A través d’un generós oferiment que va fer via twitter l’autor, vaig rebre de forma personalitzada el llibre del què us parlo en aquesta entrada i us recomano llegir sinó ho heu fet ja.
Micropolítica, idees per canviar la comunicació política és un recull d’articles publicats a la Revista de la Fundació Rafael Campalans durant el període 2007-2009 per Antoni Gutiérrez-Rubí.
Perquè us animeu faig una breu síntesi de cada capítol:
La política de les emocions
Gutiérrez-Rubí realça les possibilitats de la intel·ligència emocional en el discurs polític. La política de les emocions i percepcions a través de l’anàlisi del comportament del cervell davant dels estímuls.
Situar-se en l’espai del receptor obliga a un exercici de reflexió per part del polític per cercar les millors estratègies per conquistar els ciutadans i sobretot, fer una política més pròxima.
La política del relat
Sense substituir el projecte, la narració ha de ser capaç de mobilitzar als ciutadans davant de fites elaborades entorn a l’esperança d’un canvi. La necessitat de vincular emocionalment a la ciutadania en el projecte obliga a la classe política a plantejar-se el relat com a una eina d’empodarament.
Les estructures mentals [marcs] del cervell permeten modelar i construir el discurs entre emissor i receptor. Això serà viable a través de la força del discurs, dels valors que hi ha darrera, amb la força de les paraules, mostrant la capacitat de liderar un procés de canvi i amb el suport de la força de les imatges, en la mesura que són capaces d’explicar raonaments abstractes a través de metàfores.
Els tristos no guanyen eleccions (Ni lideren, ni sedueixen, ni convencen)
El somriure estimula la nostra percepció i estimula les nostres accions i decisions. En aquest capítol a través de diferents exemples i anàlisi del comportament humà descobrirem les possibilitats de l’estètica política, la seva capacitat d’empodarament i en definitiva, la seva capacitat de generar il·lusió sobre el col·lectiu de ciutadans.
Viure les idees (polítiques) per combatre el fragment i l’oblit
En aquest espai es formula una tesi interessant: si els humans podem escollir cada cop més els interessos que volem recordar (gràcies a les noves eines i la possibilitat d’arxivar coneixement), el nostre comportament davant a propostes cognitives també es transforma. Paral·lelament podem adquirir informació cada cop més fragmentada segons els nostres interessos. La capacitat de estimular les emocions, a través de les idees i conduir-les al cor aproparan al polític al ciutadà.
La neuropolítica: conèixer el cervell per liderar les idees
La força del subconscient, la importància de la percepció i l’emoció en les nostres eleccions, obliguen a repensar les ideologies (sovint encallades en estereotips rígids i racionals) en funció del factor i la voluntat humana.
En la lectura del llibre descobrirem un valor afegit: la gran quantitat de referències i exemples, documentats per una interessant bibliografia.
M’agrada l’esperit crític (constructiu) que té el llibre amb la classe política més progressista d’esquerres: poc oberta a utilitzar els recursos comunicatius que aquest llibre es fan referència. Aportant bones línies de re-formulació segons les demandes dels propis ciutadans, què millor per la classe política, no?
El llibre és una edició pròpia de l’autor i que us podeu descarregar en aquest enllaç al seu bloc. Amb més documentació encara i el feedback amb els seus lectors.