La investigació neix d’una percepció particular: tot i la forta implantació de l’e-TRAM en les administarcions dels municipis anoiencs la seva utilització encara és minoritària.

Què és l’e-TRAM?

Com defineix el Consorci AOC en el seu web l’e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC. L’accés a l’e-TRAM es fa des del web de l’ajuntament.

L’e-TRAM fa possible que els ciutadans des de qualsevol lloc i en qualsevol moment puguin interactuar amb l’administració per tal de gestionar els tràmits disponibles.

Per fer aquesta pràctica es va obrir un Google Docs de consulta pública amb la resposta dels Ajuntaments.

Conclusions de l’anàlisi de la utilització a l’Anoia

Cal valorar molt positivament les opcions que dóna l’e-TRAM. La flexibilitat temporal i d’espai per interactuar amb l’administració són elements fonamentals per valorar positivament l’oferta del servei. De totes maneres, caldrà seguir fent accions per tal de millorar la utilització dels tràmits on-line, ja que la majoria de responsables municipals destaquen la infrautilització del servei. Alhora que en destaquen les seves virtuts per tal d’agilitzar i organitzar els procediments que arriben a través de la ciutadania.

L’anàlisi d’aquesta infrautilització seria estudi d’una segona fase, però sembla que hi ha dos elements fonamentals i interrelacionats alhora de fer el diagnosi:
Per una banda la poca capacitat de l’administració local per donar a conèixer el servei als seus ciutadans i, d’altra la manca de costum per part dels ciutadans de serveis on-line estan dificultant una veritable implantació real del servei.

És per tant un repte per part de les administracions locals i el propi consorci AOC donar una empenta a la utilització de l’e-TRAM com a eina de veritable interacció entre ciutadans i administració.

Adjunto també el document complert de la pràctica, amb les referències acadèmiques per tal de poder avaluar-ne amb més detall les dades i disposar de tots els enllaços que es van utilitzar.

e-TRAM ANOIA GEN-MAIG 2010

Al matí, pujant a Solsona, seguia la sessió parlamentària catalana per dos canals paral·lels: ràdio i twitter. Aquest darrer, treia foc entre opinions a favor dels toros i en contra. Totes de to personal, amb el perill que diagnosticava fa uns dies molt encertadament @erovira després d’una sessió al parlament.
De cop i volta, per la radio, feien referència a la llibertat de vot dels parlamentaris de CIU i PSC. Certament un granet de sorra a nous marcs democràtics, sense la seva part de calç: el vot era secret. Primer dilema, és representatiu un vot secret per lliure que sigui? Crec que no. El parlamentari representa, o hauria de representar, a un grup de ciutadans que l’han escollit per tal de gestionar i decidir determinades accions vers diversos àmbits. Com pot fer un veritable rendiment de comptes amagant la seva opció de vot?
Sorprenent va ser alguna reacció del twitter que no entenia que es reclamés que el debat fos de com es segueix el procediment de prendre decisions i mantenia l’interès en un debat, que des del meu punt de vista, estava fora de lloc: toros sí, toros no. El debat s’havia re-dirigit cap a un espai estèril en aquell moment. La veritable tria era decidir si el requeriment d’un grup important de ciutadans entrava a debat a la cambra. El resultat final ajustat em va provocar una certa tristesa, no s’havia entès el procés de debat o no s’està a favor de què les aportacions ciutadanes entrin a debat.

Al migdia llegia com s’acomiadava José Antonio Donaire (@Donaire). Coneixia la notícia, però la meva admiració pel talent 2.0 d’aquest diputat socialista afegia tristesa al meu estat. @Donaire ha sigut dels pioners, a casa nostra, en entendre que la política 2.0 significa nous models democràtics. Amb talent i ma esquerra, ha sabut repartir i difondre les seves experiències i aprenentatges. Un cop més recomano el seu magnífic bloc.
Com a part d’una societat interessada en buscar nous espais més democràtics i oberts, hem de donar veus a exemples tant bons com el d’aquest diputat. Sempre tenint en compte que el canvi ha d’anar més enllà de lideratges personals, aquests són essencials per determinar una nova manera de fer i entendre la política.

Al vespre vaig anar a Carme, municipi de l’Anoia, que comença un projecte de Participació Ciutadana, ara, via Facebook. Com els hem ajudat a construir un model de web participatiu, em van convidar per explicar el seu funcionament. Vaig centrar un 95% de la xerrada a l’actitud i el 5% a la pròpia eina.
La impressió de la xerrada va ser molt bona. L’equip de govern té ganes d’escoltar a la gent, i això és nota. Oberts a obrir un veritable diàleg i aprofundir en un govern col·laboratiu. Els ciutadans de Carme escoltaven amb interès, i la gent més allunyada de les eines van demanar que se’ls expliqués -repetidament- com utilitzar la xarxa per comunicar-se. Ràpidament se’ls va informar que s’aprofitaria les classes d’informàtica a la gent gran per explicar com fer-se el perfil digital.
Vaig sortir realment emocionat de la resposta i de l’actitud de l’equip de govern d’aquest municipi. En aquests petits exemples podem començar a trobar veritables eixos de governança col·laborativa.
Gràcies a les sinèrgies del projecte de Copons, a la comarca de l’Anoia, han sortit projectes de participació ciutadana, entenent que aquesta ha d’anar més enllà que la de simple pluja d’idees, i això és emocionant.