Porto estona fent memòria però no recordo la data. De fet, ni Google ni jo hem acabat trobant cap mena de referència de la visita de Alejandro Jodorowsky a la Facultat de Belles Arts, mentre jo n’era alumne, a mitjans dels 90.
Aquest és el primer record que es va fer present ahir quan vaig conèixer la mort de Moebius. La visita de Jodorowsky va servir per atansar-me a l’obra del prolífic dibuixant francès. El record que tinc de la conferència és llunyà i feble, però tinc ben present la mirada captivadora i l’aura que es va generar a l’ambient.
En aquella època, immers en milers de dubtes sobre el punt de partida dels meus estudis superiors, vaig adonar-me que el món de l’art, de la creativitat, té un paper fonamental per situar nous horitzons i descobrir noves mirades al present.
Aquest aprenentatge, que té varis referents i matisos, és la base d’una manera d’entendre els obstacles i els reptes. Malauradament, la motivació per escriure aquesta entrada és la manca d’aproximacions creatives als problemes econòmics i socials -no ho oblidem-, que patim.
Observo, tant des de l’òptica local com més general, una visió molt reduïda de com enfocar les solucions. Economia, economia, economia,…infecten un discurs poc més capaç de dir que “hem de retallar i trobar solucions imaginatives”. Mentre la dalla fa la seva feina, l’enfocament per trobar alternatives són molt minses. Incorporar la creativitat, l’art, en la recerca de solucions aportarà soluciones no lògiques. Aquesta pluja d’idees necessària, que a través de les TIC, té possibilitats per arribar a micropropostes que poden servir de bones pràctiques de referència no arriba.
Per altra banda, la por i el populisme s’ha fet camí en el discurs que condueix a escenaris marcats per la desigualtat econòmica i social. Aquest recorregut, a més, es fa de forma amable sense reconèixer el monstre que hi ha darrera, tal com es debatia aquest passat dijous en el Taller de Política centrat en l’obra de Raffaele Simone. En aquest marc, el món de l’art i la creativitat té una veu massa petita, al meu entendre.
És possible que calgui trencar els esquemes que fins ara havien funcionat. A darrera les solucions hi ha un nou model econòmic, però també una consideració de la creativitat i de l’autoria. Ho explica molt bé Hernán Casciari en la base conceptual del projecte Orsai. Un nou marc de relació entre l’autor, productor, i consumidor. Em crida l’atenció el respecte de l’impulsor pel reconeixement de la creativitat, la construcció de comunitat entorn al producte –generant membres actius- i la reacció a un model on no s’afavoreix el creador sinó l’intermediari.
Compro el llibre fa un parell de setmanes a la Rambla Catalunya. El mateix divendres en començo la lectura. Amb poc més de vint pàgines tinc clar que el llibre té “ganxo”.
