L’horari de la jornada de les 14h fins a les 20h, permet reflexionar sobre diferents temes entorn als nous espais de relació comunicativa que les xarxes socials d’Internet han provocat. Malauradament, com el meu avió marxava a les 19:15h vaig participar només en els dos primers debats; però realment varen despertar el meu interès.

El primer dels debats anava entorn a l’ús de les xarxes socials (Twitter, Facebook, …) en les noves formes de comunicació entre ciutadans, polítics i administracions. En la meva taula de debat, lògicament va sortir el projecte de Copons 2.0. El concepte del projecte va agradar molt, no només per l’ús de Facebook com a element de participació, diàleg, transparència,… Si no bàsicament, per l’actitud que hi ha darrera alhora de plantejar problemes i solucions. I evidentment, reforçar el caràcter de comunitat que hi ha darrera de la base conceptual del projecte.
El gran debat va ser si el projecte podia ser utilitzat en altres espais més amplis que el de Copons. Estic convençut que si. De fet els elements fonamentals del projecte: el perfil digital, la recerca de la focalització de treball segons temes d’interès i moderació activa (entenguis com la resposta permanent de l’administració en els espais de debat) són transportables a altres localitzacions amb una dedicació més amplia de la figura del dinamitzador / moderador.

El segon debat es focalitzava en el nou paper dels mitjans de comunicació tradicionals amb l’arribada de les xarxes socials que han revolucionat la figura de l’emissor i receptor. Aquest gran espai de possibilitats també genera confusions alhora d’integrar aquestes eines en els mitjans tradicionals. Sovint refugiats a mantenir el seu estatus d’espai de la “veritable realitat” com a missatge únic. A més a més, el seu paper lligat a grans grups de comunicació causa a vegades situacions difícils per els mitjans de comunicació tradicionals: defensar un missatge que les pròpies xarxes socials és cuiden de corregir, matisar o subscriure, en el millor dels casos.

Breu i intensa jornada a l’agència Reuters. Un plaer per mi, com a representant d’un petit municipi de 300 habitants, explicar un projecte generat gairebé sense recursos i amb eines gratuïtes, en un debat important com el que es va plantejar en aquest esdeveniment.
Les possibilitats de compartir en espais com aquests són infinites, i a més, ens sembla que ajuden a donar conèixer el nostre municipi en entorns mai imaginats i per bones pràctiques de govern. Per tant, continuarem compartint tant aquesta iniciativa que no té guió, s’escriu dia a dia, amb el que les noves necessitats demanin.

Voldria tornar a agrair al meu amic Chris Pinchen, pel seu coratge alhora de defensar un projecte que se’l sent seu perquè l’ha vist créixer des dels primers dies, i per la seva difusió continua en tots els marcs on li és possible fer-ho.

També agrair totes les mostres de suport rebudes de gent entusiasta amb el projecte. També a l’anoiadiari per la velocitat de reacció i publicar en el mateix moment que esdevenia la unconference una ressenya. La riquesa de la comunicació en xarxa.

El treball continua, i que crec que el nou projecte de la teva Alta Anoia, ha de possibilitar fer un territori col·laboratiu, més participatiu, amb una gestió municipal més transparent i sobretot possibilitar un sentit de comunitat més enllà del que l’administració pot oferir.

Altres reculls de premsa:

Guardian: #1pound40: Is Twitter sustainable enough to influence politics?
Reuters: 1pound40 conference
Adam Tinworth: #1pound40 - a curated unconference

Audio relacionat: Christian Payne (@Documentally) in AudioBoo