Jan 22 2012

Compartint llibres evitant posseir-los


La decisió es pren evolutivament després d’un procés de reflexió. Tot va començar pensant en els meus hàbits de neteja de llibres que posseïa als prestatges de casa. Durant els períodes “de vacances” d’estiu i d’hivern acostumava a dedicar un grapat d’hores a la neteja de la meva modesta biblioteca. La tasca bianual teixia un sentiment contradictori. Per una banda, em permetia revisar els títols, llegir algun fragment tot obrint una pàgina a l’atzar i rescatar alguna fotografia antiga amagada que havia superat neteges prèvies. Per altra banda, pensava en com era d’absurd fer aquella tasca i el poc rendiment que aquells llibre feien en l’estança on els tenia segrestats.

Vaig començar a preparar una caixa per portar-la a la biblioteca. Els responsables, que em van rebre amb els braços oberts, van dir-me que revisen els llibres per valorar si els incorporaven a l’arxiu biblioteca o d’altres biblioteques agermanades. Si cap de les dues opcions era possible els cedien a una tercera biblioteca que en valorava que fer-ne. Poc a poc, i gairebé sense adorna-me vaig veure que aquesta operació s’anava repetint cada tres o quatre mesos.

Encara queden llibres a les prestatgeries de l’estança però ara m’adono que la seva presència no m’és necessària. Mica en mica, els portaré a la biblioteca. Allà els espera un potencial públic lector que segur que trobaran en les seves pàgines aprenentatges que els seran útils. La seva productivitat creixerà exponencialment.

El passat Nadal quan vaig portar les caixes a la biblioteca, la responsable em va explicar que alguns lectors d’avançada edat i molt prolífics havien fet aquesta mateixa operació. Això, com el meu cas, havia transformat el procés de lectura. Davant la voluntat de llegir un determinat exemplar consultes l’arxiu de la teva biblioteca. Les biblioteques disposen d’un servei de consulta en línia fantàstic. Si aquesta no disposa de l’exemplar, amb pocs dies tens el llibre que cerques a la biblioteca que esculls i pots regular-ne el préstec sense desplaçar-te, a través de Internet. Tot i així, és possible que el llibre no estigui a l’arxiu. Comprar-lo, llegir-lo i portar-lo a la biblioteca és per mi on nou recorregut que em satisfà.

A les estanteries de la meva estança romandran aquells llibres de consulta molt habitual que formen part dels camps de investigació actual. També aquells llibres que signifiquen quelcom especial, ja sigui per la seva lectura o per la seva procedència. Els altres són de tots.

Font de la imatge: Clarita


Feb 9 2010

#talkingabout – cultura 2.0

Si el coneixement està distribuït per tot el món, i tenim eines que faciliten la seva interrelació, perquè no usar-les? Si arreu del món hi ha persones enamorades de l’obra de Picasso i volen conèixer de prop tot el que passa al seu museu, què millor que les xarxes socials i un bloc per anar informant de forma personal i directa? Però, les xarxes han de servir pels museus només com a eines comunicatives? O cal facilitar la co-creació? Quin és el paper dels museus en un món hiperconnectat? Han de fomentar les “audiències creatives”? Determinades institucions culturals, estan disposades a obrir-se i a compartir allò que saben de forma oberta? Estan preparades per trobar que en aquest món global potser hi ha algú que en sap una mica més?

Durant la catosfera es va dedicar una taula a la cultura 2.0. En un moment de la jornada, Albert Sierra, vinculat a la comunicació  de la Direcció General de Patrimoni Cultural i un dels promotors del projecte d’internet Patrimoni Gencat; i Conxa Rodà, responsable de la comunicació a internet del Museu Picasso, van conversar amb nosaltres i aquest n’és el resultat:

talkingabout – cultura 2.0 from redall on Vimeo.

El Ricard Espelt també en parla