Com ja hem comentat una colla de vegades en aquest bloc, les eines tenen un interès relatiu i el més important és l’ús que se’n fa d’aquestes. La voluntat de diàleg, de donar respostes, de plantejar idees, de recollir dubtes, reclamacions o propostes són algunes de les actituds interessants per la Política 2.0. Les eines permeten amplificar el missatge, transparentar la resposta, recollir el gruix d’adhesions a determinades idees; i ho fan amb els avantatges de les eines digitals: podem estar localitzats a qualsevol lloc i ho podem fer quan vulguem, evitant les tiranies tradicionals d’espai/temps.

El reportatge que ha fet Jordi Baró també recull l’opinió de Albert Ortiz de Zárate (Alorza), director d’Atenció Ciutadana del Govern Basc, i em sembla que us pot interessar.

Lideratge
Fonamental la capacitat que han tingut per liderar els projectes en les respectives administracions, aconseguint el suport de la representació política. Aquesta és bàsica per parlar en clau d’èxit. Sense la transformació dels lideratges és pot caure en la xarxa com un espai assembleari, sense cap estructura organitzativa.

Moment històric
Estem davant d’un moment històric pel canvi de l’administració pública. Hauríem de valorar i mesurar el procés de forma positiva i amable. Trobant projectes emblemàtics per d’emfatitzar processos/espais on el canvi ha sigut una realitat.

Canvi de valors
El fonamental és vincular els canvis a optar per metodologies de treball diferents, i actituds que trobaran el suport de les eines. Mai a la inversa. Donar valor a unes determinades actituds de treball permetran un canvi de l’administració pública. Aquest canvi de valors supera les fronteres de la pròpia administració implicant a tota la societat.

És un recorregut conjunt
No s’ha de percebre com un diàleg d’uns quants, experts, sinó com un procés col·lectiu. Els avançats a les eines han de tenir la capacitat de involucrar a tothom perquè realment el procés de transformació sigui global.

Les limitacions de l’administració
Sovint quèiem, els ciutadans, a demanar a l’administració que sigui capaç de solucionar qualsevol problemàtica per ella mateixa. En realitat la solució s’ha de trobar de forma conjunta entre administració i ciutadans. La implicació de la ciutadania és bàsica en la resolució dels problemes.

No caure en els estereotips
Massa sovint és recau en la ineficàcia de l’administració sense qüestionar-se la responsabilitat com a ciutadans que formen part d’un col·lectiu. La complexitat creixent dels problemes fa que la participació ciutadana en el procés de recerca de les millors solucions sigui imprescindible.

La crisi serà favorable per l’administració
Com menys recursos més valor és dóna a la possibilitat de generar projectes austers però eficaços, sense necessitat de grans plataformes, etc. L’enginy, la co-creació, la col·laboració… elements importants a tenir molt en compte.

…i serà una oportunitat que no hem de deixar desaprofitar.

Gemma Urgell is talkingabout too.

El plantejament del problema inicial comença a partir d’un anàlisi dels tipus de persones: les que pensen, les que executen i les que consumeixen, es pregunta com incentivar espais de col·laboració entorn a la idea que les iniciatives han de tenir un doble recorregut de dins a fora i de fora a dins.

Plantejament: en l’espai entre els ciutadans i el Govern Basc es troba la Direcció Atenció Ciutadana i un conjunt d’empreses que deriven del propi Govern. Cal donar canals d’interacció entre els espais.
Amb la voluntat de crear una Factoria Ciutadana, planteja el “Com és pot crear una identitat real entre administració i tots aquests agents que permeten generar complicitats, xarxes, etc ?”, de tal manera que s’aconsegueixi un procediment àgil i amable.

Debat:

Com involucrar en el procés a persones què no tenen una especial motivació per canviar res? Les persones que formen part de l’administració s’han d’integrar en el procés de canvi. La seva incorporació ha de ser gradual, liderada pels més “valents” i els que visualitzen millor com s’ha d’evolucionar cap a nous espais de relació entra administració i ciutadania.

La idea que es planteja entre el públic es donar veu en els projecte a aquests “valents” per ocupar una part important en l’òrgan gestor del mateix. Aplicant noves metodologies a la hora de plantejar el projecte, s’apunta Scrum com a una formula interessant a investigar.

Utilitzar espais diferents físics on desenvolupar el projecte per evitar estereotips és una proposta que surt del públic, amb la idea de crear un compromís amb la voluntat de canvi i evitar recollir tots els “adjectius” preestablerts a la pròpia administració (estereotips).

Entre el públic es recull l’experiència d’una persona que ha viscut durant anys a Suècia. On es treballa per vincular a la gent de forma segmentada en els seus propis interessos, de tal manera, que com receptors finals puguin estar treballant en la proposta de solucions. Ajuntar ciutadans interessats en el debat dels problemes és la major possibilitat d’assolir èxits en les solucions proposades.

Marc Garriga també ha escrit la seva visió de la presentació.

Talkingabout XI: Abla&Copons, dos caras de una misma realidad from redall on Vimeo.

A vegades les casualitats no semblen casuals. Quelcom indescriptible fa que et trobis davant d’una persona amb moltes sinergies, i és el primer cop que la tens davant.

Tot va començar a mig agost, un twitt de @alorza, demanava la necessitat de connectar dos municipis que parlaven un mateix llenguatge. Distanciats geogràficament però amb una actitud de govern molt similar. Ambdós utilitzen les xarxes socials per crear comunitat i fer participar als ciutadans en el projecte de municipi.

Aprofitant el Congrés Internacional de Desenvolupament Rural a Solsona, la setmana passada, aquesta trobada va ser possible. Mentre l’Antonio Manuel Ortíz feia la presentació del projecte, jo explicava al seu alcalde conciutadà Paco Fernánez les excel·lències del regidor via xat de Facebook. I sense més, signàvem un agermanament digital entre ambdós municipis. Lògicament sense cap cost, i només amb la idea de seguir-nos i compartir idees.

Mentre veia la presentació de l’Antonio recordava situacions similars viscudes a Copons. Les realitats són diferents però l’actitud molt semblant. Estem convençuts que la proximitat de representació pública dels petits municipis és l’escenari idoni per desenvolupar projectes de governs col·laboratius.

Abla és un aquest petit municipi d’Almeria, més gran que Copons però, situat al sur nord de Sierra Nevada que ja té un lligam digital amb nosaltres i, el més important, un vincle per compartir experiències.

Gemma Urgell is talking about too.

Lloc de gravació: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona)
Dia: 30.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie