en un videopost:
2 anys de viniesfera from redall on Vimeo.
Gràcies per tot allò que he après i hem compartit en aquest espai.
La cançó final és de Rufus Wainwright, “I don’t know what it is”
Unes hores després de la catosfera – cdigital2010, faig les següents consideracions, opinions i apunts de les 5 taules que vaig poder seguir:
I els següents apunts sobre la catosfera i percepcions vàries sobre els actes d’aquest tipus:
Es poden seguir les jornades en vídeo i els resums a la web del cdigital 2010.
Exemples d’administració oberta al Regne Unit, Giles Antonio Radford @moof
Projectes que neixen des de l’administració:
Direct.gov – finestra única de l’administració on es poden fer els tràmits on-line
NHS – el propi ciutadà pot aconsellar, opinar, … sobre hospitals, malalties, …
Projectes que neixen des de fora:
mysociety ha engegat diferents projectes com:
writetothem – fer arribar suggerències, aportacions als parlamentaris
Fixmystreet – el ciutadà pot enviar imatges sobre coses que no funcionen de la ciutat
whatdotheyknow – informació sobre estadístiques i estudis públics
pledgebank.com – buscar gent per implicar-se en projectes
number10.gov.uk – encàrrec del govern britànic a aquesta organització per enviar cartes
theyworkforyou – control dels parlamentaris per part de la ciutadania
thestraigthchoice.org – espai on la gent penja els folletons de campanya dels partits polítics
planningalerts.com – t’avisa de quan comencen obres a prop de casa teva (aquesta web ja no existeix perquè funcionava a partir dels codis postals i els correus britànics ho ha denunciat perquè té els codis postals en copyright).
Openknowledgefundation - web on es publiquen informes, estudis, recerca, …
Apunts del debat:
Perquè els projectes funcionin cal massa crítica que els mogui, cal moviment (a Espanya existixen exemples ja com hi ha el arregla mi calle i no hi ha massa implicació ciutadana).
Entra en debat el fet de la implicació a països com UK, que és molt diferent que a països llatins. D’una banda, considero que hi ha una part del tipus de representació política i, de l’altra, existeix el tema cultural de quin és el paper de l’administració i de quines són les responsabilitats dels ciutadans.
La major part dels projectes que neixen de la societat en aquests països són a partir de la informació que s’extreu de les administracions (open data)
El Marc Garriga i el Ricard Espelt també en parlen
Com motivar el canvi internament a l’administració? Direcció Atenció Citadana del Govern Basc – Alberto Ortiz Zárate
Com s’interrelaciona el ciutadà basc amb l’administració? A través de la direcció d’atenció ciutadana del govern basc; per tant, els que treballen en aquesta direcció informen cap a fora (cap al ciutadà) i busca dinàmiques i relacions amb la resta de departaments interns del govern perquè facilitin aquesta informació. Per Alorza, la clau d’aquesta tasca és l’agilitat.
En aquests moments hi ha la voluntat de crear la factoria ciutadana: que el seu equip sigui gent entusiasta que treballi en millorar els serveis que ja hi ha i introdueixi canvis amb processos de servei de qualitat, projectes àgils i orientació cap a la ciutadania. Un equip amb identitat i que sumi a tres col·lectius que fins ara no estan junts: gestió Zuzenean, el servei web i el suport tecnològic.
Es pretén crear una veritable comunitat que comparteixi una cultura, uns rites i unes xarxes i que plegats donin un millor servei al ciutadà. Però, com motivar internament aquest canvi?
Apunts del debat:
L’estructura humana de l’administració no és la mateixa que la d’altres organitzacions. Hi ha elements que són més difícils de tocar, de gestionar (des de les rutines, a recursos humans, …). Aquests elements també han de formar part del canvi, per tal, cal buscar la manera de sumar-los tenint clar que hi ha elements que no es podran canviar (però cal detectar-los).
Com es motiven aquelles persones més obertes al canvi i que siguin qui el liderin i qui l’estenquin? Es parla de facilitar la creació de xarxes internes dins de l’administració, de fomentar el contacte amb l’altre, de trencar amb jerarquies actuals… Per això, per exemple, es programen xerrades sobre treball col·laboratiu dirigides al personal d’aquesta administració.
L’administració androide, Enric Senabre
Aquesta és la presentació que fa Enric Senabre i que suscita un interessant debat: quin és el paper del ciutadà davant l’e-administració? Open Data, què no cal que faci ja l’administració, administració vs autoorganització, és la nostra una administració del segle XIX? Què demana el ciutadà? rapidesa, mobilitat, agilitat, …
També en parlen el Marc Garriga i el Ricard Espelt.
Patrimoni.gencat.cat – Albert Sierra
El patrimoni cultural té poca presència als mitjans tradicionals i, fins fa poc també a la web (pocs blocs, webs institucionals poc relacionades entre elles, …).
Per això neix patrimoni.gencat.cat: una web d’informació generalista que informa a través d’internet de tot allò relacionat amb el patrimoni a Catalunya.
L’objectiu d’aquesta web és que el sector del patrimoni cultural no quedi enrera en l’ús d’internet i es posi al dia; generar la suficient massa crítica perquè les institucions, museus, professionals, … considerin internet com un canal i una eina útil per a la difusió de la cultura i el patrimoni històric. És a dir, generar un moviment, una xarxa de persones vinculades a les institucions que estiguin preparades pel canvi i que siguin sensibles a l’impacte que genera internet: la importància no és tenir FB o twitter, sinó innovar un sector.
Albert Sierra també reflexiona sobre el potencial que té utilitzar la valorització positiva de les persones que coneixen i estan interessades pel patrimoni històric i que generen una informació que és útil i interessant
Departament d’Educació – Trina Milan
Cal que els màxims representants de la institució creguin en aquestes eines perquè s’utilitzin i tinguin èxit. Des d’Educació s’han posat en marxa tres canals: Twitter, You Tube i bloc.
Són canals d’informació del departament d’educació però que també permet generar interacció
L’objectiu és doncs la interacció i explicació del que significa el sistema educatiu des dels representants institucionals fins a les escoles: retroalimentació entre la institució, els seus treballadors i la ciutadania en general.
Per començar, es va analitzar quina era la presència d’educació a les xarxes socials (recerca a FB, twitter, blocs sobre educació, hashtags …) per, amb aquestes dades, convèncer als representants de la seva utilitat. Com a qualsevol organització, és important que els que dirigeixen la institució creguin en aquests nous canals i, també cal que des de dins hi hagi gent que tingui la capacitat de fer servir aquestes eines i saber-les emprar.
Fa només 3 dies que funciona, estarem atents a aquesta iniciativa.
Apunts del debat:
Davant d’aquestes dues iniciatives, provinents de la Generalitat de Catalunya, el debat gira al voltant de com els directius de l’administració veuen i consideren aquest canvi i de la necessitat de convèncer, mostrar, demostrar, les potencialitats d’internet en la relació amb el ciutadà.
Quines són les persones innovadores dins de l’Administració, com es relacionen, són les suficients?
La identitat digital de les administracions: qui firma els posts, qui hi ha darrera el twitter, … estem usant eines personals d’una forma no personal? Cal un llibre d’estil?
Polítiques 2.0 com a polítiques de canvi, no només com a polítiques de comunicació (apunta Jordi Graells); cal lligar el canvi a una estrategia i a un lideratge.
Ricard Espelt i Marc Garriga també en parlen.
Durant dos dies Barcelona ha acollit la primera trobada europea del Personal Democracy Forum on han assistit més de 400 persones de tot Europa i dels Estats Units especialment vinculades a la política, a la comunicació política i a l’activisme social i ciutadà a través de les noves tecnologies. Com que malauradament em vaig perdre la major part de les ponències (el meu va ser el PdF backstage, és a dir, el d’una voluntària que ha col·laborat en la seva organització, fet del qual me’n sento molt orgullosa), voldria fer una crònica sobre com els mitjans han tractat aquest congrés.
Tot i el nivell dels ponents, dels participants vinguts d’arreu del món, dels projectes presentats, de la voluntat d’incrementar aquesta xarxa de persones i idees a Europa; els mitjans de comunicació de casa o bé només ho han reflectit superficialment amb l’anècdota de la campanya del Barack Obama (com ha fet TV3 en l’entrevista a Rospars on només esmenta que aquest ha assistit en un fòrum de política i internet); o han fet, des del meu punt de vista, una crònica esbiaxada i amb força prejudicis del que ha estat aquest congrès (com considero que ha fet El País digital); o bé demostren que la única preocupació que tenen, com va fer El Mundo, és preguntar a l’organització si el president del Parlament, Ernest Benach, va respondre les preguntes del públic en català o en castellà.
Però, com diria aquell, els nostres mitjans no estan per la labor. Prefereixen recrear-se en l’escàndol polític, la corrupció, els estira i arronsa dels partits polítics abans de sortir del seu establishment per entendre i esforçar-se en comunicar les noves visions que hi ha a tot el món, per parlar dels projectes i la gent que intenta fer una política millor amb l’us de la tecnologia. Molts d’aquests visionaris han estat a Barcelona durant dos dies, i ha costat convèncer als mitjans d’aquí de la importància d’aquest acte (i que consti, que hi hem insistit molt).
No comptem en espais informatius que publiquin cròniques i/o reflexions al voltant de temes com aquests (com existeix en altres paísos del món); ens trobem amb el dubte de qui ho cobreix, societat? política? tecnologia?; un molt poc coneixement i especialització; l’actualitat preval davant la reflexió, … I, el que encara considero més greu, en esdeveniments internacionals com aquest s’acaba demostrant una realitat que és estesa a tot Espanya (Catalunya inclosa): tenim cert complexe d’inferioritat que només se sap solucionar “marcant paquet”.
PdF va tenir més de 30 mitjans acreditats, malauradament, la major part d’ells estrangers (Suècia, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Itàlia i França, principalment; i potents com Wired o Associated Press, entre d’altres). Sé que anteriorment ja es van publicar dues entrevistes, una a El Periódico i una altra a El País; i que en les properes setmanes altres mitjans de casa com l’Avui, Catalunya Ràdio o El Periódico també ho faran; que el diari ABC n’ha fet una crònica i que, sobretot, qui més hi ha apostat ha estat en @janquim des del 3cat24 (que ha publicat 3 cròniques), així com BTVnoticies.cat.
En canvi, si fas una recerca a blogs o al twitter del hashtag #pdfeu; o t’adones de la quantitat de persones que ho han seguit en streaming gràcies a civicolive.com (2.000 persones, segons ells), es demostra que el tema interessava. Això doncs referma la teoria que, si es pretén canviar el món, millor no comptar amb els mitjans tradicionals sotmesos a grans grups de comunicació, a aquests ja els hi van bé que la política no canvii massa. El contra- poder (entés com la capacitat de diferents actors socials per canviar les relacions del poder institucionalitzat) necessita d’uns mitjans de comunicació diferents i, ara per ara, només l’internet social, els social media, ho poden oferir.
Interessant la lectura de l’article de Manuel Castells “Communication, Power and Counter-power in the Network Society” i que em va recomanar Ismael Peña i que coincideix amb les sensacions que he tingut durant la difusió del Personal Democracy Forum Europe als mitjans de comunicació espanyols i catalans, especialment.
La fotografia és de Dominic Campbell
Ricard Espelt és el representant avui de NuestraCausa al PodCamp 2009. Explica que es tracta d’una xarxa de ciutadans que desenvolupen projectes i iniciatives amb la finalitat d’aconseguir un millor govern a partir de la participació de tothom. S’enumeren alguns dels projectes com el Personal Democracy Forum, i la conferència que, per primera vegada es farà a Europa i que comptarà amb el suport de NuestraCausa en la seva organització; esmentant el Colabora en tu Ciudad, con el http://barcamps.nuestracausa.es/colabora/; entre otros.
Ricard ve acompanyat pel Carles Campuzano, que explica el projecte de debat obert de la llei d’estrangeria a través de l’eina Mixedink (que fa uns dies ja vaig publicar en un post). Com explica Campuzano, serà un debat a la xarxa per escoltar la veu dels ciutadans, però sobretot, d’aquells grups, ONG, organitzacions que generen opinió i coneixement al voltant de la immigració. El debat es genera en dos espais diferents (un en castellà i un en català) i servirà per veure també si hi ha interés en participar en aquest debat. Campuzano deixa clar que es tracta d’una nova forma de treballar que pot ajudar als polítics a fer millor les coses, a conèixer opinions de la ciutadania, per incorporar aportacions de la gent en aquells espais legislatius o de decisió. Aquest instrument també ha de permetre poder contrastar aquelles opinions dels lobbys o de les ONG, del propi grup polític, amb les dels ciutadans més anònims.
Boris Mir fa una intervenció interessant: amb aquesta eina, també es compta amb un valor afegit, la transparència de les aportacions dels col·lectius, dels propis polítics i dels propis ciutadans.
Campuzano creu que només perquè la llei surti una mica millor, ja val la pena haver fet aquest pas.
Gràcies a aquesta col·laboració, mixedink podrà estar en català i en castellà (properament estarà disponible per a tothom).
Després d’un dinar de picnic, segueix el Podcamp. No em podré quedar tota la tarda, però intentaré explicar-vos el que pugui 
Dolors Reig: nuevos modelos de negocio (o excelencia) en e-learning
Al seu blog, la Dolors ja ha penjat la presentació
Les persones que tenen esperit de compartir de segur que tindran més coses a dir en aquesta nova era. Del coneixement és poder es passa al coneixement compartit. La clau és saber com ser presents davant de tota l’abundància d’informació i per això cal incidir en dues coses: l’atenció i la rellevància són elements clau.
Aquestes són algunes de les idees que la Dolors ens ha transmés sobre el nou e-learning:
- A quins continguts prestem atenció? En tots aquells continguts que no són copiables i aquests acostumen a ser els que es construeixen junts, entre professors i alumnes.
- Nous models d’educació free: University of the people; MOOCs (Cursos oberts massius online), … sortir del copyright a models de continguts lliure i continguts oberts per ser complementats i debatuts per altra gent.
- No és qüestió de hardware o de software, sino d’actitud. I principalment, en temes d’educació i e-learning la clau és l’actitud.
- La transparència és la objectivitat d’aquesta nova era d’internet, i es valora més que el prestigi. El propi autor es converteix en contingut.
- Nous formats, multimedia, creativitat en els continguts, internet, mòbils, …
- Responsabilitat social – tots generem coneixement, podem crear e-learning.
José A. Galaso: “espacios para el trabajo” “espais per al treball” “work spaces”
Explicarà un parell de projectes en marxa al Citilab de Cornellà: com treballar elements dinàmics en espais estàtics; com adequar els espais per un millor treball d’acord a la societat del coneixement:
Break Out – Escápate de la Oficina
El model tradicional de treball a la oficina està basat en la societat industrial; s’abandona el carrer com un lloc d’activitat i es contrueixen els espais (urbanisme) seguint métodes industrials. Break out pretén canviar, trencar amb tot això: el concepte del citilab és lligar un edifici industrial amb un espai obert, d’acord a la nova societat del coneixement. La tecnologia, les noves necessitats dels treballadors, dels ciutadans, permet una nova forma de concebre l’empresa i les relacions: el co-working (espai on compartir idees, coneixement,…). Introduir aquesta nova forma de treballar es pot fer entre emprenedors, però també es pot fer en empreses tradicionals (tot i que és més complicat).
Per tant, cal construir de nou i que les necessitats actuals creen noves funcionalitats.
Dilluns 28 de setembre, al World Trade Center de Cornellà, enmig d’un espai públic, es farà l’experiment Break Out. Es crearà una no-oficina, amb mobiliari, TIC, persones, … segons Galeaso, un treball d’investigació per conèixer les dinàmiques de creació d’activitat entre un grup de persones que noe es coneixen, com es transforma l’espai i com es fan models de coworking.
Sin Oficina
Com transformar el soroll en idees. Neix com una necessitat de canviar la forma de relacionar-se a nivell intern i extern. Al seu blog explica aquesta idea i la seva aplicació.
Marc Cortés Cava&Twitts
Un any després de la presentació de cava&twiits al PodCamp, quan encara no s’havia fet cap de les jornades, el Marc ens explica què han après:
Que el fòrum romà està al B Hotel, al Cava&twitts, que la gent que ha vingut en aquests esdeveniments han tingut ganes d’aprendre i compartir. Creien que seria un esdeveniment tecnològic, però han vist que el que té C&T és el valor d’allò real; la part més essencial és el valor de veure’s les cares un cop al mes per intercanviar experiències; de participar.
“La web 2.0 és la tendència a la sociabilització després d’una època d’individualismes”, una frase que, segons Cortés, explica l’èxit del C&T.
Gran frase per acabar (que té molt de @guell), una copa de cava està molt bé, però una copa de cava degustada amb companyia és molt millor
Per segon any, tornem a la PodCamp Barcelona, a escoltar projectes i idees que conec i que no conec; a compartir, a conèixer, a saber més.
Intentaré postejar al mateix temps que passen les coses:
Isabel Sabadi “Les 5 claus per promocionar continguts a les xarxes socials”
En la seva intervenció, Sabadi explica que les xarxes són unes de les plataformes més grans per amplificar els continguts. Per aquest motiu, les xarxes s’empren per comunicació, mkt, comunicació interna, xarxa de comercialització, … L’ús que es donen als intruments és l’ús que vulgui cada un.
1- Promocionar els continguts on estan els usuaris (no esperar que vinguin als nostres llocs)
2- Establir una conversa o diversió
3- Utilitzar més d’una xarxa social o plataforma
4- Fomentar la recomanació – viralitzar
5- No és només una campanya: sempre actualitzar els continguts
És important escollir quins xarxes utilitzar depenent dels continguts que volem difondre i dels perfils que ens interessen; saber quin tipus de conversa i contingut farem per facilitar la interacció; que sigui fàcil i senzill; premiar la viralització.
M’agrada aquest concepte de senzillesa en continguts. Crec que és molt imporant per aconseguir una màxima difusió i viralització que allò que expliques sigui fàcil, amè i senzill.
Steve Lawson: Amplified09
Els Social Media són un espai on hi té cabuda la creativitat; on es poden crear espais de conversa i amplificar aquesta arreu del món. La transparència, la sinceritat és clau en aquest intercanvi de comunicació; fomenta la democràcia de la xarxa.
Amplified09 és la xarxa de les xarxes; pretén ser un espai on diferents comunitats, grups, geeks, persones parlin i debatin sobre diferents temes (per problemes de connexió, no he pogut seguir massa la presentació… ho sento 
)
Stefaan Lesage: Educational Podcasting
Stefan Lesage és un “creador” de software, dirigeix l’empresa Devia, que treballa principalment desenvolupant projectes de podcasting. Avui ens explica quin són els usos del podcasting per a l’educació amb exemples. Una presentació en un moment clau a Espanya, on es compta amb ordinadors i amb nova tecnologia a les classes. Però, estan preparats els professors per una nova manera de fer classe?
Us recomano que llegiu aquest post de la seva web que resumeix molt bé el que ha explicat avui, al Masnou, així com algun dels exemples de diferents escoles, editorials i universitats estan utilitzant aquest instrument: Podcasting as an Educational Tool.
Ha acabat la presentació amb un vídeo genial on es veuen diferents alumnes seguint una classe magistral en diferents formats (ordinador, i-pod, …) Es tracta d’un anunci de la Universitat de Kaplan, us el recomano:
David Allen: “Como tener éxito con tu podcast” “Creating a successful podcast”
David Allen té aquesta web: http://mac20q.com/ que resolt dubtes sobre com fer podcastings amb mac. (La veritat és que està sent una presentació una mica tècnica, on s’expliquen moltes eines; però espero aprendre alguna cosa per millorar aquest blog)
És important tenir una marca i estar present amb aquesta marca en totes les xarxes socials i/o directoris. Les xarxes han d’estar totes vinculades al blog. És important estar també en directoris, tenir allà el teu blog donat d’alta (com technorati ). A les xarxes socials s’ha de dialogar, respondre les preguntes/peticions que et fan i ser simpàtic amb la gent, ser interessant i com
Algunes de les pàgines interessants per promoure el nostre blog/podcast:
- Knowem.com , una web interessant per saber en quines xarxes socials i directoris el teu usuari està lliure.
- Entrar en aquells forums on es parla de temes d’aquells que tu comentes i expliques al teu blog. I, en els fòrums pots donar resposta a algunes qüestions signant amb el teu blog
- Socialoomph, per fer DM automàtics al twitter – en aquest punt hi ha hagut un moment de debat interessant sobre si, per fer DM automàtics realment et segueix més gent o no. De fet, des del meu punt de vista, m’agrada el twitter perquè et permet ser sincera i parlar directament, el sentit de twitter és aquest, ser transparent i directe i afavorir a la conversa. Amb un twitt automàtic, no tens conversa.
- Ping.fm, que et permet actualitzar el teu estat en diferents xarxes socials.
Moment de debat i preguntes:
Quina és la línia entre la promoció i l’spam? La línia és molt fina, segons Allen. Només posant un link sense informació sobre el post en si, pot ser considerat un spam, perquè no expliques de què va allò que linkes, que promociones al FB, al Twitter o on sigui. Amb més informació sobre l’enllaç, menys spam és.
Interessant aquesta frase que ha dit David Allen: “El correu electrònic ha mort, per connectar amb persones és molt millor les xarxes socials”. Penso el mateix. I tu?
Catavino: “vino y social media” “vi i social media” “wine and social media” + cata de vino – cata de vi – wine tasting
Ryan Opaz és un reconegut blogger de vins, un prescriptor internacional que té un blog, catavino, on comenta vins, parla d’empreses, de cellers, de zones vinícoles,… i és seguit per molta gent arreu del món. Ryan també es dirigeix a empreses vinícoles perquè creguin en aquesta nova forma de comunicació i els ofereix serveis de difusió per les xarxes socials, blogs, tastos de vins on-line,… Una tasca realment difícil quan, segons Ryan, en alguns cellers amb prou feina fan servir el correu electrònic.
Quan Ryan va començar, només hi havia 10 blogs de vins; i, l’any passat van reunir a tots els bloggers de vins (50 persones de 12 països), a la Wine Bloggers Conference, que aquest any es farà a Lisboa, i s’esperen unes 150 persones.
Els crítics de vins tenen molt poder com a prescriptors. Internet fa que puguis fer un salt i donar la teva pròpia veu; això fa que, els crítics no vegin amb bons ulls els bloggers.
El Ryan hagués pogut tenir en compte els vins catalans… , segur que haguéssim pogut trobar uns patrocinadors pel vi del dinar… Però en fi, val la pena seguir el que fan a Catavino.