La consciència de què les dades aconseguides gràcies en la funció pública han de ser, en la mesura del què és possible, visibles, consultables i re-utilitzables per tothom, va sent evident. Cal que aquestes dades siguin de fàcil accés i gestió per poder crear aplicacions, estudis, etc. que ajudin a millorar la nostra qualitat de vida, en tant que ciutadans d’un territori. Evidentment això recuperà, en la seva mesura, la funció pública (administració i política) i la seva bona acció.

Anem a un pas més enllà. Dia darrera dia apareixen nous casos de malversació de diners públics. Ja sigui per una acció il·legítima d’un càrrec públic o per certes accions administrativament poc ètiques fruit d’una manca de transparència. Per exemple institucions públiques que donen diners a organitzacions, que per la seva banda també els redistribueixen segons els seus interessos. La consciència de diner públic és molt feble. Tant per les administracions, com els polítics que en legitimem un determinat ús, les organitzacions que ho reben i el conjunt de la ciutadania que desafectada pel mal funcionament de la gestió pública, gira la mirada cap un altra banda.

Per això té un tope? Crec que sí. Els nivells d’atur augmenten dia darrera dia, tot i que també s’intenten difuminar, per tant la situació de les famílies és cada cop més complicada. I per tant, podem trobar-nos que l’anomenada crisi econòmica general, es converteixi en crisi social general. I això pot complicar molt la situació de la convivència diària.

Amb més o menys encert, es proclamen solucions i mides extraordinàries, algunes d’elles reforçades amb la novetat de les eines 2.0. Però aquesta solució és feble. Cal un replantejament seriós i un canvi de model: també en la consciència del diner públic. El partit que sàpiga jugar aquesta carta i tingui paciència se’n podria en dur el gat a l’aigua. Comencem?