard Espelt és el representant avui de NuestraCausa al PodCamp 2009. Explica que es tracta d’una xarxa de ciutadans que desenvolupen projectes i iniciatives amb la finalitat d’aconseguir un millor govern a partir de la participació de tothom. S’enumeren alguns dels projectes com el Personal Democracy Forum, i la conferència que, per primera vegada es farà a Europa i que comptarà amb el suport de NuestraCausa en la seva organització; esmentant el Colabora en tu Ciudad, con el http://barcamps.nuestracausa.es/colabora/; entre otros.

Ricard ve acompanyat pel Carles Campuzano, que explica el projecte de debat obert de la llei d’estrangeria a través de l’eina Mixedink (que fa uns dies ja vaig publicar en un post). Com explica Campuzano, serà un debat a la xarxa per escoltar la veu dels ciutadans, però sobretot, d’aquells grups, ONG, organitzacions que generen opinió i coneixement al voltant de la immigració. El debat es genera en dos espais diferents (un en castellà i un en català) i servirà per veure també si hi ha interés en participar en aquest debat. Campuzano deixa clar que es tracta d’una nova forma de treballar que pot ajudar als polítics a fer millor les coses, a conèixer opinions de la ciutadania, per incorporar aportacions de la gent en aquells espais legislatius o de decisió. Aquest instrument també ha de permetre poder contrastar aquelles opinions dels lobbys o de les ONG, del propi grup polític, amb les dels ciutadans més anònims.

Boris Mir fa una intervenció interessant: amb aquesta eina, també es compta amb un valor afegit, la transparència de les aportacions dels col·lectius, dels propis polítics i dels propis ciutadans.

Campuzano creu que només perquè la llei surti una mica millor, ja val la pena haver fet aquest pas.

Gràcies a aquesta col·laboració, mixedink podrà estar en català i en castellà (properament estarà disponible per a tothom).

Si tens alguna cosa interessant a dir, a defensar o a promoure sobre les polítiques d’immigració del nostre país; si pertanys a algun grup, ONG, a una associació i voleu que allò que defenseu estigui inclós en la principal directiva sobre estrangeria; si encara creus que amb l’aportació de la ciutadania es poden arribar a decisions polítiques més vàlides i útils, que internet i la societat del coneixement pot fomentar aquesta participació; si et sents representat per alguna d’aquestes frases, a partir d’avui tens un espai a la xarxa on canalitzar idees, opinions, projectes per a unes millors decisions, en aquest cas, decisions sobre la política espanyola d’immigració.

El Govern espanyol ha presentat un projecte de llei sobre extrangeria i a partir d’avui està en debat al Congrés dels Diputats. Un diputat, Carles Campuzano (CIU), ha convidat als ciutadans a debatre aquesta futura llei i a conèixer les seves opinions i propostes per defensar-les a les Corts. I, tot això a través del debat a la xarxa, concretament utilitzant l’eina Mixedink que, amb la col·laboració de NuestraCausa, s’ha aconseguit traduir al castellà i al català i properament serà d’ús lliure i gratuït en aquests idiomes.

Mixedink és un instrument que facilita un debat col·laboratiu i on-line i que està estès als Estats Units. De fet, el passat mes de gener, a NY, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Vanessa Scanfeld, una de les seves creadores, que ens va explicar el perquè d’aquesta eina i les potencialitats i usos que estava tenint en aquell moment. Ara, per exemple, Mixedink està sent usat pel gabinet del president Barack Obama per la definició de les polítiques d’opengovernment.

És esperançador veure un representant polític del nostre país dirigir-se a la societat per demanar la seva opinió i les seves idees, independentment del color que tingui. És un passet petit, d’acord, però no deixa de ser una molt bona notícia que avancem cap a una nova forma de fer política afavorint que, el coneixement de tots, permeti unes millors solucions. I també és bonic veure com camina una de les col·laboracions engegades per NuestraCausa.

Així doncs, si tens alguna cosa a dir, a proposar sobre la immigració i aquesta futura llei, aprofita aquest espai a la xarxa. Estarem atents a aquesta iniciativa I, si en voleu saber més, el proper dissabte, Campuzano ho explicarà al PodCamp Barcelona 09.