Si algú em pregunta com vaig saber de la caiguda del mur de Berlín, us diré que no ho recordo, tot plegat tenia 9 anys. Segur que tot esmorzant, a la cuina, amb la ràdio de fons i conversant amb ma mare mentre em preparava l’entrepà de l’escola.

El que si que tinc present és el 10è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, llavors estudiava Periodisme i aquest fet va ser comentat en moltes classes i converses de bar. Arrel d’això, com em passa quan un tema històric m’atreu, en vaig llegir reportatges, documents, llibres, i fins i tot, vaig començar a estudiar alemany. I al bar, o a classe o al pis, parlàvem de la Perestroika, de Gorbatxov, de Helmut Kohl, de famílies separades, d’amics alemanys que no havien visitat mai Berlín, … i en resum, de com podia ser que només 10 anys enrera, un mur separés una ciutat moderna i europea com Berlín; com podia ser que el món estigués dividit en dos. Berlín va passar a ser, per molts dels meus companys, un lloc on estudiar, on viatjar, on passar-hi una temporada; ens atreia molt. Berlín és el que fou París pels meus pares, o Londres pels de la generació del mig.

Berlín és una mostra de què la multiporalitat en matèria de política internacional és possible; però cal que es demostri millor; és la reafirmació de què Europa pot existir, però cal que existeixi millor; és el triomf del capitalisme, però sense obviar els drets bàsics de les persones; és el triomf de la llibertat, però cal que així es demostri. Berlín és també aquella capital poc estimada per molts alemanys, que només hi veuen un espai on s’hi han destinat massa diners públics; una ciutat amb molts pisos buits i amb la taxa més elevada d’atur d’Alemanya. És el Berlín de l’esperança, però també de la contradicció.

Avui, com molts, he recordat, pensat i llegit Berlín. Per això us recomano els següents articles i posts que he pescat a internet:

• Recull d’imatges sobre el mur a la revista The Time: The Berlin Wall: Rise and Fall (via @ntouzon)
• No podem obviar els altres murs del món: “Al món hi ha més murs que mai”, a Vilawen (via @jsalviac)
• Gran anàlisi de Lluís Bassets al seu blog de el País: Noches de Berlín
• Una crida a noves formes de relacions entre ciutadans i polítics, al bloc del President del Parlament, @ebenach
• Una curiosa eina per commemorar tots als Twitter aquests 20 anys sense mur a Berlín (via @fbalague)
• I tots els dominicals de El País, El Periódico i La Vanguardia que n’han parlat aquests darrers diumenges
• L’Albert Medran, també de la meva generació, en parla

D’aquí un mes i mig estaré de nou a Berlín, què em proposeu, recomaneu, aconselleu?

I us deixo amb Good Bye Berlín, una película tendra, amb un punt de cinisme, sobre algunes de les històries personals dels protagonistes principals: els berlinesos.