Francesc MasanaInvestigant la Web

GOVERN 2.0, E-GOVERN I CULTURA
Stephen Collins(@trib) Fundador, d’AcidLabs

Sovint s’ha associat el concepte Govern 2.0, a l’aplicació de tecnologia a processos de treball del govern. Quedar-se amb aquesta simple associació és desvalorar el concepte. Segons la comunitat activa que promulga el Govern 2.0 a Austràlia, i que Collins defineix com a encertada defineix el Govern 2.0 no específicament sobre la creació de xarxes socials o la tecnologia basada en enfocaments del no-res. Sinó com a un canvi fonamental en l’aplicació de govern cap a un procés obert, de col·laboració, acord de cooperació on hi ha (sempre que sigui possible) la consulta oberta de dades, coneixement compartit, reconeixement de coneixements, respecte dels valors compartits i una entesa de com posar-se d’acord o en desacord. Tecnologia i eines socials són una part important d’aquest canvi, però són només instruments en aquest procés.

Es tracta doncs d’esquivar la burocràcia i transformar l’acció de govern en un veritable diàleg entre comunitat governamental i ciutadans.

El Government 2.0 Taskforce creat pel govern australià permet identificar les prioritats dels ciutadans i fer-les arribar al govern. A Nova Zelanda la State Services Commission a ha anunciat un experiment en la concessió de llicències d’informació pública (NZGOAL) per tal de facilitar l’accés, la creativitat, l’autenticitat,… També la reforma legislativa permetrà un accés més fàcil a les dades per reutilitzar-les. Tots i els importants avanços a Austràlia, Collins avança que s’ha d’anar un pas més enllà per generar veritables espais de Govern 2.0, entenent que aquest a d’anar més enllà del concepte e-Govern. I en aquest context recorda les paraules de B.Obama “Hem d’apropar als ciutadans uns amb els altres a participar de manera més plena i directament en la solució dels problemes que ens enfrontem. Hem d’utilitzar totes les tecnologies disponibles i els mètodes de per obrir el govern federal, la creació d’un nou nivell de transparència per canviar la manera de fer negocis… donar [a la gent] l’oportunitat de participar en les deliberacions del govern i la presa de decisions en formes que no eren possibles només uns pocs anys enrere “.

Canvi de Cultura per al Govern 2.0

Com han canviat les coses?
En les democràcies modernes, la capacitat dels membres de la societat per participar d’alguna manera és un dret fonamental i acceptat. Darrera d’aquesta premissa, amb l’arribada d’Internet, la possibilitat de generar veritables trames ha possibilitat amplificar veus fins ara amagades. Serveixi d’exemple la Xina, Iran , Egipte,…[jo afegiria Cuba] ha donat veu a ciutadans actius i participatius.

Quin és el problema?
Les estructures tradicionals de govern no són capaces de respondre a la velocitat adient davant d’una societat interconnectada. GetUp!, OpenAustralia (que emula el TheyWorkForYou de UK),…són exemples a Austràlia, i que poden ser extrapolats arreu. Moviments socials amb gent disposada a participar i començar l’acció. Aquesta esfera pública (Jürgen Habermas) d’una societat cada vegada més connectada com és l’australiana condueix a demanar als organs legisladors i la funció pública que han de prendre mesures per participar en línia d’una forma més complexe que abans. Això requereix un canvi fonamental en els punts de vista sobre l’obertura, el risc, la conversa, la comunitat, la col·laboració. Un canvi en el “qui”, el “què” i el “on”. Aquesta serà una tasca difícil.

La clau és un canvi de cultura
Cal un veritable compromís en la conversa destinada a col·laborar per part del sector públic. Cal fer tangible la voluntat de canvi i accelerar el procés per no desencisar el conjunt d’una ciutadania participativa.
Collins exemplifica: La Comissió de Serveis Públics d’Austràlia ha tingut un document en el projecte de Circular 2008/830, des de desembre de 2008, que estableix un gran conjunt viable de directrius per a la participació en línia dels servidors públics. Però per què és encara un esborrany a finals de 2009?

Dins a l’administració pública hi ha gent que té ganes de donar un bon servei, cal donar-los la possibilitat de poder canviar aquesta interacció amb el públic i evitar els estereotips contraris a una participació oberta, que sovint sorgeixen. Hem d’assegurar un compromís per aconseguir una escolta real entre govern i públic.

El canvi de cultura en un nou ordre
Canvi vol dir confusió, dubte, incertesa. Com podem convèncer a altres de la necessitat de canvi? Com anem tindrem èxit? Com es defineix èxit? Com mesurem l’èxit quan ho fem, si ni tan sols sabem on és el destí final? I com fer realitat el canvi tot i aquesta incertesa?
Tot i que el grup de treball del Govern 2.0 (Austraulià) està treballant bé, haurà de plantejar-se la manca d’un enfocament unitari del govern en qualsevol nivell de govern, una visualització del rendiment de comptes, una poca confiança en els models de gestió del sector públic i saber assumir una participació de “risc”.

Vivek Kundra als Estats Units i Andrew Stott a Gran Bretanya representen el compromís del govern vers el canvi de model. Aquesta figura no hi és en el govern australià. Per tant, cal rectificar el compromís del sector públic australià per consolidar un veritable canvi. Cal entendre el risc, com una oportunitat per innovar. Sovint el risc s’associa a la por.

“Enlloc de gastar-vos diners i temps per venir-me a veure aquí a Londres, el que heu de fer és engegar algun projecte com aquests a Espanya”; així d’eixut va ser el Tom Steinberg el juliol de 2008 quan el vam anar a visitar amb el Marc Lòpez i el Ricard Espelt. Aquell va ser un viatge per conèixer les persones que hi ha darrera de projectes reals sobre transparència, rendició de comptes, participació de la ciutadania a través d’internet. Va ser una evidència de què, sense una bona pràctica, no hi ha teoria que valgui; que cal llençar-se a la piscina i provar, experimentar, conèixer si realment es pot “empoderar” el ciutadà mitjançant les noves tecnologies, si la teoria és real o només és una percepció. A través dels projectes They Work For You i Fix My Street de la fundació MySociety, en Tom es va tirar a la piscina i amb molts bons resultats.

En Tom Steinberg serà a Barcelona el proper divendres 20 i dissabte 21 precisament per això, per explicar projectes que han funcionat en el marc de la primera conferència europea del Personal Democracy Forum, un certàmen que porta celebrant-se anualment a Nova York i que per primera vegada estarà a Europa amb la finalitat de reunir el major nombre d’experts i investigadors de tot el món per presentar projectes que demostren com, mitjançant la tecnologia, la política està canviant. Una conferència en la qual hi estic col·laborant, juntament amb un grup de voluntaris entusiastes i amb el Marc López al capdavant i que espero que tingui molt èxit i que ben aviat en pugui fer un post ben detallat.

Aprofitant que el Ricard Espelt presentava el projecte Copons 2.0 a Londres, va entrevistar en Tom Steinberg i aquest és el resultat del talkingabout. I, tornant  a l’inici d’aquest post, destaco una frase d’en Tom: espera conèixer a la conferència del PdF projectes espanyols que vagin en la línia de la tasca que ell està duent a terme al Regne Unit. Espero que en trobi o, si més no, que PdF ajudi a què se’n creeïn.

Talkingabout: mySociety from redall on Vimeo.

Ricard Espelt is talkingabout too. Gravat a Londres, el 9 de novembre de 2009

Talkingabout: mySociety from redall on Vimeo.

Fer aquest talkingabout ha sigut especial. El juliol de 2008 amb Marc López i Gemma Urgell vàrem visitar a Tom Steinberg. Des de la nostra visita fa una mica més d’un any han passat moltes coses. Jo mateix he pogut investigar a través de Copons, un projecte de relació ciutadania i administració en l’àmbit rural.

Tom és un referent, merescut, i el seus projectes a partir de MySociety un referent arreu del món. En aquest talkingabout Tom fa referència a dos dels més emblemàtics They Work For You i Fix My Street.

Aquests dos projectes són claus perquè mostren dos elements claus que hem de treballar a Espanya.

They Work For You es basa en el rendiment de comptes que fan els membres del parlament als ciutadans. Aquests poden seguir i valorar l’activitat del seu representant al Parlament. D’aquesta forma, la relació polític i ciutadà, recorre els llaços de representativitat de forma evident.
Fix My Street, és la clara definició que la denúncia de la pròpia comunitat (els mateixos ciutadans) poden afavorir la millora de les incidències de la via pública. És un treball de la comunitat treballar per la millora de l’espai públic, fent arribar cada una de les incidències a la seva administració.

Aquests dos elements resumeixen, al meu entendre, els compromisos de la nostra societat: el canvi del sistema de representació i la re-invenció del concepte de comunitat de la nostra societat, fins i tot, més enllà dels recursos públics.

No hi podia faltar. Tom Steinberg estarà a Barcelona, al Personal Democracy Forum, que es celebrarà a la torre Agbar els propers 20 i 21 de novembre. Segur que el que ens explicarà no ens deixarà indiferent, i l’espai de reflexió que es parlarà aquests dies a Bcn, han de ser un pas més a nous models de govern, més col·laboratius.

________________________________________________

Talkingabout gravat a Londres, 9 de novembre de 2009.

Gemma Urgell is Talkingabout too.