Fa uns anys, quan vaig escriure quatre ratlles que servissin per definir-me al bloc no vaig dubtar a ressenyar el meu pas per APINAS. Vaig aprendre molt.
El divendres vaig parlar amb una amiga que encara treballa al centre i m’explicava com s’estava tensant la situació per culpa de les retallades. És inadmissible.
Els records han revifat avui mateix llegint i visualitzant aquesta breu, però riquíssima, entrada al bloc del diputat Carles Campuzano. (Recomano destinar set minuts a veure els vídeos i a llegir-la).
La fractura social que les polítiques estan afavorint en nom de la crisi és majúscula.
Les mal intencionades polítiques de suport als més poderosos i cruels amb els més dèbils es despleguen amb tot el seu ardor. Cal dir prou. Enèrgicament. Si us plau.
Avui, a Barcelona, entitats de discapacitats fan sentir la seva veu contra les retallades.
Sovint sentim parlar de política o de polítics 2.0 per referir-se a una actitud oberta cap a la conversa, el diàleg, la col·laboració entre ciutadà i representant a través d’unes eines d’internet que faciliten aquesta relació (blogs, xarxes socials). L’autèntica política 2.0 no existeix ni existirà fins que no se superin les traves que fan poc transparent aquest sistema de governança: sistema electoral que allunya el representant del ciutadà, partitocràcia per sobre de la meritocràcia, poca transparència en el finançament dels partits, desconnexió entre el que passa a la societat i la bombolla en la que viuen alguns polítics o el seguidisme dels mitjans de comunicació pel manteniment d’aquest status quo.
Però tenim la sort que avui dia existeixen ja uns quants polítics 2.0 i d’aquests, alguns els tenim ben a la vora, com Carles Campuzano, un diputat de Vilanova i la Geltrú a Madrid que sap a qui es deu (a la ciutadania i no tant als partits) i promou noves formes d’escoltar i conversar amb els ciutadans, votants i no votants del seu partit. Per això va obrir un bloc ara farà 4 anys per poder explicar directament, sense filtres del partit ni dels mitjans de comunicació, allò que fa, que defensa, que pensa i que reflexiona; un polític actiu a xarxes com Facebook i Twitter i que escolta i promou noves iniciatives per donar més veu a aquells que representa. La seva darrera aventura ha estat que, a través d’una plataforma d’internet, Mixedink, (http://ca.mixedink.com/CarlesCampuzano/Immigracio) i amb la col·laboració de la xarxa de ciutadans www.nuestracausa.es, permetre que tothom qui ho vulgui presenti les seves propostes per la reforma de la llei d’estrangeria. Es tracta d’una iniciciativa pionera a Catalunya i a Espanya i que polítics com Barack Obama ja estan utilitzant i que demostra el caràcter valent d’en Campuzano.
I dic valent perquè apostar per aquest projecte, tenir aquesta actitud 2.0, és símptoma d’una voluntat de canvi, d’intentar canviar la forma que entenem la política actual, de buscar una nova via de relació amb la ciutadania, de trencar amb la desafecció; en resum, de saber que la nostra veu i la nostra opinió té algun sentit en la presa de decisions. Crec que Campuzano és valent perquè encara hi ha pocs polítics disposats a canviar els partits i la política des de dins.
Més enllà de qüestions ideològiques i/o d’argumentari de partit, una sèrie d’actituds recolzades per les eines que ofereix Internet, obren un nou espai en la política actual: política 2.0. Aquests procés de transformació que ha de conduir a un estadi superior de la democràcia, gràcies a la possibilitat de tenir una conversa horitzontal amb els nostres representants, té alguns noms que han captat més ràpidament la situació.
En la política catalana, i en la seva extensió espanyola, Carles Campuzano (CIU) és un d’ells. Durant el talkingabout repassem temes claus en la camí d’un espai democràtic nou, i centrats en dos eixos molt importants: el sistema de representació i l’organització de la societat civil.
El sistema de representació actual apropa al representant polític més a l’òrgan de poder del seu partit que a la gent qui representa. Deixeu-me fer una excepció: la política més local, i especialment en municipis petits. Aquest element resulta clau perquè la desafecció política sigui una realitat en la nostra societat.
L’organització civil més enllà de l’acció política també és un punt molt important. Les limitacions de l’administració posen sobre la taula que la societat ha d’organitzar-se per respondre a aquestes mancances. El paper del ciutadà canvia ja no és un client si no un possible emissor de serveis, recursos,… en benefici del bé comú. Per tant es demana una acció de responsabilitat civil.
En el nostre país aquesta responsabilitat civil ja ha sigut capaç de mostrar-se i organitzar-se. Internet ofereix nous camins d’organització més democràtics: possibilita que els més petits tinguin espais d’apropament a la resta de la societat.
En el debat de la reforma d’una llei, en aquest cas la de la immigració, resulta fonamental la veu de la societat. I no només des d’unes determinades veus ja més organitzades si no del conjunt de la població. Les possibilitats que ofereix Internet amb eines com MixedInk, per elaborar un contingut sobre la base de les millors aportacions, i els blocs com a espai de informació i diàleg apropen al procés a les noves formes de fer política.
Us animem a participar i difondre la iniciativa: no la de la utilització d’una de determinada eina, que ja és lliure en versió catalana i castellana, si no la del diàleg sobre la qüestió de la immigració. Un dels reptes més important que esta afrontant la societat occidental en els darrers anys.
Si tens alguna cosa interessant a dir, a defensar o a promoure sobre les polítiques d’immigració del nostre país; si pertanys a algun grup, ONG, a una associació i voleu que allò que defenseu estigui inclós en la principal directiva sobre estrangeria; si encara creus que amb l’aportació de la ciutadania es poden arribar a decisions polítiques més vàlides i útils, que internet i la societat del coneixement pot fomentar aquesta participació; si et sents representat per alguna d’aquestes frases, a partir d’avui tens un espai a la xarxa on canalitzar idees, opinions, projectes per a unes millors decisions, en aquest cas, decisions sobre la política espanyola d’immigració.
El Govern espanyol ha presentat un projecte de llei sobre extrangeria i a partir d’avui està en debat al Congrés dels Diputats. Un diputat, Carles Campuzano (CIU), ha convidat als ciutadans a debatre aquesta futura llei i a conèixer les seves opinions i propostes per defensar-les a les Corts. I, tot això a través del debat a la xarxa, concretament utilitzant l’eina Mixedink que, amb la col·laboració de NuestraCausa, s’ha aconseguit traduir al castellà i al català i properament serà d’ús lliure i gratuït en aquests idiomes.
Mixedink és un instrument que facilita un debat col·laboratiu i on-line i que està estès als Estats Units. De fet, el passat mes de gener, a NY, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Vanessa Scanfeld, una de les seves creadores, que ens va explicar el perquè d’aquesta eina i les potencialitats i usos que estava tenint en aquell moment. Ara, per exemple, Mixedink està sent usat pel gabinet del president Barack Obama per la definició de les polítiques d’opengovernment.
És esperançador veure un representant polític del nostre país dirigir-se a la societat per demanar la seva opinió i les seves idees, independentment del color que tingui. És un passet petit, d’acord, però no deixa de ser una molt bona notícia que avancem cap a una nova forma de fer política afavorint que, el coneixement de tots, permeti unes millors solucions. I també és bonic veure com camina una de les col·laboracions engegades per NuestraCausa.
I, si en voleu saber més, el proper dissabte,