Francesc Masana

Arnau Monterde (UOC-IN3) destaca que la velocidad de aprendizaje de los propios manifestantes genera una transformación mental. Este aprendizaje conduce a una madurez del movimiento que tiene una respuesta local. Aunque el futuro es incierto esta lleno de expectativas.

Javier Toret (Participante de Democracia Real) Tecnopolítica y #15M
La reflexión empieza con dos objetivos:
- Romper el orden jerárquico de las organizaciones, para promover organizaciones horizontales.
- Comprender la visión de las mutaciones tecnosocializadas que promueven mutaciones colectivas de la subjetividad.
La fuerza del movimiento intenta que los observadores se conviertan en participantes activos. Por otro lado, superar los consensos mediáticos tradicionales generando una gran bola en Internet. El movimiento de indignados que se genera en red, amplifica su fuerza gracias al propio medio. Generando un estado de ánimo que se retroalimentaba gracias a la aportación cada vez más amplia. Ocupando la red: treding topics de etiquetas relacionadas con el #15M.

A través del movimiento #15M se genera un efecto amplificador gracias a la tecnología, y de forma vírica el movimiento construye nuevos movimientos locales en todo el mundo. El aprendizaje colectivo resulta esencial para avanzar. Red dry es la red generada por democracia real para la organización en red, esta permite que los miembros puedan interaccionar abiertamente. La forma de avanzar, aprender, decidir es en red, colectiva.

Marta G. Franco (Participante de Acampada Sol) explica como se organiza la Acampada y como se toman las decisiones, en red. Esto contrasta con la interlocución con los poderes tradicionales. Poco a poco, se incrementa el efecto solidario entre los distintos miembros de los acampados, una vez superada la sorpresa inicial de la fuerza de la convocatoria. El movimiento se da cuenta a través de su propio aprendizaje de la imposibilidad de centralizar los distintos focos que aparecen entorno a él, pero si es capaz de recoger el espíritu colectivo que empuja a una idea colectiva: un cambio real.

Mayo Fuster se pregunta en que medida la sociedad civil esta desarrollando nuevas formas productivas y generadoras de conocimiento. Los movimientos sociales son un reto al modelo productivo tradicional. La sociedad civil es una forma emergente de generar contenidos (procomún digital).

La contextualización históricamente del procomún digital parte de la aparición de las primeras comunidades en línea y progresivamente se expanden hasta la explosión de la web 2.0. Estas lógicas del procomun chocan con la nueva visión del web 2.0: si las lógicas precedentes promulgan la autonomía, las lógicas a partir del 2006, se centran en la visión corporativa del conocimiento.

El movimiento de cultura y conocimiento libre (MCCL) trabaja para la difusión del procomún digital. En Cataluña el movimiento de MCCL se internacionaliza pero no tiene un apoyo institucional, como sucede en Madrid. En Cataluña actualmente menos del 10% del contenido en web está bajo licencias abiertas, proporcionalmente menor que en el resto de España. La situación es paradójica porqué por otro lado nace en Cataluña una red: Guifi.net, una red wi-fi libre muy importante.

Si analizamos la distribución por estrategias del movimiento MCCL la fuerza se concentra en el proceso preformativo por delante de la propia movilización. Es decir, detrás del movimiento expansivo, entorno a las manifestaciones, hay una base social para un cambio del modelo productivo con un fundamento más largo. La trayectoria de movilización del MCCL sirve de base para la amplificación del movimiento 15M y el aprendizaje previo encuentra respuestas interesantes a partir del 15M, donde se consigue que de la red se salte a la calle.

Ismael Peña Communication and Civil Society (II). Politics in the Internet age (II)

Manuel Castells presenta algunas reflexiones entorno a los movimientos más allá de los considerados poderes establecidos. Estas reflexiones son posibles gracias al análisis de los movimientos sociales (revoluciones árabes, 15M, etc.), pero con una mirada particular: a través de preguntas no comunes.

Los movimientos sociales inciden en las preocupaciones reales de la sociedad y encuentran una frontera importante de relación con las formas de poder tradicionales (institucionales). Uno de los aspectos más interesantes es cuando los movimientos sociales son la base para los cambios de las formas de poder tradicionales. Un ejemplo lo tenemos con Hosni Mubarak expulsado del poder a partir de la fuerza de los movimientos sociales. Las formas de comunicación permiten unas condiciones nuevas de relación, y este hecho está transformando la sociedad. La autonomía comunicativa, a través de las tecnologías, permite una autonomía social. Las causas de los movimientos son las tradicionales (opresión, hambre, recortes sociales, etc.) pero la forma de comunicar y organizar los movimientos han sufrido una transformación relevante gracias al uso de las tecnologías.

Cabe destacar la revolución de Túnez. A partir de un acto intermedio que abre las puertas del movimiento colectivo; la humillación al ver las imágenes a través de la inmolación de Mohamed Bouazizi, en Túnez, incita a la movilización colectiva como respuesta al miedo. El miedo se supera gracias a la fuerza colectiva. En el caso de Egipcio el vídeo grabado por Asmaa Mahfouz , desata el resto de la revolución. Los movimientos de indignados, pero esperanzados, conectan con los movimientos sociales existentes.

También es importante destacar el intento de cortar la comunicación por parte de las autoridades existentes, por ejemplo en el caso de Egipto, anulando el uso de Internet. Este hecho recibe una respuesta efectiva de las propias empresas privadas, Twitter en Egipto por ejemplo, que ayudan a la comunicación y organización social.

Otro ejemplo lo tenemos con Telecomix organización que fue capaz de conectar a Egipto a Internet a través de llamadas telefónicas internacionales.

En el caso de OccupyWall Street, la movilización se produce a partir de la llamada a la manifestación de una revista. La extensión de la manifestación se produce a 950 puntos de los EEUU, donde encuentran el respaldo de espacios tradicionales de poder: los marines americanos. Interesante observar este vídeo donde los derechos de los ciudadanos indignados son defendidos por un sargento de la marina llegado de Agfanistán, enfrentándose a los policías de Nueva York que están pegando a los manifestantes.

Los grandes movimientos sociales, indignados, son inmediatos, horizontales (basados en la confianza de las redes), son virales y expansivos; no pueden ser controlados porqué no hay centro; son locales y globales, se reconfiguran, se automoderan, sin liderazgos; realizan acciones concretas sin ideologías excluyentes. No son programáticos pero son transformadores. El movimiento de indignados tiene un tono utópico en la concepción de una democracia directa en red pero su fuerza no es una tontería, tiene una fuerza transformadora. Todos los grandes movimientos sociales empiezan por una utopía. La fuerza del movimiento en red está ahí.

Joana Conill, empieza con una pregunta ¿Qué han conseguido el grupo de indignados? La respuesta es sorprendente: la fuerza de los movimientos sociales que parten del 15M se centran en cambiar procesos de decisión y no en el propio fin del resultado conseguido. Los movimientos aprenden del error, de hecho no interesa la perfección; son discursos naturales, espontáneos, con respeto a los ritmos vitales, valorando la participación amplia y consensuada.

Los movimientos refuerzan la participación de los núcleos sociales que a menudo quedan discriminados. También el sentir femenino aumenta el valor en de su participación, trasladando las visiones periféricas al núcleo de las aportaciones.
Ismael Peña Las transformaciones de la sociedad civil a la era de Internet

Dijous passat, a la llibreria La Jurídica, Antoni Gutiérrez-Rubí, va presentar el seu darrer llibre: La política vigilada. La presentació es farà a diverses ciutats espanyoles: Madrid i Sevilla ja són a l’agenda. El pròleg del llibre de Daniel Innerarity tampoc deixarà indiferent al lector.

És un llibre necessari. Estem davant d’un procés social important i la política democràtica no n’està allunyada. Per sort, la seva transformació ja no depèn dels protagonistes actuals: organitzacions polítiques; i la ciutadania té un paper determinant per influir en el procés.

A la presentació de Barcelona l’Antoni es va acompanyar de Manuel Cruz i Joan Subirats. En les properes línies recolliré algunes de les idees que més em van cridar l’atenció de les seves intervencions i penso que contextualitzen molt bé el contingut del llibre i la importància del moment.

La tensió d’atrapar el moment. Estem en un procés històric apassionant, els canvis són estructurals. Noves dades i indicadors apareixen constantment, el llibre -sense ser la seva pretensió- recull moltes referències que il·lustren els conceptes que el llibre desenvolupa.

Les categories del passat, del l’Antic Testament que deia Manuel Cruz, no entenen i no són capaces d’analitzar i comprendre les noves categories. En aquest bloc heu llegit altres vegades “les regles de joc”, però el concepte és el mateix. La opacitat ha donat pas a la transparència, i aquesta vol avaluar i si cal, impugnar. S’articula una nova vigilància que es recolza en la desconfiança. Com deia el Joan Subirats a la presentació, el llibre també podria dir-se ‘Manual de desconfiança democràtica’. La capacitat reguladora i les limitacions que van construir l’estat lliberal en contrapartida a l’estat absolut estan en dubte.

Citant a Mark Poster, Joan Subirats, reincidia en Internet com Alemanya no com un martell. Internet no com una eina diferent, sinó com un fenomen capaç de transformar estructures organitzatives i les formes de comunicació.
Internet representa la possibilitat de verificar, revisar, controlar,…la política: vigilància permanent, distribuïda horitzontalment i sense la necessitat de lideratges (15M, per exemple). “Els intermediaris tradicionals, la classe política, deixen de ser els punts d’enllaç entre ciutadania i poder “ afirma Joan Subirats, “no compleixen el que diuen” i “no s’assemblen a nosaltres”.

A la part final de la presentació una pregunta em rondava pel cap: “Qui són els líders creïbles? I són aquests necessaris?”. El Manuel Cruz va esbossar la resposta que esperava: calen nous lideratges que entenguin la nova estructura organitzativa. Aquests lideratges només es poden construir sobre la base de la credibilitat. És a dir la credibilitat és fonamental perquè el canvi sigui un fet. I la credibilitat necessita nous líders.

La política és un element fonamental de l’organització social. Cal comprendre i activar un canvi profund de les estructures tradicionals polítiques. És urgent. La societat no les entén. Per comprendre aquest canvi podeu llegir aquest llibre. És clar i directe, amb compromís. Com he dit al principi: un llibre necessari.

Desenvolupament rural és un concepte valuós per al desenvolupament econòmic de qualsevol país. Si parlem de desenvolupament econòmic de qualsevol territori no podem obviar el territori rural. Les seves característiques particulars, geogràfiques, demogràfiques i socio-econòmiques principalment, el situen en un lloc generalment desfavorable en relació a la resta de territori.

És per aquest motiu que la majoria de països realitzen polítiques de desenvolupament rural. La Unió Europea incentiva polítiques d’ajut en l’àmbit europeu per al desenvolupament econòmic en àmbit rural a través del programa LEADER.

D’altra banda el món rural al llarg de la història ha desenvolupat formes de relació entre els seus membres. Aquestes formes s’han convertit en espais relacionals formant autèntiques comunitats. Aquestes organitzacions responen a la necessitat de compartir i cercar formes de col·laboració que resultin beneficioses per als seus membres. Més enllà de les formes de col·laboració tradicionals (gremis, associacions, organitzacions,…) el món rural també ha iniciat formes de col·laboració per tal de generar sinergies i beneficiar els membres d’aquests ens.

Aquest treball consisteix en l’anàlisi de com les noves eines, sorgides entorn a la Societat del Coneixement, permeten al món rural iniciar noves noves formes de relació i desenvolupament econòmic en xarxa. D’altra banda, les organitzacions ja existents tenen la possibilitat d’adoptar noves formes estructurals i comunicatives gràcies a les TIC i formes de col·laboració de la societat en xarxa.

L’estudi es concreta en observar el producte que genera un productor o una comunitat de productors. Al seu entorn es concentra una comunitat de consumidors més o menys àmplia. L’efecte de les TIC i la Societat en xarxa sobre aquestes comunitats que giren entorn del producte seran l’objecte d’estudi d’aquest treball.

Llegir el document complert

Després de força temps de donar-hi voltes, ja he concretat quelcom. Començo a estudiar de nou -cosa que no he deixat de fer mai- però amb un format acadèmic: Master de la Societat de la Informació, a la UOC. Per què? Doncs per organitzar els meus aprenentatges i donar valor a dades que extrec de projectes. Fins i tot del meu propi recorregut com a polític, tant en la regidoria a Copons com a la vicepresidència del Consorci de l’Alta Anoia. Em sembla que aquesta iniciativa enriqueix i dóna valor a la feina d’innovació que estem fent al territori, i també -lògicament- a nivell personal.

Quin és el punt de partida de la investigació?
L’organització de comunitats en el món rural. Res de nou, però amb un enfoc nou (penso). Els recursos de l’administració són limitats, provenim d’un model econòmic que, com s’està demostrant, és caduc: el de la societat del benestar. Els models econòmics s’estan transformant, i per tant l’actitud de l’administració i de la societat també està (o hauria d’estar) evolucionant.

D’altra banda la societat catalana té gran tradició en l’organització social, en forma de gremis, associacions, etc. Per tant, la possibilitat d’organitzar-se més enllà de la pròpia administració pública (govern) ja és una tradició (no se fins a quin punt, perduda).

M’interessa descobrir i analitzar com es va organitzar, i sobre com s’organitza actualment, la societat per donar resposta a aspectes que les administracions no aconsegueixen arribar. També descobrir com incideixen aquestes comunitats en les decisions de les administracions, i com s’organitzen per fer-ho.

La Societat de la Informació permet nous models comunicatius i organitzatius més fluctuants que els tradicionals. Quines noves possibilitats ofereix això? Quins exemples podem començar a trobar que poden semblar bons exemples d’un nou model organitzatiu? Podem trobar models, en altres territoris, que no han viscut en la societat del benestar què poden donar pistes del nou model a seguir?

Les tiranies de la dispersió, la manca de serveis, la dificultat de comunicació; i la proximitat amb el meu hàbitat, els interessos pròxims, l’àmbit de treball, la tradició han despertat la meva atenció en el món rural.

La recerca, com un primer pas

El primer objectiu és identificar i conèixer les comunitats rurals. Catalanes, espanyoles i d’arreu. Amb la idea de crear nexes d’unió (reals o conceptuals) per establir sinergies i noves línies de concreció i/o investigació, proposo començar recopilant informació.

En aquest formulari, de moment en català i castellà , properament en anglès, trobareu una sèrie de camps per definir cada una de les comunitats.

Us animo a fer-me propostes i a difondre aquesta iniciativa. A canvi, em proposo retornar el coneixement que aquest estudi aporti.

A través d’un generós oferiment que va fer via twitter l’autor, vaig rebre de forma personalitzada el llibre del què us parlo en aquesta entrada i us recomano llegir sinó ho heu fet ja.

Micropolítica, idees per canviar la comunicació política és un recull d’articles publicats a la Revista de la Fundació Rafael Campalans durant el període 2007-2009 per Antoni Gutiérrez-Rubí.

Perquè us animeu faig una breu síntesi de cada capítol:

La política de les emocions
Gutiérrez-Rubí realça les possibilitats de la intel·ligència emocional en el discurs polític. La política de les emocions i percepcions a través de l’anàlisi del comportament del cervell davant dels estímuls.
Situar-se en l’espai del receptor obliga a un exercici de reflexió per part del polític per cercar les millors estratègies per conquistar els ciutadans i sobretot, fer una política més pròxima.

La política del relat
Sense substituir el projecte, la narració ha de ser capaç de mobilitzar als ciutadans davant de fites elaborades entorn a l’esperança d’un canvi. La necessitat de vincular emocionalment a la ciutadania en el projecte obliga a la classe política a plantejar-se el relat com a una eina d’empodarament.
Les estructures mentals [marcs] del cervell permeten modelar i construir el discurs entre emissor i receptor. Això serà viable a través de la força del discurs, dels valors que hi ha darrera, amb la força de les paraules, mostrant la capacitat de liderar un procés de canvi i amb el suport de la força de les imatges, en la mesura que són capaces d’explicar raonaments abstractes a través de metàfores.

Els tristos no guanyen eleccions (Ni lideren, ni sedueixen, ni convencen)
El somriure estimula la nostra percepció i estimula les nostres accions i decisions. En aquest capítol a través de diferents exemples i anàlisi del comportament humà descobrirem les possibilitats de l’estètica política, la seva capacitat d’empodarament i en definitiva, la seva capacitat de generar il·lusió sobre el col·lectiu de ciutadans.

Viure les idees (polítiques) per combatre el fragment i l’oblit
En aquest espai es formula una tesi interessant: si els humans podem escollir cada cop més els interessos que volem recordar (gràcies a les noves eines i la possibilitat d’arxivar coneixement), el nostre comportament davant a propostes cognitives també es transforma. Paral·lelament podem adquirir informació cada cop més fragmentada segons els nostres interessos. La capacitat de estimular les emocions, a través de les idees i conduir-les al cor aproparan al polític al ciutadà.

La neuropolítica: conèixer el cervell per liderar les idees
La força del subconscient, la importància de la percepció i l’emoció en les nostres eleccions, obliguen a repensar les ideologies (sovint encallades en estereotips rígids i racionals) en funció del factor i la voluntat humana.

En la lectura del llibre descobrirem un valor afegit: la gran quantitat de referències i exemples, documentats per una interessant bibliografia.

M’agrada l’esperit crític (constructiu) que té el llibre amb la classe política més progressista d’esquerres: poc oberta a utilitzar els recursos comunicatius que aquest llibre es fan referència. Aportant bones línies de re-formulació segons les demandes dels propis ciutadans, què millor per la classe política, no?

El llibre és una edició pròpia de l’autor i que us podeu descarregar en aquest enllaç al seu bloc. Amb més documentació encara i el feedback amb els seus lectors.

En el marc de la jornada expandida que va organitzar ahir el CCCB, es va proposar uns tallers per tal d’incorporar l’educació expandida en un cas particular. Deixo els apunts perquè el CCCB ho qualsevol altra organització el pugui utilitzar. Tinguem en compte la limitació (2h) del temps de treball.

Plantejament:
A través del replantejament necessari en totes les organitzacions, s’enceta un taller per buscar els elements que intervenen i poden ajudar a una transformació del propi CCCB.

Braimstorming d’idees:
· Un espai definit (segur) i queda un espai per definit (inseguretat)
· Identificació dels actors interns.
· Veure quins agents externs però vinculats d’alguna manera al CCCB ja han iniciat processos des de l’exterior.
· Establir una estratègia, vinculats a uns objectius.
· Relació amb l’entorn com a espai de suport, recursos, coneixement,… establint un diàleg amb l’entorn més pròxim.
· Crear un centre de trobada de innovació entorn a l’organització del CCCB. (amb agents interns i externs).
· Reflexionar en petits grups d’interessos, i després compartir amb altres agents propostes, dinamitzacions,…
· Espais per obrir les programacions.

Conclusions:

· Moltes vegades les organitzacions treballen oblidant o no replantejant-se l’objectiu o els objectius principals de la mateixa organització. En un moment on s’obre un nou ventall de possibilitats, abans de qualsevol acció, seria molt important recuperar els objectius de l’organització, verificar-los i mirar si s’acompleixen.
· Les eines de la web 2.0 permeten poder fer llaços amb l’exterior de la pròpia organització tant per compartir coneixements, accions, … com per generar una comunitat entorn a determinats interessos.
· Caldria doncs fer un fort treball de camp paral·lel a la organització amb xarxa, perquè més enllà d’una acció d’amplificació d’informació, l’educació expandida en xarxa permetes una re-invenció de la pròpia organització.

Concepte que engloba los noves formes d’educació que incorporen i s’adapten els processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet. La nova cultura digital es caracteritza per l’organització en xarxa, el treball col·lectiu, la convergència de mitjans, el copyleft, etc. Documentació Ici. CCCBLAB

ZEMOS98 L’educació és un procés comunicatiu que es pot produir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sota aquest concepte el col·lectiu ZEMOS98, comença una de sèrie d’accions amb la voluntat de donar a conèixer el concepte. Entenent que darrera del concepte cal incorporar-hi propostes pràctiques – tallers, per donar forma a la proposta.

Analitzar com la tecnologia transforma el procés d’aprenentatge i omple de possibilitats les relacions entre els diversos elements resulta apassionant. La construcció del coneixement s’enriqueix amb les possibilitats de la interrelació d’aprenentatges dels paral·lels més enllà de la figura tradicional del docent únic. La utilització de l’espai d’oci serà fonamental en el procés d’aprenentatge: els videojocs, per exemple, com a eina fonamental per despertar la curiositat.

Jesús Martín-Barbero dins el projecte, fa incidència amb tres aspectes: Competència històrica, valorant el procés i els referents de l’aprenentatge. Competència estètica, escoltant-se a un mateix. Les sensacions pròpies i les percepcions. Competència lògico-simbòlica, capacitat de construir eines a través de les noves formes creatives.

Juan Freire Centra l’atenció de fins on pot arribar el concepte d’educació expandida i com es pot incorporar en el procés d’educatiu tradicional. Els espais digitals i públics són marcs ideals pel treball en educació expandida.

Freire, posa quatre exemples en què l’educació expandida pren forma:

Els fans, entorn de interessos comuns. El marc d’aquest interès pot ser un espai de coneixement. Ex: Lostpedia

Les xarxes socials dóna als joves i adults un espai local per relacionar-se. Aquest primer marc, condueix a un espai més ampli: implicant als joves en interessos entorn a unes determinades voluntats. Per tant l’aprenentatge es fruit d’un procés de socialització, i amplificació del jo aproximant-se a interessos comuns.

Taller de Sostenibilitat – Biologia: A través de la identificació de problemes, buscar conjuntament amb la societat una solució amb el coneixement col·lectiu. A partir d’aquí apareixen propostes entorn a problemes que calen cercar solucions, però de forma oberta: per tal de provocar la participació.

Casa familiar do Mar: Treballa en entorns de joves que han deixat l’escola tradicional, en entorns rurals. Donant formació tècnica i científica, però amb la idea de què es converteixin en líders de les seves comunitats. Com ho fan? Dissenyen projectes entorn a problemàtiques reals de la zona. I utilitzant l’ensenyament de l’alternança: combinant l’estància a la casa (escola) amb les seves llars. Quan tornen a les seves cases poden recollir informació pel projecte i/o aportin solucions amb els seus aprenentatges. Es converteixen de forma intuïtiva, en líders socials de les seves comunitats.

L’educació expandida dóna la possibilitat de generar innovació més enllà institucions i grups d’experts. La investigació tradicional es cara i lenta. La comunitat interessada en la recerca de solucions pot superar a un equip d’experts.

Teresa Fèrriz Roure (LletrA)
Conxa Rodà (Museu Picasso Barcelona)
Lucia Calvo (CCCB)
Modera: Toni Ibañez (Entrellum)

Presentació provocadora de Toni Ibañez que posa en paral·lel dues tendències dins l’àmbit cultural: la oberta, com a nous camins i possibilitats; i la tancada, com un perill a la banalització de la cultura. La utilització creixent de les xarxes socials ha permès espais socials distribuïts (netocràcia). La capacitat de mobilització de la xarxa arriba a espantar alguns gurus de la cultura, com per exemple Quim Monzó.
Segons Ibañez la conversa amb el públic és bàsic, també en l’àmbit cultural. El receptor té nous rols molt més actius que els clàssics.

Lucia Calvo (CCCB)
Els propis usuaris es van avançar a la pròpia organització del CCCB. La pròpia estructura de les organitzacions, a vegades excessivament corporativistes, planteja certes confusions que rellenteix la posada en escena d’alguns elements o accions.

Teresa Fèrriz (LletrA)
La funció de LletrA serà la de recercar continguts interessants pels usuaris, més enllà dels continguts tradicionals i/o presencials. Amb especial atenció a les noves eines que permeten noves metodologies d’aprenentatge. Tampoc en la recerca de gran quantitat de seguidors sinó en poder trobar audiències interessades. Per tant no fent un ús massiu de les eines, sinó més estratègic.

Conxa Rodà (Museu Picasso)
Abans d’entrar a les xarxes socials ha fet un anàlisi de què feien altres museus. Fent després una entrada integral i sostenible, tot i que, ja es comença a posar en dubte la possibilitat de continuar aportant continguts de forma periòdica. Entenent que és un treball experimental, i que hi ha elements a matisar amb l’avanç de la proposta.

Dicotomies i reflexions:
- El perfil de l’organització a les xarxes està dinamitzat per una persona. La seva interacció a vegades posa en dubte si l’opinió és del perfil del dinamitzador o de l’organització a qui representa.
- En realitat, darrera de cada projecte hi ha la gent més innovadora de cada organització és necessària una capacitat d’empodarament de tota l’estructura.
- Tenir un control de la creació pot dificultar l’acció col·lectiva. Tenint en compte que l’aportació de l’usuari és molt important en l’aportació de continguts (Conxa Rodà).
- El multimèdia (YouTube) dóna gran valor metodològic a les organitzacions en la presentació de continguts. En aquest àmbit el camp d’exploració més clar. La interacció amb les xarxes socials és més complexe. (Teresa Fèrriz)
- Cal donar valor a l’acció de l’usuari és important: estudiants que obren espais pel seu compte. (Conxa Rodà)
- Cal trobar la manera que el contingut s’adeqüi al propi funcionament de la xarxa. Per exemple, el muntatge (making off) de l’exposició. El bloc com a espai de narració del concepte (comissari). I el twitter com eina de comunicació immediata, per exemple la inauguració (rebent visions diferents). (Conxa Rodà).
- El repte continua sent involucrar a l’usuari en el procés creatiu. De moment, l’acció encara continua sent la d’utilitzar els nous mitjans de comunicació com espai de difusió. L’espai constructiu de moment només és experimental, en petites propostes. I amb un llarg camí per investigar. (Lucia Calvo).
- Les crítiques com una possibilitat de millora. Entenent que el control ja no té sentit. Cal crear sinergies positives més que centrar l’atenció al control de continguts. (Conxa Rodà).

Oriol Miralbell, Professor de la UOC

Comprendre el turisme com a un motor econòmic i social de desenvolupament rural

El turisme és una indústria transversal i afecta a molts entorns: el social, l’econòmic, el polític, el medi ambient,… Aquesta visió tant global de la figura del turista obliga a un re-plantejament important de la visió tradicional. Hi ha doncs la possibilitat d’integrar serveis entorn al turisme. L’organització territorial i els seus agents són molt importants per entendre el turisme.

La destinacions és un espai o territori que està coordinat i comercialitzat sota una marca. Actua d’emblema. Exemple de la Selva Negra: amb un valor de marca d’aire net. Espai d’alliberament i de retrobament amb el medi.

Fer un tractament del territori sostenible és possible amb estructures empresarials petites o mitjanes, perquè s’han construït a elles mateixes amb harmonia amb el territori.

Un territori que és capaç de construir la seva pròpia oferta, dóna valor a la mateixa comunitat i també dóna valor a sí mateix. Més enllà de l’oferta de la pròpia administració, construïda entorn a la pròpia comunitat.

S’han de tenir en compte els possibles recursos: els mediambientals (relleu i clima), els humans (infraestructures i població) i recursos culturals (històric, folklòric, festes, fires i convencions). Aquests darrers són un actiu important en el territori de l’Alta Anoia, i que no s’acaben d’explotar. Cada recurs afegint un servei dóna un producte. Un conjunt de productes genera un paquet. L’equilibri entre producte i preu és un element fonamental per tenir en compte alhora de donar valor a l’oferta.

El turisme a d’encaixar en el dia a dia del territori i no ha d’obligar a cap canvi important en el fer habitual. Un error estratègic és no correspondre l’autenticitat amb el producte. És important una correspondència entre l’especialització de l’oferta turística i la marca de destinació.

És interessant diversificar l’activitat econòmica per tenir millor reacció davant èpoques de crisi.

Hospitalitat i acollida, creant germanor entre les diferents ofertes. De tal manera que el visitant es trobi confortable en la seva estada. Crear activitats col·laboratives reverteix en la satisfacció del visitant, i en el desenvolupament de la marca del territori. Molt important entendre el servei en concepte de hospitalitat, de civisme, d’acollida,… Paral·lelament a les necessitats bàsiques en turisme la destinació ha de satisfer unes necessitats complementàries, igual d’important. També és cal tenir un bon catàleg d’oferta.

Entorn social: Fer participar al client, tenir un compromís amb el projecte global: el benefici del proper ens beneficia, flexibilitzar el servei adaptant-se a les necessitats del visitant, tenir estima envers el país i la pròpia identitat,… són elements essencials per potenciar el turisme.

Tenir bones infraestructures, un equilibri sostenible entre diverses activitats econòmiques, una riquesa equilibrada,… elements fonamentals per tenir un entorn econòmic favorable pel turisme.

L’entorn polític és molt important amb un compromís per mantenir un projecte a mig i llarg termini, una representativitat justa de les forces polítiques locals i cercar bones relacions entre administracions locals i nacionals.

L’entorn mediambiental també és un valor a cuidar a través de la preservació del paisatge, utilitzar i fer conèixer les bones pràctiques, afavorir l’educació per mantenir un espai bé i incentivar un turisme sostenible (Greening Tourism).

És important crear clusters: empreses agrupades sectorialment. Creant estructures properes per millorar la competitivitat.

És molt important integrar el sector públic/privat i fer participar la societat civil per desenvolupar conjuntament i amb èxit el producte turístic.

Aquesta jornada de formació va integrada en el projecte de La Teva Alta Anoia. Podeu seguir el projecte des del compte de twitter: @altaanoia o del grup de Facebook.