Francesc MasanaInvestigant la Web

L’administració està en procés de canvi i l’administrat reclama més informació i més agilitat; apareixen nous serveis, noves necessitats. Com es gestiona aquest canvi des de dins? I des de fora? Qui ho fa? Quins són els processos que s’estan duent a terme? Estan els treballadors, els funcionaris, preparats pel canvi? Les estructures actuals de les administracions permeten una relació més fluïda amb el ciutadà? Com es motiva pel canvi? Quins són els veritables actors? Quin és el paper de la comunitat en aquest nou espai? L’administració, com escolta, parla, respon i actua en la societat xarxa? Aquestes i més preguntes són les que en aquest #talkingabout no va caldre preguntar.

Sempre és un regal trobar-te persones que viuen amb passió els seus projectes professionals. I, encara més quan aquests projectes tenen una fi de servei a l’altre. Aquest és el cas: dues persones amb una llarga trajectòria a l’administració, concretament a la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc:  el Jordi Graells (@jordigraells) i Alberto Ortiz de Zárate (@alorza). Durant el #talkingabout no vam fer cap pregunta, no va ser necessari, la conversa i les experiències fluïen.

Mireu-lo i escolteu-lo amb atenció, tot el que diuen realment val molt la pena

Talkingabout: Alberto Ortíz de Zárate i Jordi Graells from redall on Vimeo.

La conversa va ser al Citilab, durant el GobCamp

Ricard Espelt is talkingbout too

Exemples d’administració oberta al Regne Unit, Giles Antonio Radford @moof

Projectes que neixen des de l’administració:

Direct.gov – finestra única de l’administració on es poden fer els tràmits on-line

NHS – el propi ciutadà pot aconsellar, opinar, … sobre hospitals, malalties, …

Projectes que neixen des de fora:

mysociety ha engegat diferents projectes com:

writetothem – fer arribar suggerències, aportacions als parlamentaris

Fixmystreet – el ciutadà pot enviar imatges sobre coses que no funcionen de la ciutat

whatdotheyknow – informació sobre estadístiques i estudis públics

pledgebank.com – buscar gent per implicar-se en projectes

number10.gov.uk – encàrrec del govern britànic a aquesta organització per enviar cartes

theyworkforyou – control dels parlamentaris per part de la ciutadania

thestraigthchoice.org – espai on la gent penja els folletons de campanya dels partits polítics

planningalerts.com – t’avisa de quan comencen obres a prop de casa teva (aquesta web ja no existeix perquè funcionava a partir dels codis postals i els correus britànics ho ha denunciat perquè té els codis postals en copyright).

Openknowledgefundation - web on es publiquen informes, estudis, recerca, …

Apunts del debat:

Perquè els projectes funcionin cal massa crítica que els mogui, cal moviment (a Espanya existixen exemples ja com hi ha el arregla mi calle i no hi ha massa implicació ciutadana).

Entra en debat el fet de la implicació a països com UK, que és molt diferent que a països llatins. D’una banda, considero que hi ha una part del tipus de representació política i, de l’altra, existeix el tema cultural de quin és el paper de l’administració i de quines són les responsabilitats dels ciutadans.

La major part dels projectes que neixen de la societat en aquests països són a partir de la informació que s’extreu de les administracions (open data)

El Marc Garriga i el Ricard Espelt també en parlen

Com motivar el canvi internament a l’administració? Direcció Atenció Citadana del Govern Basc – Alberto Ortiz Zárate

Com s’interrelaciona el ciutadà basc amb l’administració? A través de la direcció d’atenció ciutadana del govern basc; per tant, els que treballen en aquesta direcció informen cap a fora (cap al ciutadà) i busca dinàmiques i relacions amb la resta de departaments interns del govern perquè facilitin aquesta informació. Per Alorza, la clau d’aquesta tasca és l’agilitat.

En aquests moments hi ha la voluntat de crear la factoria ciutadana: que el seu equip sigui gent entusiasta que treballi en millorar els serveis que ja hi ha i introdueixi canvis amb processos de servei de qualitat, projectes àgils i orientació cap a la ciutadania. Un equip amb identitat i que sumi a tres col·lectius que fins ara no estan junts: gestió Zuzenean, el servei web i el suport tecnològic.

Es pretén crear una veritable comunitat que comparteixi una cultura, uns rites i unes xarxes i que plegats donin un millor servei al ciutadà. Però, com motivar internament aquest canvi?

Apunts del debat:

L’estructura humana de l’administració no és la mateixa que la d’altres organitzacions. Hi ha elements que són més difícils de tocar, de gestionar (des de les rutines, a recursos humans, …). Aquests elements també han de formar part del canvi, per tal, cal buscar la manera de sumar-los tenint clar que hi ha elements que no es podran canviar (però cal detectar-los).

Com es motiven aquelles persones més obertes al canvi i que siguin qui el liderin i qui l’estenquin? Es parla de facilitar la creació de xarxes internes dins de l’administració, de fomentar el contacte amb l’altre, de trencar amb jerarquies actuals… Per això, per exemple, es programen xerrades sobre treball col·laboratiu dirigides al personal d’aquesta administració.

L’administració androide, Enric Senabre

Aquesta és la presentació que fa Enric Senabre i que suscita un interessant debat: quin és el paper del ciutadà davant l’e-administració? Open Data, què no cal que faci ja l’administració, administració vs autoorganització, és la nostra una administració del segle XIX? Què demana el ciutadà? rapidesa, mobilitat, agilitat, …

També en parlen el Marc Garriga i el Ricard Espelt.

Patrimoni.gencat.cat – Albert Sierra

El patrimoni cultural té poca presència als mitjans tradicionals i, fins fa poc també a la web (pocs blocs, webs institucionals poc relacionades entre elles, …).

Per això neix patrimoni.gencat.cat: una web d’informació generalista que informa a través d’internet de tot allò relacionat amb el patrimoni a Catalunya.

L’objectiu d’aquesta web és que el sector del patrimoni cultural no quedi enrera en l’ús d’internet i es posi al dia; generar la suficient massa crítica perquè les institucions, museus, professionals, … considerin internet com un canal i una eina útil per a la difusió de la cultura i el patrimoni històric. És a dir, generar un moviment, una xarxa de persones vinculades a les institucions que estiguin preparades pel canvi i que siguin sensibles a l’impacte que genera internet: la importància no és tenir FB o twitter, sinó innovar un sector.

Albert Sierra també reflexiona sobre el potencial que té utilitzar la valorització positiva de les persones que coneixen i estan interessades pel patrimoni històric i que generen una informació que és útil i interessant

Departament d’Educació – Trina Milan

Cal que els màxims representants de la institució creguin en aquestes eines perquè s’utilitzin i tinguin èxit. Des d’Educació s’han posat en marxa tres canals: Twitter, You Tube i bloc.

Són canals d’informació del departament d’educació però que també permet generar interacció

L’objectiu és doncs la interacció i explicació del que significa el sistema educatiu des dels representants institucionals fins a les escoles: retroalimentació entre la institució, els seus treballadors i la ciutadania en general.

Per començar, es va analitzar quina era la presència d’educació a les xarxes socials (recerca a FB, twitter, blocs sobre educació, hashtags …) per, amb aquestes dades, convèncer als representants de la seva utilitat. Com a qualsevol organització, és important que els que dirigeixen la institució creguin en aquests nous canals i, també cal que des de dins hi hagi gent que tingui la capacitat de fer servir aquestes eines i saber-les emprar.

Fa només 3 dies que funciona, estarem atents a aquesta iniciativa.

Apunts del debat:

Davant d’aquestes dues iniciatives, provinents de la Generalitat de Catalunya, el debat gira al voltant de com els directius de l’administració veuen i consideren aquest canvi i de la necessitat de convèncer, mostrar, demostrar, les potencialitats d’internet en la relació amb el ciutadà.

Quines són les persones innovadores dins de l’Administració, com es relacionen, són les suficients?

La identitat digital de les administracions: qui firma els posts, qui hi ha darrera el twitter, … estem usant eines personals d’una forma no personal? Cal un llibre d’estil?

Polítiques 2.0 com a polítiques de canvi, no només com a polítiques de comunicació (apunta Jordi Graells); cal lligar el canvi a una estrategia i a un lideratge.

Ricard Espelt i Marc Garriga també en parlen.