Berlín segur que és una gran ciutat. No hi he estat mai, però la Gemma que ja hi ha estat una colla de vegades, m’ho recorda sovint quan jo li confesso el meu amor per Londres.

Em penso que les dues capitals tenen elements comuns que les fan irresistibles: les zones verdes, els interessos culturals, el gruix d’història que hi ha darrera cada racó, i… la gent. Potser el que més impressiona és la bona organització de la gent per la vida comunitària. Sentiment d’amor i de propietat per l’espai comú.

En aquest talkingabout es trobaven dos periodistes cara a cara. La Gemma i l’Andreu Jerez, un jove periodista que ja fa anys que treballa a la capital alamana. Ara que no ens sent ningú , els periodistes com tots els mortals en les seves professions, cauen en les mateixos espais de conversa: com és d’entregada i dura la seva professió. Certament, el periodisme té un repte d’adaptació al present important i segurament són força més ràpids els mateixos professionals que els propis mitjans de comunicació.
La marca de periodista es dissoldrà com s’està dissolent la d’artista, la de dissenyador, la d’economista, la de polític,… i es reconstruirà agafant noves formes. Viure aquest procés serà apassionant.

Sobretot, per saber de què va el talkingabout, llegiu el post de la Gemma i subscriviu-vos al bloc de l’Andreu, que ràpidament ja ha fet una entrada fent referència a la passió del #talkingabout.

talkingabout – el cel sota berlin from redall on Vimeo.

El periodisme és un dels temes de la nostra conversa, de fet, som de diferents promocions però de la mateixa facultat. Mentre fora de la cafeteria neva fort, parlem de si en un món tant hiperconnectat, on rebem informació de tot arreu a través de la xarxa, té raó d’existir el corresponsal? Quin és el seu paper? L’Andreu creu que si, per una banda, l’idioma és una barrera per informar-se i, per l’altra, pot tothom estar pendents de múltiples fonts i, a més, contrastar-les i filtrar-les per fer-les més intel·ligibles? Però, evidentment, un periodista ha d’estar hiperconnectat amb tot allò que passa a la xarxa.

Berlín també apareix durant el cafè. Parlem del mur, que és visible encara per moltes generacions d’alemanys i que més que una reunificació, els alemanys orientals se senten colonitzats; de les diferències entre les dues Alemanyes, molt clares en el terreny econòmic; i de la força d’una ciutat en tornar a nèixer després d’haver patit tantes atrocitats al llarg de la seva història.

Els moviments socials, i entre ells, l’okupa, també és un dels seus temes preferits, de fet col·labora en el setmanari Directa on ha publicat diferents reportatges sobre l’okupació a Berlín. Parlem de la postokupació i de com Berlin és un lloc especial i únic per aquest moviment; la immensitat de la ciutat, els solars buits del voltant del mur, els antics edificis de la RDA, les fàbriques abandonades, els pisos que van quedar buits d’alemanys orientals que van establir-se a l’occidental, … permeten que, si un projecte d’okupació acaba anulat pel sistema, aquest pugui tornar a renèixer en un altre espai de la ciutat.

M’acaba recomanant Berlunes un bloc de blocs on diferents castellanoparlants que viuen i treballen a Berlín parlen sobre aquesta ciutat, convertint-se en una guia molt útil per aquells que estiguin pensant en aquesta ciutat com a lloc de residència, de treball o, simplement, per passar uns dies a la ciutat més fascinant d’Europa.

El Ricard Espelt també en parla i, l’Andreu Jerez ha postejat l’entrevista

Lloc de gravació: Berlín
Dia: 31.12.2009
Material: Panasonic ZX1 Lumix
Muntatge: iMovie