Francesc MasanaInvestigant la Web

Oriol Miralbell, Professor de la UOC

Comprendre el turisme com a un motor econòmic i social de desenvolupament rural

El turisme és una indústria transversal i afecta a molts entorns: el social, l’econòmic, el polític, el medi ambient,… Aquesta visió tant global de la figura del turista obliga a un re-plantejament important de la visió tradicional. Hi ha doncs la possibilitat d’integrar serveis entorn al turisme. L’organització territorial i els seus agents són molt importants per entendre el turisme.

La destinacions és un espai o territori que està coordinat i comercialitzat sota una marca. Actua d’emblema. Exemple de la Selva Negra: amb un valor de marca d’aire net. Espai d’alliberament i de retrobament amb el medi.

Fer un tractament del territori sostenible és possible amb estructures empresarials petites o mitjanes, perquè s’han construït a elles mateixes amb harmonia amb el territori.

Un territori que és capaç de construir la seva pròpia oferta, dóna valor a la mateixa comunitat i també dóna valor a sí mateix. Més enllà de l’oferta de la pròpia administració, construïda entorn a la pròpia comunitat.

S’han de tenir en compte els possibles recursos: els mediambientals (relleu i clima), els humans (infraestructures i població) i recursos culturals (històric, folklòric, festes, fires i convencions). Aquests darrers són un actiu important en el territori de l’Alta Anoia, i que no s’acaben d’explotar. Cada recurs afegint un servei dóna un producte. Un conjunt de productes genera un paquet. L’equilibri entre producte i preu és un element fonamental per tenir en compte alhora de donar valor a l’oferta.

El turisme a d’encaixar en el dia a dia del territori i no ha d’obligar a cap canvi important en el fer habitual. Un error estratègic és no correspondre l’autenticitat amb el producte. És important una correspondència entre l’especialització de l’oferta turística i la marca de destinació.

És interessant diversificar l’activitat econòmica per tenir millor reacció davant èpoques de crisi.

Hospitalitat i acollida, creant germanor entre les diferents ofertes. De tal manera que el visitant es trobi confortable en la seva estada. Crear activitats col·laboratives reverteix en la satisfacció del visitant, i en el desenvolupament de la marca del territori. Molt important entendre el servei en concepte de hospitalitat, de civisme, d’acollida,… Paral·lelament a les necessitats bàsiques en turisme la destinació ha de satisfer unes necessitats complementàries, igual d’important. També és cal tenir un bon catàleg d’oferta.

Entorn social: Fer participar al client, tenir un compromís amb el projecte global: el benefici del proper ens beneficia, flexibilitzar el servei adaptant-se a les necessitats del visitant, tenir estima envers el país i la pròpia identitat,… són elements essencials per potenciar el turisme.

Tenir bones infraestructures, un equilibri sostenible entre diverses activitats econòmiques, una riquesa equilibrada,… elements fonamentals per tenir un entorn econòmic favorable pel turisme.

L’entorn polític és molt important amb un compromís per mantenir un projecte a mig i llarg termini, una representativitat justa de les forces polítiques locals i cercar bones relacions entre administracions locals i nacionals.

L’entorn mediambiental també és un valor a cuidar a través de la preservació del paisatge, utilitzar i fer conèixer les bones pràctiques, afavorir l’educació per mantenir un espai bé i incentivar un turisme sostenible (Greening Tourism).

És important crear clusters: empreses agrupades sectorialment. Creant estructures properes per millorar la competitivitat.

És molt important integrar el sector públic/privat i fer participar la societat civil per desenvolupar conjuntament i amb èxit el producte turístic.

Aquesta jornada de formació va integrada en el projecte de La Teva Alta Anoia. Podeu seguir el projecte des del compte de twitter: @altaanoia o del grup de Facebook.

La presentació de projectes a #1pound40 - Amplified #amp09 no té una format clàssic. Cadascú porta el seu projecte interioritzar, i és tracta de compartir-lo a través de debats sobre determinats temes.

L’horari de la jornada de les 14h fins a les 20h, permet reflexionar sobre diferents temes entorn als nous espais de relació comunicativa que les xarxes socials d’Internet han provocat. Malauradament, com el meu avió marxava a les 19:15h vaig participar només en els dos primers debats; però realment varen despertar el meu interès.

El primer dels debats anava entorn a l’ús de les xarxes socials (Twitter, Facebook, …) en les noves formes de comunicació entre ciutadans, polítics i administracions. En la meva taula de debat, lògicament va sortir el projecte de Copons 2.0. El concepte del projecte va agradar molt, no només per l’ús de Facebook com a element de participació, diàleg, transparència,… Si no bàsicament, per l’actitud que hi ha darrera alhora de plantejar problemes i solucions. I evidentment, reforçar el caràcter de comunitat que hi ha darrera de la base conceptual del projecte.
El gran debat va ser si el projecte podia ser utilitzat en altres espais més amplis que el de Copons. Estic convençut que si. De fet els elements fonamentals del projecte: el perfil digital, la recerca de la focalització de treball segons temes d’interès i moderació activa (entenguis com la resposta permanent de l’administració en els espais de debat) són transportables a altres localitzacions amb una dedicació més amplia de la figura del dinamitzador / moderador.

El segon debat es focalitzava en el nou paper dels mitjans de comunicació tradicionals amb l’arribada de les xarxes socials que han revolucionat la figura de l’emissor i receptor. Aquest gran espai de possibilitats també genera confusions alhora d’integrar aquestes eines en els mitjans tradicionals. Sovint refugiats a mantenir el seu estatus d’espai de la “veritable realitat” com a missatge únic. A més a més, el seu paper lligat a grans grups de comunicació causa a vegades situacions difícils per els mitjans de comunicació tradicionals: defensar un missatge que les pròpies xarxes socials és cuiden de corregir, matisar o subscriure, en el millor dels casos.

Breu i intensa jornada a l’agència Reuters. Un plaer per mi, com a representant d’un petit municipi de 300 habitants, explicar un projecte generat gairebé sense recursos i amb eines gratuïtes, en un debat important com el que es va plantejar en aquest esdeveniment.
Les possibilitats de compartir en espais com aquests són infinites, i a més, ens sembla que ajuden a donar conèixer el nostre municipi en entorns mai imaginats i per bones pràctiques de govern. Per tant, continuarem compartint tant aquesta iniciativa que no té guió, s’escriu dia a dia, amb el que les noves necessitats demanin.

Voldria tornar a agrair al meu amic Chris Pinchen, pel seu coratge alhora de defensar un projecte que se’l sent seu perquè l’ha vist créixer des dels primers dies, i per la seva difusió continua en tots els marcs on li és possible fer-ho.

També agrair totes les mostres de suport rebudes de gent entusiasta amb el projecte. També a l’anoiadiari per la velocitat de reacció i publicar en el mateix moment que esdevenia la unconference una ressenya. La riquesa de la comunicació en xarxa.

El treball continua, i que crec que el nou projecte de la teva Alta Anoia, ha de possibilitar fer un territori col·laboratiu, més participatiu, amb una gestió municipal més transparent i sobretot possibilitar un sentit de comunitat més enllà del que l’administració pot oferir.

Altres reculls de premsa:

Guardian: #1pound40: Is Twitter sustainable enough to influence politics?
Reuters: 1pound40 conference
Adam Tinworth: #1pound40 - a curated unconference

Audio relacionat: Christian Payne (@Documentally) in AudioBoo

Farà dos anys aviat, que amb el Pere Masana varem agafar el repte de treballar pel turisme i la promoció econòmica de l’Alta Anoia d’una forma activa. Agafar la presidència i vicepresidència del Consorci fa dos anys no va ser gens fàcil: vèiem un munt de possibilitats per treballar en el territori però l’oficina havia patit un oblit molt important, i el dia a dia és cuidava poc i els projectes de futur de l’oficina eren un terreny infranquejable. Remarcar això és important per entendre que la situació no permetia poder plantejar el que ara comencem.

(Re)Comencem un projecte. Gracies a l’empenta d’Antoni de Solà i Jordi Bertran, fa uns anys aquest territori va adonar-se que tenia un actiu important: el turisme. L’Alta Anoia té un potencial molt gran: situada al centre del país s’aproxima a tots els ciutadans de Catalunya, i especialment la zona més habitada, la metropolitana. Ofereix, ja ara, més de 40 allotjaments de turisme rural i ha explotat elements autòctons com el Cigronet de l’Alta Anoia. Aquesta bona feina són els fonaments del (re)començament del projecte: La Teva Alta Anoia.

Després de múltiples conflictes i gestions, la construcció de la nova Oficina per la Promoció Turística i Econòmica de l’Alta Anoia és un fet. Aquest element constructiu, s’ha aprofitat en l concepció d’un projecte, que en clau tecnològica, vol servir d’eina per la promoció del territori.
El projecte intenta integrar molts més elements que el que pot aportar un portal web turístic. Intenta integrar el territori per treure-hi tot el profit. La integració d’informació és un element bàsic: els municipis, els ciutadans del territori, els estudiosos, els viatgers,…hom ha de poder sentir-se part del territori i donar contingut informatiu al portal: rutes, històries, anècdotes, vivències, valoracions,… Element clau, que té un doble basant: explotar la capacitat d’informar de tot un territori i unir els esforços per integrar els recursos.

Les zones rurals tenen una capacitat limitada, o limitadíssima, en la capacitat de realitzar grans projectes de desenvolupament territorial. De fet, és una qüestió ben lògica. El projecte intenta, des d’un bon principi integrar a tots els agents del territori (municipis, ciutadans individuals, aficionats, associacions,…) perquè treballin pel desenvolupament del territori. No cal que cada municipi, per exemple, prepari la seva festa major, els seus actes culturals, el seu projecte mediambiental,… d’una forma individual. La tecnologia ha de servir d’instrument per compartir aquests recursos i per obrir-los a la potencialitat més amplia. Ens sembla que en una època especialment complexe a nivell econòmic, només la força d’unió ens farà grans.

Teníem clar que el projecte havia de treballar-se en conversa horitzontal. Per aquest motiu, fa uns tres dies ja tenim un bloc i perfils a algunes xarxes socials per agregar seguidors. El projecte ja s’ha fet donat a conèixer de forma democràtica a tothom. Durant tres setmanes es presentarà de forma “analògica” als municipis, allotjaments i activitats de la zona.

El projecte comença ara: el construirem plegats. De forma transparent i oberta, perquè tothom conegui on es destinen els recursos econòmics i en la fase en que estem. Necessitem més que mai la força de les administracions superiors, els ciutadans del territori, les administracions locals, les associacions, els grups d’aficionats,… anem a (re)construir la teva Alta Anoia.

Ajuda’ns! Serem el que voldrem ser.