Francesc MasanaInvestigant la Web

Estem davant d’un moment històric important. La crisi vol dir canvi, i el canvi hauria de significar millora. Els processos polítics han de canviar i la nostra responsabilitat com a ciutadans que formem part d’una comunitat, també ho ha de fer.

El sistema de representació actual, on excepte la representació local-municipal queda més evident, no hi ajuda. Aquesta premissa serà complicada de canviar. Només cal fer una ullada, a com és comencen a seleccionar els candidats a les llistes electorals i ho podrem observar. La meritocràcia entorn a l’acció de govern és secundari, i s’afavoreix una proximitat amb l’aparell del partit. Això, deixeu-me aclarir, és transversal – fins ara- a tots els partits. Crec que l’habilitat del partit per canviar el seu procés d’elecció dels candidats l’aproximarà molt als seus representats. I per tant, si ho fa ben fet, aconseguirà més vots.

La ciutadania té un paper fonamental. La seva capacitat d’organitzar-se i fer pressió a la jerarquia de govern és molt més gran que la pròpia societat imagina. El poder de la ciutadania unida per una fita concreta, no potser rebatuda fàcilment per cap govern. I tenim nombrosos exemples aquí i arreu. Els grans mitjans de comunicació també veuen, mica en mica, la necessitat d’escoltar l’acció social. I per tant, donen veu i amplifiquen aquestes accions.

El ciutadà té una responsabilitat fonamental en aquest procés. La seva capacitat d’organitzar-se, arribar a consensos entre ells per incrementar la seva força d’acció, la flexibilitat sumar i no restar, etc. són elements fonamentals perquè això sigui real. La capacitat de involucrar-se comença amb les petites coses, en la decisió més pròxima. Deixeu-me destacar dos exemples, exteriors com sempre (anomenaré rèpliques estatals), que il·lustren aquesta acció:

FixMyStreet, on els propis ciutadans envien i denuncien mancances, accions in-cíviques,… a través d’imatges que pugen a la web; moltes vegades pujades des de dispositius mòbils que permeten una acció de responsabilitat ciutadana inmediata.
Co-create London, on els ciutadans poden aportar idees, votar-les, amplificar, per tant donar valor a determinades accions que després es poden traslladar en àmbit de govern i per tant de decissió.

Conec dues rèpliques a nivell estatal: Arregla mi calle, amb una acció ciutadana molt baixa fins ara; i els projectes Colabora en Red , que per la seva proximitat en l’acció (nuclis concrets, capitals basques) fan més real la seva força d’influència.

Aquesta responsabilitat ciutadana, té dues premisses: una mirar pel bé comú i per tant denunciar allò que creus que no està ben fet més enllà dels teus interessos particulars; i segona, matissar els interessos personals per afavorir la comunitat.

Frases com “bé, això no és problema meu”, “mentre jo vagi bé, ja s’ho faran…”, “jo ja tinc solució això, per tant…” haurien de quedar en segon pla de la nostra responsabilitat com a ciutadans de qualsevol de les comunitats que formem part: municipal, provincial, autònoma, estatal, continental i, fins i tot, mundial.

Una de les primeres situacions en entrar a l’Ajuntament de Copons i al Consorci de Turisme de l’Alta Anoia era la de trobar-se davant de l’oferta de col·locar petits rectangles en diaris, banners en webs, etc. La meva percepció era la de trobar-me davant d’un petit impost revolucionari per tal de què els diaris, en el format que sigui, donés veu a la informació local.   

Intentem esquivar el joc. Sovint es veuen rectangles d’anuncis que no aporten cap informació, màxim un missatge, del tipus “Bona Festa Major” (eslògans populistes al meu entendre). Els diaris i els mitjans de comunicació (falques radiofòniques,…) han de viure de la publicitat en gran part. Anem a cercar solucions.

L’estratègia: farem despesa amb publicitat però amb contingut. La premissa bàsica: si sortim als mitjans és per mèrit (o desmèrit) en l’acció de govern o pel propi interès del mitjà com a base informativa (més enllà del pur joc publicitari).

A l’Alta Anoia tenim dipositades moltes esperances, i de fet estem gastant moltes energies en el projecte la Teva Alta Anoia: on a través de la construcció d’un edifici, construïm un portal web i un projecte de col·laboració i co-creació amb el territori. Amb diversos eixos transversals de desenvolupament econòmic i empresarial (viver d’empreses), recursos turístics, formació (també vehiculat a les escoles),… apropant el projecte a les pròpies sinergies i complicitats del territori.

La publicitat en aquest context hi juga un joc similar: fem despesa per promocionar continguts del territori. La primera acció, a l’Anoiadiari, mitjà amic perquè juga en l’entorn digital que tant ens atrau des del Consorci, destina una secció a parlar d’unes rutes, presentant uns serveis,…l’usuari pot descarregar les rutes i interaccionar amb elles a través de l’AltaAnoiaenRuta una iniciativa del Consorci. Aquesta és el nostre enfocament.

Fa uns dies dins el programa del 30minuts amb el tema de les economies dels Ajuntaments, em vaig quedar amb gens de comentar molts dels talls de Josep Solé Vlanova, Catedràtic d’Hisenda Pública de la UB. Dins l’arxiu de TV3, he trobat l’entrevista completa i en destaco algunes coses que hem semblen molt rellevants.

Política populista: Alguns alcaldes amb ingressos atípics, gràcies a la bombolla immobiliària, han regalat alguns impostos (escombraries per exemple) o els llibres escolars als seus conciutadans. Un error, primer, perquè genera una diferència amb els municipis veïns i d’altra perquè la mesura és temporal.

Economia sostenible: Els recursos “extres” han d’afavorir les necessites abastables del municipi i han de ser assumibles a llarg plaç. Sovint s’han creat infraestructures desorbitades i no viables econòmicament.

Mancomunitat de municipis: Els municipis pròxims han d’aprendre a compartir serveis, sense la necessitat que tots disposin de tot. L’oferta ha de ser complementaria, i entre tots donar un bon servei als ciutadans.

Agrupar municipis: Una solució és ajuntar municipis per reduir despeses. Fer municipis més forts per evitar administracions intermèdies. Tenint en compte, que la representació municipal és la més propera als ciutadans, és una bona solució crear representacions municipals fortes amb més recursos i menys “intermediaris” pel mig.

Parlar clar: Cal fer un discurs realista i pedagògic al ciutadà, perquè els serveis s’hauran de reajustar segons les possibilitats reals del territori. Espais co-creatius entre administració pública i empresa privada i/o ciutadans individuals són un bon recurs.

Pensar més enllà de les eleccions: Definir marcs reals i no fer un discurs electoralista. La ciutadania prefereix una explicació real de la situació, mentalitzar-se i canviar d’actitud (en la demanda).

Oportunitats: La crisi és una excel·lent oportunitat per establir un diàleg directe, sincer i real amb els ciutadans. Crear sinergies i co-responsabilitats amb ells formarà part de les habilitats que es valoraran dels propers electes.

En el marc de la jornada expandida que va organitzar ahir el CCCB, es va proposar uns tallers per tal d’incorporar l’educació expandida en un cas particular. Deixo els apunts perquè el CCCB ho qualsevol altra organització el pugui utilitzar. Tinguem en compte la limitació (2h) del temps de treball.

Plantejament:
A través del replantejament necessari en totes les organitzacions, s’enceta un taller per buscar els elements que intervenen i poden ajudar a una transformació del propi CCCB.

Braimstorming d’idees:
· Un espai definit (segur) i queda un espai per definit (inseguretat)
· Identificació dels actors interns.
· Veure quins agents externs però vinculats d’alguna manera al CCCB ja han iniciat processos des de l’exterior.
· Establir una estratègia, vinculats a uns objectius.
· Relació amb l’entorn com a espai de suport, recursos, coneixement,… establint un diàleg amb l’entorn més pròxim.
· Crear un centre de trobada de innovació entorn a l’organització del CCCB. (amb agents interns i externs).
· Reflexionar en petits grups d’interessos, i després compartir amb altres agents propostes, dinamitzacions,…
· Espais per obrir les programacions.

Conclusions:

· Moltes vegades les organitzacions treballen oblidant o no replantejant-se l’objectiu o els objectius principals de la mateixa organització. En un moment on s’obre un nou ventall de possibilitats, abans de qualsevol acció, seria molt important recuperar els objectius de l’organització, verificar-los i mirar si s’acompleixen.
· Les eines de la web 2.0 permeten poder fer llaços amb l’exterior de la pròpia organització tant per compartir coneixements, accions, … com per generar una comunitat entorn a determinats interessos.
· Caldria doncs fer un fort treball de camp paral·lel a la organització amb xarxa, perquè més enllà d’una acció d’amplificació d’informació, l’educació expandida en xarxa permetes una re-invenció de la pròpia organització.

Escrit publicat al Camí Ral, n.29. Gener 2010.

La veritat és que fa una mica més d’un any quan varem iniciar aquest projecte, des de l’equip de govern de l’Ajuntament, no hauríem esperat mai el reso de la iniciativa. Aquest article respon a la demanda de fer un recull de les experiències en la difusió del projecte per arreu, però també per recordar la seva definició i els seus objectius.

Per què del projecte? Des de l’equip de govern teníem clar que era important escoltar la veu dels nostres representats, dialogar amb ells i utilitzar la seva opinió per resoldre millor les inquietuds, problemes, reptes, que al llarg de quatre anys de legislatura van succeint. La idea es donar veu als ciutadans i a la possibilitat d’organitzar-se més enllà de l’elecció. Això pot conduir-nos a una forma de govern més col·laborativa, més oberta i per tant més democràtica. Teníem clar que no seria fàcil i donar veu, també implica posar coneixement i assumir responsabilitats, i això no sempre agrada a tothom.

Com? La utilització de les xarxes socials i les eines gratuïtes que ofereix Internet per una qüestió de recursos i de concepte. Una pàgina web muntada sobre una plantilla wordpress i un grup al Facebook i Flickr, per compartir fotografies i proposar una presa de decisions de forma diferent. Un element imprescindible era el perfil digital: tothom qui volgués opinar havia de tenir un rostre i per tant una responsabilitat. Certament, això no ha agradat a tothom, més pròxims a buscar la crítica que les solucions. Utilitzar un grup de debat del Facebook permet: sumar opinions en determinades posicions, permet pressionar de forma més amplia a l’espai de govern, permet donar resposta per part de la administració, assumir les seves responsabilitats i remarcar els seus límits, permet proposar per després decidir, permet escoltar per després cercar les millors solucions amb les millors propostes. Evidentment això ajuda a traslladar el debat més enllà de la xarxa, al carrer i per tant a vincular als ciutadans en la gestió de la seva comunitat.

Qui? Som forces, però no hi som tots. La xarxa ha demostrat en moltes experiències, que ara no venen al cas, que l’opinió de la majoria és millor que l’opinió d’uns quants. Estic segur que l’opinió permanent de la comunitat coponenca és molt millor que la decisió de només set responsables municipals. I amb això hem treballat. La participació és la que és -estem prou satisfets- però siguem sincers no és prou: assumir responsabilitats costa i formar part de les decisions i les solucions és complicat. Cal continuar treballant perquè tots siguem partícips de la gestió del nostre municipi. La xarxa és un bon canal per treballar, però a fora de la xarxa també, i no sempre és fàcil.

On? El projecte s’ha presentat a molts llocs. Des de l’Ajuntament estem molt satisfets perquè primer de tot a servir de model de molts municipis anoiencs que han seguit formules similars: Prats de Rei, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Carme, Veciana,…fins a onze. Se’ls ha ajudat i assessorat per iniciar pàgines webs participatives i obertes. Alguns d’ells amb grups de Facebook.
Una bona colla de municipis d’arreu de Catalunya han vingut a Copons i se’ls ha explicat com funciona el projecte, i quines són les bases per assegurar un correcte ús. Un poble d’Almeria, Abla, té un projecte similar i l’agermanament on-line és un fet que ens fa molt satisfets.
El projecte s’ha presentat formalment a forces llocs: PodCamp Barcelona, el Congrés Internacional de Dret, Política i Internet que organitza la UOC, el Congrés Internacional de Desenvolupament del Món Rural al CTFC a les Jornades Atic2a de la URV, a l’agencia Reuters a Londres en el marc de les Jornades Amplifed 2009,… També ha sortit a una bona colla de mitjans de comunicació d’àmbit local i internacional.

I ara què? El projecte sempre està en fase beta. No sabem el que passarà, tenim clar que forma part d’una actitud de govern, i continuarà mentre aquest equip de govern tingui responsabilitat. Després tot quedarà en mans del nou equip. Estem satisfets de ser valents i haver engegat un projecte de referència arreu, amb les coses positives i negatives que això comporta. Les persones, i si voleu concreto la persona que hi ha darrera, és un simple ambaixador del projecte; aquest però és una marca tecnològica que ja forma part del nostre patrimoni i animo a seguir. Hem experimentat, ens hem equivocat, hem rectificar, i hem tornat a començar. I el més important, no ens hem quedat la idea per nosaltres i l’hem compartit.

Arran d’aquest projecte i amb l’impuls de la nova oficina de Turisme del Consorci de l’Alta Anoia hem arrencat un projecte molt ambiciós que ha generat molt bones opinions a la xarxa i a fora d’ella. Ara, tot just comença. A la primavera el projecte estarà en marxa, per tant i tens molt a dir. La Teva Alta Anoia, s’està construint amb molta il·lusió, tu hi tens molta veu. Continuarem treballant, continuarem equivocant-nos, continuarem millorant, i si vols ho farem plegats.

La xarxa ofereix un diàleg que a vegades el món de la comunicació analògic esquiva. Aquest article de Camí Ral es publicarà al meu bloc personal: www.theplateishot.com, perquè pugui ser replicat, discutit, moderat, elogiat,… sempre amb un perfil darrera, clar.

Ricard Espelt
Regidor de Noves Tecnologies
Ajuntament de Copons

Avui he descobert a través d’un twitt de Pol Gomà una de les propostes que més m’ha entusiasmat dels darrers mesos: IgualadaNeta.

El seu grup de Facebook, ho deixa ben clar: Som un col·lectiu de joves que volem denunciar l’incivisme diari d’Igualada. Instal·lacions en mal estat, brutícia,… Crítica a l’Ajuntament? Sí i no. Segurament l’administració té una part important de responsabilitat però són els ciutadans en general qui tenen la possibilitat de canviar. Com? Accions col·lectives per reflexionar entorn a la possibilitat de canviar coses només millorant actituds personals en benefici del bé comú.

La primera acció, un flashmob dissabte 30 de gener. Més detalls de l’esdeveniment al seu grup de Facebook.

Us deixo algunes de les seves reflexions que podeu veure al seu web:

Voler és poder, canviem Igualada!
Pot de pintura 50€, pinzells 25€, una paret sense pintades no té preu.
El teu incivisme costa a l’Ajuntament 3.660.000€ a l’any
Les deixalles no formen part del mobiliari urbà
Igualada és una de les ciutats més brutes de Catalunya, també és culpa teva
Vols viure entre bruticia?
Les deixalles abandonades no són art modern
L’experiència ens ensenya que si un carrer està net
No em deixis aquí a terra, porta’m a casa
Sinó vols trepitjar merda, reculla-la!
….

Són joves, molt joves i això ho fa especialment gran. Nois, l’heu encertada i teniu tot el meu recolzament. Animo a joves, i no tant com joves a moure accions com aquestes. Accions com aquestes obliguen, a la gent que formem part de la representació pública, a tenir l’orella ben a punt i escoltar i interaccionar amb la ciutadania. Una ciutadania involucrada àmpliament amb el bé comú.

Alberto Ortiz de Zárate (@alorza) i Jordi Graells (@jordigraells) tenen moltes coses en comú: idees, projectes, experiments, iniciatives,…transversals a qualsevol organització administrativa en l’actualitat. Us aconsello molt veure aquest #talkingabout de dues persones innovadores, i que ens han servit de referent a altres emprenedors alhora de conceptualitzar els projectes. Deixo anotades aquestes idees claus per tenir en compte, d’aquesta conversa que va tenir lloc a Citilab-Cornellà dissabte passat, en el marc de #gobces, sense necessitat de cap pregunta:

Lideratge
Fonamental la capacitat que han tingut per liderar els projectes en les respectives administracions, aconseguint el suport de la representació política. Aquesta és bàsica per parlar en clau d’èxit. Sense la transformació dels lideratges és pot caure en la xarxa com un espai assembleari, sense cap estructura organitzativa.

Moment històric
Estem davant d’un moment històric pel canvi de l’administració pública. Hauríem de valorar i mesurar el procés de forma positiva i amable. Trobant projectes emblemàtics per d’emfatitzar processos/espais on el canvi ha sigut una realitat.

Canvi de valors
El fonamental és vincular els canvis a optar per metodologies de treball diferents, i actituds que trobaran el suport de les eines. Mai a la inversa. Donar valor a unes determinades actituds de treball permetran un canvi de l’administració pública. Aquest canvi de valors supera les fronteres de la pròpia administració implicant a tota la societat.

És un recorregut conjunt
No s’ha de percebre com un diàleg d’uns quants, experts, sinó com un procés col·lectiu. Els avançats a les eines han de tenir la capacitat de involucrar a tothom perquè realment el procés de transformació sigui global.

Les limitacions de l’administració
Sovint quèiem, els ciutadans, a demanar a l’administració que sigui capaç de solucionar qualsevol problemàtica per ella mateixa. En realitat la solució s’ha de trobar de forma conjunta entre administració i ciutadans. La implicació de la ciutadania és bàsica en la resolució dels problemes.

No caure en els estereotips
Massa sovint és recau en la ineficàcia de l’administració sense qüestionar-se la responsabilitat com a ciutadans que formen part d’un col·lectiu. La complexitat creixent dels problemes fa que la participació ciutadana en el procés de recerca de les millors solucions sigui imprescindible.

La crisi serà favorable per l’administració
Com menys recursos més valor és dóna a la possibilitat de generar projectes austers però eficaços, sense necessitat de grans plataformes, etc. L’enginy, la co-creació, la col·laboració… elements importants a tenir molt en compte.

…i serà una oportunitat que no hem de deixar desaprofitar.

Gemma Urgell is talkingabout too.

Darrera de interessants iniciatives, com va ser #gobces, hi ha persones entusiastes que treballen sense ànim de lucre per alimentar sinergies, apropar projectes, desenvolupar idees,… hem d’agrair a @anafmora i @cataspanglish un altre cop la seva capacitat per introduir nous formats de treball a casa nostra.
Després de la jornada a @citilab em quedo amb un conjunt d’idees [totes elles en fase Beta]:

· L’administració ha d’incentivar projectes paral·lels a les webs institucionals per aprofundir en el sentit de comunitat. Donar veu a professionals i aficionats perquè comparteixin informació.

· La motivació de la comunitat entorn a un determinat àmbit serà clau per arribar on allà l’administració no és capaç d’arribar.

· Dins de cada administració hi ha una sèrie d’empleats “valents” que actuaran de voluntaris i serà fàcil trobar complicitats per desenvolupar un determinat projecte.

· Les eines no deixen de ser un instrument per canviar hàbits i re-formular processos de treball.

· Una bona estratègia és plantejar els problemes de forma pública perquè la pròpia comunitat ajudi a buscar les millors solucions.

· En el procés de canvi actual resulta clau no estereotipar cap element de la gràfica ciutadans, administració i govern. No totes les unitats són homogènies.

· Els lideratges canviaran. Els nous líders de cada espai seran aquells que sàpiguen fer créixer el grup de treball i convertir-lo en equip.

· Cal continuar valorant la portabilitat de l’administració. Els mitjans mòbils, especialment telèfons, seran claus per interaccionar amb l’administració.

· La figura del Hacker serà important. Entenent aquesta figura, com la sap extreure de forma hàbil dades de l’administració i donar servei a la comunitat. Per tant establint sinergies amb la pròpia administració.

· La realitat de UK és molt diferent a la nostra. Serem capaços de copiar projectes, i ho hem de fer. Però el més important és aconseguir un millor sistema de representació política i un millor sentiment de comunitat.

· És molt important entendre que estem en un procés de transformació. S’han de valorar els projectes i les iniciatives participatives, ni que continguin errors. Aquests errors seran necessaris per assolir l’objectiu final: #opengov #gov20. L’actitud de canvi s’ha de valorar com a quelcom fonamental.

Em queda una entrada per fer de la magnífica presentació que va fer @EugenioMolini. Un cop tinguem l’àudio, un altre cop possible gràcies @civicolive, intentaré extreure amb l’atenció que es mereix la presentació.

U.K vs Espanya
Com s’ha obert l’administració a U.K? per Giles Antonio Radford

Projectes que neixen de la pròpia administració
Direct.gov: Possibilitat de fer tots els tràmits on-line. Fins i tot permet fer el pagament on-line.
NHS: El propi usuari pot donar l’opinió del funcionament d’un determinat servei d’un hospital.
Petitions.number10: Encàrrec del govern a mySociety, per generar peticions dels ciutadans.

Projectes que neixen de la ciutadania
WriteToThem: Fer arribar un suggeriment/ pregunta al Membre del Parlament (MP).
FixMyStreet: Poder fer arribar els desperfecte i/o mancances de la via pública al govern per tal d’arranjar-les.
WhatDoTheyKnow: Permet conèixer les dades, estadístiques, dels projectes que inicia l’administració.
PledgeBank: Permet a la gent ajuntar esforços en determinades accions per millorar una promesa.
TheyWorkForYou: pots conèixer que estan fent els representants en favor dels seus ciutadans.
PlanningAlerts: T’avisa dels projectes que s’estan projectant o realitzant al teu entorn. Actualment aquesta web està tancada perquè utilitzava el codi postal sense pagar els drets.
The Open Knowledge Foundation: Accés a les dades públiques de forma senzilla. Data.gov, és l’exemple de l’administració Obama per mostrar dades públiques.

Debat

Es fa esment al projecte espanyol (ArreglaMiCalle) que no funciona tot i tenir un disseny molt amable per culpa de la pròpia implicació social.
L’administració pot aprofitar les eines que genera la pròpia ciutadania per valorar la capacitat de donar resposta. Fix My Street permet veure el número de respostes satisfetes a les demandes ciutadanes.

Debat sobre el perquè aquestes eines funcionen a UK i no España:
- El debat és si la gent és més participativa a UK o el sistema de representació és més directe.
- Altres visions per justificar és la millor introducció de Internet.
- També una manera d’entendre les funcions del govern: la responsabilitat social i la responsabilitat de govern.

Marc Garriga i Gemma Urgell, parlen de la presentació.

A través d’aquesta presentació Enric Senabre provoca un intens debat entorn a:

Quin és el paper de l’administració i el de la ciutadana en el desenvolupament? El paper de la facilitat a l’accés de les dades via mòbil permet una interacció real entre administració i ciutadania. Per tant els dispositius mòbils són essencials alhora de concebre aquesta interacció.
El paper de l’administració ha de ser facilitar proporcionar aquestes dades per donar peu al joc de dades per part dels propis usuaris, que podran arribar on la pròpia administració no arribarà.