Francesc Masana

L’APARICIÓ DE GOV 2.0: DE GOVLOOP A LA CASA BLANCA
Steve Ressler ( @govloop) Fundador, GovLoop.com

L’aparició d’un moviment entorn al Gov2.0, gestat entorn a l’obertura, la transparència i la col·laboració, s’ha consolidat amb força en el procés de l’elecció i l’inici de mandat de l’actual president dels EEUU, Barack Obama.

Un dels exemples més reeixits de Govern 2.0 és la xarxa GovLoop.com, una comunitat en línia creada per i per els empleats del govern, que ha reunit més de 17.500 membres. GovLoop reuneix els empleats del govern dels EEUU i altres nacions per discutir idees, compartir les millors pràctiques i crear una comunitat dedicada a la millora del govern. De moment s’han escrit més de 1.500 blocs, s’han començat 1.200 debats, s’han publicat més de 450 esdeveniments, 4.000 fotografies i més de 200 vídeos.

El tràfic senzill d’informació ha permès a GovLoop ser un espai ideal per buscar iniciatives, compartir idees, aportar solucions, per tal de conduir a governs més eficients. En situacions tradicionals, les millors pràctiques al voltant de l’administració electrònica es compartida en les conferències, on només uns pocs països i uns pocs representants poden assistir. GovLoop ha fomentat compartir, peer-to-peer, la informació a nivell internacional.

La bellesa del govern és que tots estem junts, no són competidors. Si una organització internacional, federal, estatal o local,… està treballant en un problema, segurament un altre organisme ja ha investigat el problema i ha trobat una solució. Amb el potencial de llocs com GovLoop, els empleats poden aprendre els uns dels altres en comptes de re-inventar la roda. Al final, ells estan aprenent i treballant junts per crear un govern més ràpid, més ràpid, més barat i més eficaç.

CROWDSOURCING ESTRUCTURAT: APROFITAMENT DELS EXPERTS EXTERNS AL GOVERN
Dan Doney
CTO, Strategic Enterprise Solutions,
Director de l’Oficina d’Intel·ligència Nacional dels EEUU

Cal aprofitar les possibilitats de coneixement que ofereix la xarxa evitant dos elements importants: la dispersió de coneixement i la inseguretat de les dades propagades per la xarxa.
Per donar llibertat a aquest potencial, les agències de govern han d’abordar quatre reptes fonamentals. En primer lloc, cal una millor coordinació entre els CIO, CFO, i directors de projectes per apropar-nos a un Gov 2.0 incidint en elements com l’adquisició, la governança, l’estructura organitzativa, recursos humans, etc. En segon lloc, inculcar el canvi generalitzat de tots aquests elements requereix d’una plataforma que doni a conèixer les eines existents dissenyades per a la missió d’aconseguir un Gov 2,0 permeten proporcionar un mecanisme per integrar noves eines. Més important encara, les agències han difondre les noves normes i serveis que garanteixen la seguretat i l’intercanvi. Finalment, les agències han adoptar pràctiques que els permetin adaptar-se ràpidament al ritme de canvi de tecnologia.

BRIDGE, és una iniciativa Gov2.0 per recollir el coneixement de la comunitat d’intel·ligència dels EEUU sense sacrificar la seguretat. Entenent que és més important el procés de transformació de les agències de govern que les pròpies eines.

Establint una bona estratègia cal obrir espais a l’exterior de les pròpies organitzacions per tal de trobar la millor eficiència en la recerca. BRIDGE adopta un enfocament similar: els proveïdors poden oferir solucions als reptes als quals determinen uns requeriments. La participació està oberta als proveïdors de tecnologia de tot el govern, l’acadèmia i la indústria. El “premi” per als participants és l’oportunitat d’implementar tecnologies que prometen mostrar a la missió dels ajustaments i aconseguir beneficis per llicències. L’objectiu és apropar la tecnologia a l’usuari de tal manera que aquest pot decidir quina de les solucions tecnològiques és més adequada. Aquesta possibilitat de provar abans de comprar, i l’enfoc a una elecció meritocràtica i oberta, no focalitza la responsabilitat total a l’administració pública.

Un dels problemes transversals és la seguretat i la comunitat d’intel·ligència dels EEUU no és una excepció. La possibilitat de crear entorns col·laboratius i de fàcil accés pels desenvolupadors descentralitzats del nucli de la plataforma administrativa a permès, a BRIDGE també, treballar sota les dues premisses: seguretat i creativitat.

L’establiment d’un conjunt òptim, àgil i simple de regles permet capacitat de crear adequant-se a uns requeriments mínims que asseguren la missió de l’organització. Aquestes normes permeten una ràpida integració de les eines a la dinàmica estructural i complexe de l’organització. Posteriorment, la valoració de conformitat per part de l’organització valida el procés i dóna seguretat als creadors. Permet disposar d’un ampli ventall d’aplicacions, amb un encaix correcte i segur a l’organització, amb una transició amb els seus creadors àgil i econòmica.

GOV 2.0: UNA PROMESA DE LA INNOVACIÓ
Tim O’Reilly Fundador i CEO, O’Reilly Inc (@timoreilly)

Amb la maduresa de la web, com a element socialitzador i comunicatiu enorme, les possibilitats organitzatives dels ciutadans són molt grans. En aquest context, la possibilitat d’obrir la informació pública permet nous models de governança, amb espais més deliberatius i a un recorregut diferent en la presa de decisions.

La ciutadania actua de forma més creativa en les accions publiques més enllà de la participació en les eleccions. El govern és converteix en un coordinador de l’acció col·lectiva dels ciutadans a qui representa.

L’acció tecnològica es facilita quan el govern mostra les dades públiques i facilita la creació d’aplicacions per part de qualsevol ciutadà o grups de ciutadans. Afavoreix la transparència i motiva la creativitat. La tecnologia ajuda a construir un govern de, per i pel poble.

GOVERN 2.0: DE L’ADHOCRÀCIA AL GOVERN AMB EL POBLE
Mark Drapeau (@cheeky_geeky) científic, consultor i escriptor,

La participació va més enllà del debat i possibilita als ciutadans a encoratjar-los a entendre que la decisió està a les seves mans. Per aquest motiu és important a generar entorns col·laboratius i transparents.

Les noves tecnologies permeten als governs comunicar millor al públic i obtenir reconeixement del seu treball. I per altra banda permeten l’adhocràcia, amb una descentralització del poder i aprofitant l’eficàcia de l’acció col·lectiva.

Els lideratges es transformen i apareixen nous influenciables. Un bon exemple és la xarxa GovLoop a Ning, on els mateixos empleats de l’administració pública inicien un procés de compartir coneixement que ja supera els límits de l’administració adoptant membres d’arreu.

Les noves propostes topen amb els recels de les formes tradicionals, burocràtiques i llargues. La complexitat de les propostes encamina a nous espais de ciutadans en xarxa organitzats per buscar les millors solucions. La intel·ligència de la ciutadania com a nova forma de resoldre els problemes.

El govern té la capacitat de ser més personal als ciutadans, i els ciutadans tenen la capacitat de dir-li més fàcilment al Govern el que pensen. La tecnologia per fer que això sigui possible està disponible.

Però mentre els governs han adoptat, fins a cert punt, els nous mitjans en forma de publicació de blocs oficials i comentaris de la lectura, o la utilització de Twitter i Facebook per acumular “fans” i respondre a preguntes, semblen menys experts en aconseguir que les persones tinguin la confiança  de participar en xarxes ciutadanes al voltant de micró-nínxols de temes sobre els quals treballen. El capital social dins a les organitzacions és molt alt i cal aprofitar aquest talent per buscar una millor connexió entre govern i ciutadans.

Calen governs plenament accessibles, transparents, autèntics líders, i de col·laboració que inspiren la gent a cooperar i col·laborar amb el seu govern i amb els altres pel bé dels interessos comuns.