Hi ha elements interessants, que transversals en tots els camps, es vehiculen també entorn al món de la cultura.
Les institucions han de ser a les xarxes socials. Els usuaris són allà i per tant cal ser on ells ja hi són. També hi ha la possibilitat d’arribar a un públic diferent.
La relació amb l’usuari va més enllà de la tradicional, generant llaços emocionals amb la institució gràcies a les xarxes socials. Ells ajudaran a fer difusió dins els seus propis espais i xarxes d’amics.
L’educació és un espai amb un potencial molt important. Cal estar al cas de propostes que ja funcionen per poder extreure idees (per exemple, l’espai wiki del Museu Guggenheim). És important d’utilitzar eines (com el vídeo) que permeten arribar al públic més jove.
L’aportació de continguts de l’usuari ha de ser lliure, i la institució no ha de tenir una voluntat de control. Només ha de moderar i generar bones sinergies amb els usuaris.
Aquest nou paradigma representa una re-formulació de la pròpia institució: canviant la forma de comunicar, l’organització de treball, la relació amb els usuaris, etc. Com més jerarquitzades són les institucions més dificultat per reformar-les i fer propostes d’innovació.
Talkingabout gravat en el marc de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.
Presentació provocadora de Toni Ibañez que posa en paral·lel dues tendències dins l’àmbit cultural: la oberta, com a nous camins i possibilitats; i la tancada, com un perill a la banalització de la cultura. La utilització creixent de les xarxes socials ha permès espais socials distribuïts (netocràcia). La capacitat de mobilització de la xarxa arriba a espantar alguns gurus de la cultura, com per exemple Quim Monzó.
Segons Ibañez la conversa amb el públic és bàsic, també en l’àmbit cultural. El receptor té nous rols molt més actius que els clàssics.
Lucia Calvo (CCCB)
Els propis usuaris es van avançar a la pròpia organització del CCCB. La pròpia estructura de les organitzacions, a vegades excessivament corporativistes, planteja certes confusions que rellenteix la posada en escena d’alguns elements o accions.
Teresa Fèrriz (LletrA)
La funció de LletrA serà la de recercar continguts interessants pels usuaris, més enllà dels continguts tradicionals i/o presencials. Amb especial atenció a les noves eines que permeten noves metodologies d’aprenentatge. Tampoc en la recerca de gran quantitat de seguidors sinó en poder trobar audiències interessades. Per tant no fent un ús massiu de les eines, sinó més estratègic.
Conxa Rodà (Museu Picasso) Abans d’entrar a les xarxes socials ha fet un anàlisi de què feien altres museus. Fent després una entrada integral i sostenible, tot i que, ja es comença a posar en dubte la possibilitat de continuar aportant continguts de forma periòdica. Entenent que és un treball experimental, i que hi ha elements a matisar amb l’avanç de la proposta.
Dicotomies i reflexions:
- El perfil de l’organització a les xarxes està dinamitzat per una persona. La seva interacció a vegades posa en dubte si l’opinió és del perfil del dinamitzador o de l’organització a qui representa.
- En realitat, darrera de cada projecte hi ha la gent més innovadora de cada organització és necessària una capacitat d’empodarament de tota l’estructura.
- Tenir un control de la creació pot dificultar l’acció col·lectiva. Tenint en compte que l’aportació de l’usuari és molt important en l’aportació de continguts (Conxa Rodà).
- El multimèdia (YouTube) dóna gran valor metodològic a les organitzacions en la presentació de continguts. En aquest àmbit el camp d’exploració més clar. La interacció amb les xarxes socials és més complexe. (Teresa Fèrriz)
- Cal donar valor a l’acció de l’usuari és important: estudiants que obren espais pel seu compte. (Conxa Rodà)
- Cal trobar la manera que el contingut s’adeqüi al propi funcionament de la xarxa. Per exemple, el muntatge (making off) de l’exposició. El bloc com a espai de narració del concepte (comissari). I el twitter com eina de comunicació immediata, per exemple la inauguració (rebent visions diferents). (Conxa Rodà).
- El repte continua sent involucrar a l’usuari en el procés creatiu. De moment, l’acció encara continua sent la d’utilitzar els nous mitjans de comunicació com espai de difusió. L’espai constructiu de moment només és experimental, en petites propostes. I amb un llarg camí per investigar. (Lucia Calvo).
- Les crítiques com una possibilitat de millora. Entenent que el control ja no té sentit. Cal crear sinergies positives més que centrar l’atenció al control de continguts. (Conxa Rodà).