Si el coneixement està distribuït per tot el món, i tenim eines que faciliten la seva interrelació, perquè no usar-les? Si arreu del món hi ha persones enamorades de l’obra de Picasso i volen conèixer de prop tot el que passa al seu museu, què millor que les xarxes socials i un bloc per anar informant de forma personal i directa? Però, les xarxes han de servir pels museus només com a eines comunicatives? O cal facilitar la co-creació? Quin és el paper dels museus en un món hiperconnectat? Han de fomentar les “audiències creatives”? Determinades institucions culturals, estan disposades a obrir-se i a compartir allò que saben de forma oberta? Estan preparades per trobar que en aquest món global potser hi ha algú que en sap una mica més?
Durant la catosfera es va dedicar una taula a la cultura 2.0. En un moment de la jornada, Albert Sierra, vinculat a la comunicació de la Direcció General de Patrimoni Cultural i un dels promotors del projecte d’internet Patrimoni Gencat; i Conxa Rodà, responsable de la comunicació a internet del Museu Picasso, van conversar amb nosaltres i aquest n’és el resultat:
La iniciativa de Patrimoni Cultural neix amb la idea de crear nodes de connexió entre els diferents espais ja existents: Macba, Mnac, Arxiu Nacional, Monuments …
La idea és crear un espai web amb enllaços a totes les administracions, generant productes entorn als blocs,…dirigit al públic, no institucional. Amb un llenguatge planer, i utilitzant els mitjans que ofereix Internet.
Els mitjans utilitzats són els més interessants pel propi contingut: vídeo, imatges panoràmiques… i utilitzant xarxes socials generals, no només per informar sinó per crear comunitat. Arribant a professionals i amateurs de l’àmbit de patrimoni.
Obrir espais a la participació com un element fonamental del projecte. A la recerca de creativitat exterior, i buscar l’aportació dels microespecialitses, estudiosos, altres administracions,…
L’estimulació del públic serà fonamental per generar un joc en la creació de continguts, on la pròpia administració ja no és capaç d’arribar. La possibilitat de facilitar l’accés a aquesta informació serà un deure de l’administració.
S’ha d’incentivar la participació a les xarxes i als mitjans, generant debat ni que a vegades sigui crític.
Debat
Després d’una pregunta / plantejament de Boris Mir arrenca un debat sobre la necessitat de persistir de forma natural entenent les possibilitats i la pròpia realitat de les administracions i qui les dirigeix. Sembla evident que les pròpies sinergies dels propis usuaris de les administracions i aquells “empleats” més valents aportaran valor al ús de les noves eines.
Marc Garriga també ha escrit sobre aquesta presentació.