Francesc Masana

Dijous passat, a la llibreria La Jurídica, Antoni Gutiérrez-Rubí, va presentar el seu darrer llibre: La política vigilada. La presentació es farà a diverses ciutats espanyoles: Madrid i Sevilla ja són a l’agenda. El pròleg del llibre de Daniel Innerarity tampoc deixarà indiferent al lector.

És un llibre necessari. Estem davant d’un procés social important i la política democràtica no n’està allunyada. Per sort, la seva transformació ja no depèn dels protagonistes actuals: organitzacions polítiques; i la ciutadania té un paper determinant per influir en el procés.

A la presentació de Barcelona l’Antoni es va acompanyar de Manuel Cruz i Joan Subirats. En les properes línies recolliré algunes de les idees que més em van cridar l’atenció de les seves intervencions i penso que contextualitzen molt bé el contingut del llibre i la importància del moment.

La tensió d’atrapar el moment. Estem en un procés històric apassionant, els canvis són estructurals. Noves dades i indicadors apareixen constantment, el llibre -sense ser la seva pretensió- recull moltes referències que il·lustren els conceptes que el llibre desenvolupa.

Les categories del passat, del l’Antic Testament que deia Manuel Cruz, no entenen i no són capaces d’analitzar i comprendre les noves categories. En aquest bloc heu llegit altres vegades “les regles de joc”, però el concepte és el mateix. La opacitat ha donat pas a la transparència, i aquesta vol avaluar i si cal, impugnar. S’articula una nova vigilància que es recolza en la desconfiança. Com deia el Joan Subirats a la presentació, el llibre també podria dir-se ‘Manual de desconfiança democràtica’. La capacitat reguladora i les limitacions que van construir l’estat lliberal en contrapartida a l’estat absolut estan en dubte.

Citant a Mark Poster, Joan Subirats, reincidia en Internet com Alemanya no com un martell. Internet no com una eina diferent, sinó com un fenomen capaç de transformar estructures organitzatives i les formes de comunicació.
Internet representa la possibilitat de verificar, revisar, controlar,…la política: vigilància permanent, distribuïda horitzontalment i sense la necessitat de lideratges (15M, per exemple). “Els intermediaris tradicionals, la classe política, deixen de ser els punts d’enllaç entre ciutadania i poder “ afirma Joan Subirats, “no compleixen el que diuen” i “no s’assemblen a nosaltres”.

A la part final de la presentació una pregunta em rondava pel cap: “Qui són els líders creïbles? I són aquests necessaris?”. El Manuel Cruz va esbossar la resposta que esperava: calen nous lideratges que entenguin la nova estructura organitzativa. Aquests lideratges només es poden construir sobre la base de la credibilitat. És a dir la credibilitat és fonamental perquè el canvi sigui un fet. I la credibilitat necessita nous líders.

La política és un element fonamental de l’organització social. Cal comprendre i activar un canvi profund de les estructures tradicionals polítiques. És urgent. La societat no les entén. Per comprendre aquest canvi podeu llegir aquest llibre. És clar i directe, amb compromís. Com he dit al principi: un llibre necessari.

Ara fa un any que un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona per defensar la nostra nació i el dret a decidir d’aquesta nació.

Concretament l’espurna que va mobilitzar a tanta gent va ser la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar significativament l’Estatut de Catalunya. Recordem que aquest Estatut havia estat votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats.

Passat un any és un bon moment per fer balanç i valorar perquè va servir aquella multitudinària manifestació.

Durant aquest any, les eleccions a la Generalitat de Catalunya i a les administracions locals han provocat importants canvis de color polític en els òrgans de govern. De fet, el panorama polític és força diferent del de fa un any.

D’altra banda, també cal tenir en compte que en aquest any, la pròpia societat civil ha organitzat nombroses consultes ciutadanes arreu preguntant per una possible independència de Catalunya, fins i tot recentment el Centre d’Estudis d’Opinió, per primera vegada, també ho ha preguntat a la ciutadania.

Però no només això, la ciutadania s’ha continuat mobilitzant: el 15M, el 19J, el… no deixen de ser part del mateix missatge: voluntat de canviar. Símptomes de la necessitat de fer escoltar la veu de molta gent que no troba resposta a través dels canals oficials que el propi sistema articula.

Però la nostra sensació és que aquella manifestació va servir de poc, va servir per queixar-nos però no per actuar en conseqüència.

La classe política no ha sabut canalitzar el sentiment del 10J, potser perquè, de fet, no era un sol moviment sinó la unió de varis moviments; aquest caràcter heterogeni complica la concreció de les accions.

Tanmateix, creiem que el veritable fre del pas de la manifestació a l’acció ha estat la clara manca de voluntat política. La temporalitat dels fets que se succeïxen arran del 10J s’articulen des de l’oficialitat de les institucions i dels partits, que basen la seva legitimitat no en el lideratge basat en la concreció d’accions que recullen el sentiment ciutadà sinó en el recolzament en el poder que la representació democràtica els proporciona. Obviant en aquesta mirada, que la legitimitat democràtica deixa buits importants com demostra una lectura crítica de cada comtessa electoral i de cada una de les espurnes, en forma de mobilització, que els ciutadans han organitzat en els darrers mesos.

L’heterogeneïtat dels moviments que s’articulen a partir de la mobilització ciutadana són complexes d’etiquetar. Com més amplia és la convocatòria més gran és el grau de dispersió d’interessos dels propis actors manifestants. De totes maneres, sembla evident, que hi ha un element comú que uneix a les mobilitzacions que neixen a través del gran canal de les xarxes socials i que apropen interessos comuns: canviar les regles de joc. Definir unes noves regles que facilitin que el ciutadà es senti partícep i part d’un sistema, el democràtic, que ha madurat i necessita una profunda revisió.

Dir això en el fons vol dir que som nosaltres, la pròpia societat catalana qui ens queixem molt però, a l’hora de la veritat, ens movem poc pel nostre país. Preferim queixar-nos i, si cal manifestar-nos, però no passem d’aquí, l’únic que fem és eludir les nostres responsabilitats mirant sempre cap aquells que tradicionalment han estat els “dolents de la pel·lícula”. manca variable cultura democràtica, masses anys de no practicar-la comporten poca tradició d’actuació democràtica de cada un de nosaltres.

Necessitem més autocrítica si volem madurar com a societat.
Ens cal una societat madura si volem superar amb èxit els grans reptes que tenim actualment com a societat catalana i global. La mobilització necessita de l’acció pròpia en cada un de nosaltres mateixos per vitalitzar els símptomes d’articular una realitat diferent. Serem nosaltres i cadascú qui inventarà noves formes, o no serà…

Aquest post és una iniciativa conjunta amb Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell.

Foto de Myriosis

Va sorgir fàcil. L’@albertbrufau i @francescmasana a la programació, l’@albertbalaguero al disseny i jo mateix, @ricardespelt, amb tema de comunicació i estratègia varem decidir participar al Concurs Abredatos 2011.

El resultant és Aquíosquedais.com. El web indica a l’usuari la comunitat autònoma on podria anar a viure per satisfer les seves preferències i necessitats en relació a l’economia, l’educació, la sanitat, entre altres. El que pretén és comparar de forma senzilla la qualitat de vida de les diferents comunitats autònomes, i que els ciutadans puguin conèixer si les seves preferències s’adapten al seu lloc de residència actual, així com donar pistes sobre les possibles migracions.

El concurs Abredatos és una iniciativa de referència a Europa per la promoció de l’obertura de dades públiques per facilitar la creació d’aplicacions que dotin de més informació al ciutadà.

Al Desafío Abredatos es van inscriure un total de 78 equips,  dels quals 38 van finalitzar el seu projecte i 8 d’ells han arribar a la final. Els guanyadors han estat, a més de Aquiosquedais.com,  El Disparate (primer premi), Abrelibros (tercer premi).

Abredatos és un concurs promogut per Pro Bono Publico , una associació que busca contribuir en la promoció i la difusió d’estàndards, dades i plataformes obertes entre les institucions públiques.

Com deien els organitzadors d’Abredatos durant el repartiment dels premis, els espais de dades obertes es van incrementant de mica en mica. De totes maneres, estem lluny de mostrar totes les dades que els ciutadans demanen seguint models com els de la Gran Bretanya. Queda un llarg recorregut per fer i sembla que la forma més fàcil és que l’administració faci fàcil l’accés a les dades, una mica d’incentius, i els ciutadans faran la resta.

Gràcies al Francesc Masana, Albert Brufau, Albert Balagueró per donar-me la possibilitat de formar part de l’equip #T59! I a la Gemma , que també en parla al seu bloc.

Aquesta setmana acaba una etapa important: la responsabilitat de regidor de Copons. Com he anat fent periòdicament aprofito per fer repassada del programa electoral i explicar, per darrer cop, l’acció de govern.

Durant aquests darrers anys Copons disposa de servei de telefonia mòbil, malauradament d’una sola companya. Una fita assolida doncs. El servei de la TDT que permet la nova antena és un dels reptes que pot afrontar el nou equip de govern, actualment però disposem d’un servei correcte. També gràcies a l’arribada de la companyia de telefonia mòbil disposem de 3G, i d’aquesta manera, complementem el servei de banda ampla que no té la velocitat desitjada. El municipi també disposa d’un accés de wi-fi lliure a la piscina i un ordinador de lliure ús. Malauradament la manca de recursos econòmics no ha permès avançar més el tema de Guifi.net.

El projecte de Copons 2.0 continua actiu, tot i que la participació és molt menor que els inicis. De totes maneres, l’equip de govern entrant té ganes de continuar el projecte i això és la millor de les notícies. El projecte, reconegut arreu, és un instrument que Copons té per generar una democràcia més participativa / deliberativa i un patrimoni referencial a disposició del municipi.

D’altra banda, també s’inicia el final d’una etapa important al Consorci de l’Alta Anoia. Al costat del Pere Masana penso que hem fet bon equip i molta feina. La nova oficina, un projecte innovador i nascut des del territori, i la voluntat d’ajuntar esforços per liderar el turisme de l’Anoia les claus que resumeixen la nostra feina. Darrera del projecte La Teva Alta Anoia hi ha un equip humà amb ganes de treballar i compartir experiències i coneixement.

A continuació publico les revisions que he anat fent durant aquests anys. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en l’etapa com a regidor, heu fet confiança en els meus consells i heu recolzat la proposta de Copons. En nom de Copons moltes gràcies a tots. Us esperem a Copons, sereu benvinguts!

Balanç de gestió
Blau, programa electoral. Acció de govern, normal
Última actualització: 18.05.2010

Construcció de l’antena de telecomunicacions
La comunicació és vital. Podem creure que té un caire romàntic viure en un poble sense comunicació a través del mòbil, però és incert. És important poder tenir la llibertat per escollir quan ens volem comunicar.
L’antena de telecomunicació -única, per evitar la proliferació de diverses antenes-, està en procés previ de construcció. En un espai breu de temps serà una realitat, i permetrà la instal·lació de les diferents companyes. També és important aconseguir la cobertura de banda ampla (3G), per facilitar l’accés d’Internet amb mòbil.
Cal aconseguir la instal·lació de la televisió digital terrestre per gaudir de més qualitat d’imatge i una varietat televisiva més amplia.

23.08.2008: La Conselleria de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a la instal·lació de l’antena de telecomunicacions abans del gener del 2009. La Conselleria té definit un pla per facilitar els serveis de cobertura de telefonia mòbil, banda ampla i TDT als municipis de més de 50 habitants.

04.04.2009: Els terminis han patit una retràs evident, ja que a data d’avui, encara no disposem del servei.
De totes maneres, el dia 25 de març han vingut a fer el plantejament (empresa instal·ladora i els propis tècnics de la Generalitat). La instal·lació de l’antena seria immediata: les obres s’inicien el dia 8 d’abril.

18.05.2010: Tenim antena, i des de fa temps. (estiu 2009). De totes maneres, de manera “oficial” no hi ha cap companya que doni servei. Per aquest motiu, tot i que l’Ajuntament ha contactat repetidament amb les companyes subministradores (Movistar, Vodafone i Orange) i la Secretaria de Telecomunicacions, seguim sense oferir servei. Per aquest motiu s’ha fet arribat una carta al Síndic de Greuges, que ens ha comunicat que exercirà la seva consulta a la Secretaria de Telecomunicacions. Opinió de regidor: Em sembla impossible exercir pressions a les companyes i que aquestes responguin, entenc que la tasca de la Secretaria hauria de ser més intensa. I més quan s’ha fet una despesa important, en una torre de telecomunicacions, que ara per ara no aporta cap servei que el municipi no tingués resolt abans de la seva instal·lació.

La resta de serveis re-plantejament del servei de TDT i millora del servei d’Internet amb xarxa lliure (opció Guifi.net) segueixen pendents. El primer es farà una proposta en el proper any, per decidir si l’opció de l’empresa Tecnocolor és la millor i la segona no penso que sigui possible aquesta legislatura per manca de pressupost (tot i que el servei de ADSL està garantit mitjançant Telefònica)

Telefonia mòbil
23.08.2008: Aquest espai permetrà disposar d’un espai on les companyes de comunicació podran instal·lar el seu servei. Orange, a través del conveni signat amb la Generalitat, instal·larà els seus serveis a l’antena del nostre municipi.

04.04.2009: Sembla ser, segons última conversa amb el tècnic del Departament de Governació, que els serveis de Vodafone i Movistar, també seran possibles. De totes maneres, ja depenem d’empreses privades, que tenen convenis amb l’administració.
L’antena permet col·locar altres eines de comunicació.

TDT

23.08.2008: La TDT és un dels temes a millorar. Com ja sabeu, el nucli de Copons rep la senyal de l’antena situada en l’espai actual. La nova instal·lació assegura unes millors condicions tècniques. Aquest nou recurs, acompanyat d’un projecte d’actualització del sistema de captació, amplificació i distribució per cable de ràdio i televisió analògic i digital per a senyal terrestre i satèl·lit, ens donarà la possibilitat d’escollir quin sistema de gestió volem per al servei (actualment a mans de Tecnocolor). D’altra banda, el projecte estudia com millorar el cablejat actual i la possibilitat de soterrar la instal·lació per tenir un guany estètic en les façanes de les nostres cases.

04.04.2009: A dia d’avui ja tenim el servei de TDT a través de l’antena situada al mateix punt que l’antena analògica, i ens proporciona el servei i el manteniment l’empresa Tecnocolor.
Un cop instal·lada la nova antena, a prop de la “nau del Lliró”, la senyal arribarà al nou punt per la qual cosa haurem de revisar el plantejament de tot plegat, ja que l’opció de cablejar el poble de nou té un cost molt elevat.

Banda Ampla

23.08.2008: L’Ajuntament també s’ha reunit amb Guifi.net, per crear una xarxa lliure per tot el municipi aprofitant la cobertura que ofereix el nou equipament.

Copons 2.0

23.08.2008: Copons 2.0 recull el projecte de transformació del web actual. El projecte Copons 2.0 presentat a l’AOC per tal d’aconseguir una subvenció per la seva implantació permetrà que el web de Copons sigui un espai de xarxa i social que permeti la comunicació entre els ciutadans i amics de Copons. També permetrà tenir un contacte fluid amb l’administració de l’Ajuntament. Tot el projecte és basa en eines universals de programari lliure, per tant de cost gairebé 0 i centra els seus esforços a la implantació i difusió – bàsicament pedagògica – d’aquestes eines.

04.04.2009: El projecte esta plenament en marxa, i em sento especialment satisfet, de l’alta participació del poble. El projecte ha rebut molt bona acollida i s’ha presentat en diversos actes on es parlava de ciutadania/administració/política/web2.0. Fa poques setmanes, l’equip del 30 minuts de TV3, varen venir a filmar i formarà part d’un programa entorn de la participació ciutadana en les xarxes socials 2.0.

23.08.2008: Aquest projecte, molt important pel nostre municipi, és una de les prioritats pel consistori un cop retornats del període de vacances estiuenc d’enguany.
S’ha treballat, des de les regidories de Governació i Urbanisme, en matisar alguns aspectes del projecte. Bàsicament l’oferta del servei i l’estudi d’accés a l’equipament per tal de fer-lo viable a les nostres característiques.

04.04.2009: Valorant el volum de l’edificació s’està pensant en el replantejament volumètric de la instal·lació i els seus serveis, amb el coneixement del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Per tant, el projecte queda emplaçat a una realització a mig termini.

23.08.2008: El Consorci de l’Alta Anoia esta treballant en la projecció d’oferta a través de les noves tecnologies, especialment el GPS per incrementar l’oferta dels nostres municipis. La promoció al Saló Internacional de Turisme de Catalunya, d’enguany, s’ha dedicat un espai a Copons per promocionar els comerciants i traginers.
La propera convocatòria de projectes de desenvolupament rural, per part del DAR a través dels Lider, han de permetré trobar el suport per realitzar projectes de desenvolupament econòmic i turístic en el nostre municipi.

04.04.2009: A través de la feina feta pel Consorci de Turisme de l’Alta Anoia, on actualment estic a la vicepresidència, estem treballant per créixer l’oferta d’activitats en la zona. Estem treballant en el projecte de les rutes GPS: www.altaanoiaenruta.com, també en el suport a una ruta de bicicletes a l’Alta Anoia www.anoiabiketour.com, i el desenvolupament de nous projectes gràcies a ser una zona Lider. El programa Lider, impulsat pel Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura i Ramaderia , va ser presentat el 18 de març, a l’Oficina de Turisme de Consorci de l’Alta Anoia.
Paral·lelament, continuen les obres de construcció de la nova Oficina de Turisme a Prats de Rei
18.05.2010: La part més intensa de la meva feina com a representant públic a estat en aquest darrer any en el projecte de la Teva Alta Anoia en el Consorci per la Promoció Turística de l’Alta Anoia. Amb l’oficina de turisme a punt d’acabar-se, s’ha construït una proposta molt innovadora que pretén involucrar a tot el territori en un projecte comú. Crec que és un projecte molt interessant i que assenyala una nova forma de concebre i desenvolupar un projecte fet amb recursos públics.
També destacar en aquest punt la possibilitat de començar nous projectes de Desenvolupament Rural (Leader) a través del DAR.

La fundació és un projecte de futur pel nostre poble. L’activació d’aquest espai permetrà que Copons sigui un lloc de referència cultural i turístic de Catalunya. És un projecte d’envergadura, de mig-llarg termini , on caldrà l’esforç de tots per aconseguir fer conèixer la nostra història arreu. És segurament un projecte que arrodoneix la idea de projecte global: potencia el desenvolupament del municipi i reviu les seves arrels històriques.

23.08.2008:Aquest és el punt menys treballat per l’actual consistori, pel seu caràcter de projecte de llarg termini, per tant caldrà posar fil a l’agulla i anar-hi treballant. Aquest és el punt menys treballat per l’actual consistori, pel seu caràcter de projecte de llarg termini, per tant caldrà posar fil a l’agulla i anar-hi treballant.

04.04.2009: L’actual situació de crisi econòmica, rellenteixen la posada en marxa projectes de tanta envergadura, de totes maneres penso que el projecte amb més nodes d’unió en altres municipis de la vora o d’altres parts del territori català, espanyol, europeu, o mundial. La capacitat de generar nodes, engrandirà el projecte, i en realitat el farà més viable.

18.05.2010 Penso que la proposta de la rectoria haurà d’esperar a millors moments econòmics. Sembla difícil trobar, actualment, els recursos per impulsar un projecte de tanta envergadura. L’esforç per al desenvolupament territorial i turístic s’haurà de fer des de la nova Oficina de Turisme a Prats de Rei. La nova Sala Polivalent (que sembla que serà una realitat ben aviat) també pot jugar un paper important com espai per acollir diversos actes del territori.

Seguint el recorregut de les impressions i aprenentatges dels quatre anys de regidor faig una pausa en un dels temes -al meu entendre- més importants. En un altra entrada parlaré de la font de finançament dels Ajuntaments i les subvencions, però ara m’agradaria tractar l’aspecte més social de la despesa. Entenc que l’experiència que tenim els responsables polítics i tècnics de les diferents administracions ens permet afirmar que gran part de la població desconeix el valor dels serveis.

Ara bé, si hi reflexionem una mica, és comprensible que el ciutadà desconegui el valor dels serveis perquè la pròpia administració els ha ocultat sota l’embolcall del proteccionisme. L’explicació de la despesa s’ha fet en grans xifres que dificulten la comprensió i generen disputes que s’allunyen molt la comprensió  del cost dels serveis.

Una manera senzilla d’entendre l’economia del municipi es explicant-la clarament. Cal deixar clar que costa cada servei en relació als impostos que paga el ciutadà i quin grau d’endeutament provoca donar un servei que el municipi no pot assumir directament. Les subvencions avanço, que no és el tema d’aquesta entrada, no són una solució; ja que la majoria d’elles provoquen que el municipi tingui despesa per tal de poder fer l’acció. No vull dir que per això s’hagin de deixar de fer coses, al contrari, però cal explicar-ho molt bé. Si això es fa bé, és més senzill aconseguir complicitats i suport; també és més comprensible argumentar decisions poc populars, com per exemple pujar impostos. Aquesta actitud de govern deixarà al descobert possibles excessos en serveis, que possiblement hauran de ser renunciats de forma col·lectiva. Això no agradarà a tothom però la capacitat creativa i d’esforç, valors que han passat a segon terme en una societat del benestar basada més en l’èxit, recuperaran tot el seu significat.

Llegia ahir a l’editorial de l’anoiadiari que s’acosten moments dolents per la política municipal. Estic parcialment d’acord. Les polítiques basades en el totxo i els serveis desproporcionats tenen els dies comptats. Caldrà crear espais de veritable co-creació entre administració i ciutadans, i entre les pròpies administracions. És un veritable repte. Ara les bones intencions han de convertir-se en elements palpables. Segurament el procés implicarà renúncies, algunes de molt importants, però estic segur que els beneficis seran evidents.

No puc deixar de recordar aquest talkingabout amb el Quim Solé Vilanova que fa propostes realment pedagògiques i que urgentment hauríem de implantar a les nostres administracions de forma col·lectiva i crítica.

Arribes a l’Ajuntament i el teu nom es converteix en blanc de comercials que volen vendre publicitat a tort i a dret. Plantejat així pot resultar angoixant, però en realitat el més important -al meu entendre- és qüestionar-se el criteri de la despesa destinada a la publicitat.

De fet, una de les formules utilitzades pels comercials és la de llistar les col·laboracions que l’Ajuntament ha fet fins aleshores en el seu mitjà. Com ets nou, el més senzill, es acabar dient que sí. De totes maneres, cal valorar com fem la despesa de publicitat. Què aporta la despesa al municipi? Moltes vegades, la resposta és angoixant: “sempre s’ha fet així i t’assegures que et vegin amb bons ulls i parlin de tu.”

A vegades la situació acaba sent, al meu entendre, ridícula. Un exemple: un espai de la premsa local dedicat a Internet demana als Ajuntaments fer publicitat dels seus webs municipals. Repassant el llistat t’adones que alguns d’ells no es preocupen ni d’actualitzar les notícies ni els esdeveniments del seu municipi. És lògic gastar-se diners en publicitar un web que no utilitzes?

El criteri en aquests anys a l’Ajuntament de Copons i al Consorci de l’Alta Anoia ha sigut el mateix: fer despesa de publicitat recolzada als continguts. Parlem de continguts que tinguin un valor afegit al municipi i que permeten generar una activitat econòmica, social o cultural més gran en l’entorn. Un exemple: promocionar el territori a partir d’unes rutes que permeten explicar com és el territori, un espai on descarregar aquestes rutes i alhora referenciar els serveis que ofereix el municipi o els agents privats.

Si la despesa es realitza en format digital: la durabilitat i la flexibilitat d’ús és més gran. Sobretot si ets capaç d’utilitzar els canals d’amplificació que permet Internet.

La safata del correu torna a estar plena de paperassa. Cartes, revistes, catàlegs i llibres s’amunteguen al meu petit espai reservat com a regidor. Cada cop que he fet aquesta operació: neteja i redistribució de documentació, em faig la mateixa pregunta: a qui coi he demanat jo tot això?

Un cop arribes a l’Ajuntament tens una safata on es diposita tot el què arriba per tu. Les safates es situen en una estanteria de 80 cm i, cada una d’elles, es compartida per dos regidors. Molts aprofitem quan anem a fer una reunió a l’Ajuntament per fer neteja de papers. La despesa que es destina per part d’altres administracions és brutal, ineficaç i molesta. Creieu-me. Ni el format és l’adequat, ni el criteri de distribució, ni el sistema de verificació que determini si l’acció ha tingut l’objectiu – si és que en tenia – pensat. A part de les cartes; reps catàlegs, quaderns, llibres amb un ampli ventall de temàtiques, invitacions, propagandes,… s’ha d’haver estat regidor per valorar-ne el volum. Per què? No ho sé.

Però ho saben els què t’ho envien? S’han plantejat la relació del cost de fer arribar tot allò amb l’eficiència aconseguida? Saben quina és la dedicació de mitjana que pot dedicar un regidor a obrir i ubicar tot aquella meravellosa col·lecció de paper. A part de donar feina a la impremta tinc veritables dubtes que aconseguim realment quelcom.

Això que és una realitat difícil de desmentir, flueix paral·lelament al creixement de la Societat en Xarxa, on l’ús de les TIC possiblement garantirien més qualitat i responsabilitat en la despesa pública.

Queden poc més de cent dies perquè arribin les eleccions municipals. Com indica la modificació introduïda en la Llei Orgànica del Règim Electoral General el 1994, les eleccions es celebraran “el quart diumenge del mes de maig de l’any que correspon”. Per tant, aquest any les eleccions municipals seran el 22 de maig.

Un cop convocades les eleccions (en l’enllaç anterior teniu tota la informació, que no és prioritat d’aquesta entrada) és quan comença l’anomenada cursa cap a l’alcaldia. En aquest període es presentaran les llistes, que es convertiran en candidatures, tindrem els quinze dies de corresponent campanya electoral, el dia de reflexió i a votar.

Sobre aquest anàlisi purament objectiu del procés electoral, apareixen diferents visions. Els que pensen que tantes eleccions ens situen en un permanent estat electoral, i els que argumenten que la gent ja té prou criteri per distingir entre les diferents convocatòries. No crec que a cap dels dos grups els hi falti raó. I és aquí on comença la meva reflexió d’aquesta entrada.

Cada una de les eleccions que es celebren haurien de tenir la seva pròpia autonomia. No només en relació al calendari electoral sinó en la pròpia estratègia de cada una de les propostes. El calendari de les eleccions municipals es veu condicionat pels interessos o desinteressos del propi partit. Aquestes eleccions no han sigut una excepció. Aquesta permanent atenció de les possibles candidatures a les decisions dels aparells dels partits no beneficia a ningú. Els ciutadans no tenen gens clar qui i com es designa cada una de les llistes i, en realitat, són les eleccions on la distància entre representant i representat és més curta. Els propis partits que articulen estratègies més condicionades a satisfer els interessos del aparell dels partits que als propis ciutadans. D’aquesta manera, tampoc es beneficia el diàleg intern de cada una de les propostes municipals i una possible celebració d’eleccions primàries.

En aquest context, molt poc joc tenen les eines de la web 2.0 i l’articulació d’una política 2.0. L’ús de les eines sovint es veuen com a un instrument manipulador més que una voluntat de canviar les formes de fer política.

I si algú en surt beneficiat d’aquest escenari, amb l’afegit de l’actual conjuntura política, social i econòmica, és el partit que està a l’oposició i és capaç d’actuar com un bloc “en contra de”.

En els propers mesos l’activitat preelectoral no s’atura. El nostre calendari electoral ens apropa a la sensació de la pel·lícula El dia de la marmota, on l’activitat del dia a dia es barreja en un clima electoral en forma de bucle. El que la saviesa popular anomena “la mateixa cantarella”.

De totes maneres, estic segur que si en algun escenari hi ha la possibilitat de treballar en models polítics significativament diferents i qüestionar-se processos, és el de les eleccions municipals. Per aquest motiu, en els propers mesos intentaré explicar les coses que he après després de gairebé quatre anys de regidor en format de reflexions obertes perquè hom les pugui comentar, debatre i, especialment utilitzar, en les properes eleccions. Aquesta iniciativa que començo al bloc, no té caràcter doctrinari, només forma part d’un conjunt de reflexions fruït del constant anàlisi dels processos polítics i l’aprenentatge de la pròpia experiència.

La propera legislatura serà molt complicada. Més que l’actual. Però plena de reptes i de possibilitats. Intentaré en aquest compendi vincular aquestes possibilitats a propostes electorals concretes. Alhora revisarem quin és el procés que segueix el calendari electoral oficial, i quin és el calendari no oficial que acaba marcant el ritme de l’actualitat política.

Fer aquesta proposta de reflexió en un marc tangible com el municipal és una veritable motivació. De fet, és on sembla que més sentit té, al meu entendre, experimentar en les possibilitats de la Política 2.0; que no deixa de ser la política de proximitat al ciutadà però amb uns recursos més poderosos. Aquests recursos permeten plantejar nous procediments en el recorregut de la presa de decisions i on conceptes com la col·laboració, la transparència, el rendiment de comptes, adopten tota la seva força.

D’altra banda, l’escenari també demana un esforç de concentració en realitzar propostes creïbles i viables. És possible que el fum i les polítiques populistes hagin de guardar-se al sarró perquè els ciutadans, més preocupats que mai, demanem solucions i valentia en la gestió. No serà senzill. Caldrà explicar el perquè d’una colla de renúncies que fins ara semblaven intocables. En realitat és com la reeducació de conjunt, del tot necessària, per ubicar-nos en un nou escenari.

Finalment, enllaçant en el darrer punt, explicaré les dificultats que he descobert en l’experiència dins a l’Ajuntament. Aquestes dificultats sovint es produeixen pel propi desconeixement de les regles de joc, i la incapacitat que tenim els propis governants per fer pedagogia de la responsabilitat i les competències de les nostres administracions. Si aquest punt, serveix per ajudar a qüestionar-se i debatre algun dels estereotips, ja haurà tingut sentit.

Com la marmota, potser espero no veure la meva ombra i poder sortir del cau; mentre anirem traient el cap i tornant a dintre per continuar les reflexions.