La publicitat i l’administració pública

0

Posted by Ricard Espelt | Posted in Administració / Política, Comunicació, Copons, RSS, administració pública, alta anoia, publicitat | Posted on 28-02-2010

Una de les primeres situacions en entrar a l’Ajuntament de Copons i al Consorci de Turisme de l’Alta Anoia era la de trobar-se davant de l’oferta de col·locar petits rectangles en diaris, banners en webs, etc. La meva percepció era la de trobar-me davant d’un petit impost revolucionari per tal de què els diaris, en el format que sigui, donés veu a la informació local.   

Intentem esquivar el joc. Sovint es veuen rectangles d’anuncis que no aporten cap informació, màxim un missatge, del tipus “Bona Festa Major” (eslògans populistes al meu entendre). Els diaris i els mitjans de comunicació (falques radiofòniques,…) han de viure de la publicitat en gran part. Anem a cercar solucions.

L’estratègia: farem despesa amb publicitat però amb contingut. La premissa bàsica: si sortim als mitjans és per mèrit (o desmèrit) en l’acció de govern o pel propi interès del mitjà com a base informativa (més enllà del pur joc publicitari).

A l’Alta Anoia tenim dipositades moltes esperances, i de fet estem gastant moltes energies en el projecte la Teva Alta Anoia: on a través de la construcció d’un edifici, construïm un portal web i un projecte de col·laboració i co-creació amb el territori. Amb diversos eixos transversals de desenvolupament econòmic i empresarial (viver d’empreses), recursos turístics, formació (també vehiculat a les escoles),… apropant el projecte a les pròpies sinergies i complicitats del territori.

La publicitat en aquest context hi juga un joc similar: fem despesa per promocionar continguts del territori. La primera acció, a l’Anoiadiari, mitjà amic perquè juga en l’entorn digital que tant ens atrau des del Consorci, destina una secció a parlar d’unes rutes, presentant uns serveis,…l’usuari pot descarregar les rutes i interaccionar amb elles a través de l’AltaAnoiaenRuta una iniciativa del Consorci. Aquesta és el nostre enfocament.

La consciència de diner públic

0

Posted by Ricard Espelt | Posted in Administració / Política, RSS, administració pública, diner, públic | Posted on 22-10-2009

Crec que ens ho hem de començar a plantejar seriosament. És necessari un canvi de consciència de la utilització de diner públic. Evidentment aquest és un tema molt lligat a la reutilització de dades públiques, però va una mica més enllà.

La consciència de què les dades aconseguides gràcies en la funció pública han de ser, en la mesura del què és possible, visibles, consultables i re-utilitzables per tothom, va sent evident. Cal que aquestes dades siguin de fàcil accés i gestió per poder crear aplicacions, estudis, etc. que ajudin a millorar la nostra qualitat de vida, en tant que ciutadans d’un territori. Evidentment això recuperà, en la seva mesura, la funció pública (administració i política) i la seva bona acció.

Anem a un pas més enllà. Dia darrera dia apareixen nous casos de malversació de diners públics. Ja sigui per una acció il·legítima d’un càrrec públic o per certes accions administrativament poc ètiques fruit d’una manca de transparència. Per exemple institucions públiques que donen diners a organitzacions, que per la seva banda també els redistribueixen segons els seus interessos. La consciència de diner públic és molt feble. Tant per les administracions, com els polítics que en legitimem un determinat ús, les organitzacions que ho reben i el conjunt de la ciutadania que desafectada pel mal funcionament de la gestió pública, gira la mirada cap un altra banda.

Per això té un tope? Crec que sí. Els nivells d’atur augmenten dia darrera dia, tot i que també s’intenten difuminar, per tant la situació de les famílies és cada cop més complicada. I per tant, podem trobar-nos que l’anomenada crisi econòmica general, es converteixi en crisi social general. I això pot complicar molt la situació de la convivència diària.

Amb més o menys encert, es proclamen solucions i mides extraordinàries, algunes d’elles reforçades amb la novetat de les eines 2.0. Però aquesta solució és feble. Cal un replantejament seriós i un canvi de model: també en la consciència del diner públic. El partit que sàpiga jugar aquesta carta i tingui paciència se’n podria en dur el gat a l’aigua. Comencem?