El sistema de representació actual, on excepte la representació local-municipal queda més evident, no hi ajuda. Aquesta premissa serà complicada de canviar. Només cal fer una ullada, a com és comencen a seleccionar els candidats a les llistes electorals i ho podrem observar. La meritocràcia entorn a l’acció de govern és secundari, i s’afavoreix una proximitat amb l’aparell del partit. Això, deixeu-me aclarir, és transversal – fins ara- a tots els partits. Crec que l’habilitat del partit per canviar el seu procés d’elecció dels candidats l’aproximarà molt als seus representats. I per tant, si ho fa ben fet, aconseguirà més vots.

La ciutadania té un paper fonamental. La seva capacitat d’organitzar-se i fer pressió a la jerarquia de govern és molt més gran que la pròpia societat imagina. El poder de la ciutadania unida per una fita concreta, no potser rebatuda fàcilment per cap govern. I tenim nombrosos exemples aquí i arreu. Els grans mitjans de comunicació també veuen, mica en mica, la necessitat d’escoltar l’acció social. I per tant, donen veu i amplifiquen aquestes accions.

El ciutadà té una responsabilitat fonamental en aquest procés. La seva capacitat d’organitzar-se, arribar a consensos entre ells per incrementar la seva força d’acció, la flexibilitat sumar i no restar, etc. són elements fonamentals perquè això sigui real. La capacitat de involucrar-se comença amb les petites coses, en la decisió més pròxima. Deixeu-me destacar dos exemples, exteriors com sempre (anomenaré rèpliques estatals), que il·lustren aquesta acció:

FixMyStreet, on els propis ciutadans envien i denuncien mancances, accions in-cíviques,… a través d’imatges que pugen a la web; moltes vegades pujades des de dispositius mòbils que permeten una acció de responsabilitat ciutadana inmediata.
Co-create London, on els ciutadans poden aportar idees, votar-les, amplificar, per tant donar valor a determinades accions que després es poden traslladar en àmbit de govern i per tant de decissió.

Conec dues rèpliques a nivell estatal: Arregla mi calle, amb una acció ciutadana molt baixa fins ara; i els projectes Colabora en Red , que per la seva proximitat en l’acció (nuclis concrets, capitals basques) fan més real la seva força d’influència.

Aquesta responsabilitat ciutadana, té dues premisses: una mirar pel bé comú i per tant denunciar allò que creus que no està ben fet més enllà dels teus interessos particulars; i segona, matissar els interessos personals per afavorir la comunitat.

Frases com “bé, això no és problema meu”, “mentre jo vagi bé, ja s’ho faran…”, “jo ja tinc solució això, per tant…” haurien de quedar en segon pla de la nostra responsabilitat com a ciutadans de qualsevol de les comunitats que formem part: municipal, provincial, autònoma, estatal, continental i, fins i tot, mundial.