El sistema de representació actual, on excepte la representació local-municipal queda més evident, no hi ajuda. Aquesta premissa serà complicada de canviar. Només cal fer una ullada, a com és comencen a seleccionar els candidats a les llistes electorals i ho podrem observar. La meritocràcia entorn a l’acció de govern és secundari, i s’afavoreix una proximitat amb l’aparell del partit. Això, deixeu-me aclarir, és transversal – fins ara- a tots els partits. Crec que l’habilitat del partit per canviar el seu procés d’elecció dels candidats l’aproximarà molt als seus representats. I per tant, si ho fa ben fet, aconseguirà més vots.

La ciutadania té un paper fonamental. La seva capacitat d’organitzar-se i fer pressió a la jerarquia de govern és molt més gran que la pròpia societat imagina. El poder de la ciutadania unida per una fita concreta, no potser rebatuda fàcilment per cap govern. I tenim nombrosos exemples aquí i arreu. Els grans mitjans de comunicació també veuen, mica en mica, la necessitat d’escoltar l’acció social. I per tant, donen veu i amplifiquen aquestes accions.

El ciutadà té una responsabilitat fonamental en aquest procés. La seva capacitat d’organitzar-se, arribar a consensos entre ells per incrementar la seva força d’acció, la flexibilitat sumar i no restar, etc. són elements fonamentals perquè això sigui real. La capacitat de involucrar-se comença amb les petites coses, en la decisió més pròxima. Deixeu-me destacar dos exemples, exteriors com sempre (anomenaré rèpliques estatals), que il·lustren aquesta acció:

FixMyStreet, on els propis ciutadans envien i denuncien mancances, accions in-cíviques,… a través d’imatges que pugen a la web; moltes vegades pujades des de dispositius mòbils que permeten una acció de responsabilitat ciutadana inmediata.
Co-create London, on els ciutadans poden aportar idees, votar-les, amplificar, per tant donar valor a determinades accions que després es poden traslladar en àmbit de govern i per tant de decissió.

Conec dues rèpliques a nivell estatal: Arregla mi calle, amb una acció ciutadana molt baixa fins ara; i els projectes Colabora en Red , que per la seva proximitat en l’acció (nuclis concrets, capitals basques) fan més real la seva força d’influència.

Aquesta responsabilitat ciutadana, té dues premisses: una mirar pel bé comú i per tant denunciar allò que creus que no està ben fet més enllà dels teus interessos particulars; i segona, matissar els interessos personals per afavorir la comunitat.

Frases com “bé, això no és problema meu”, “mentre jo vagi bé, ja s’ho faran…”, “jo ja tinc solució això, per tant…” haurien de quedar en segon pla de la nostra responsabilitat com a ciutadans de qualsevol de les comunitats que formem part: municipal, provincial, autònoma, estatal, continental i, fins i tot, mundial.

El seu grup de Facebook, ho deixa ben clar: Som un col·lectiu de joves que volem denunciar l’incivisme diari d’Igualada. Instal·lacions en mal estat, brutícia,… Crítica a l’Ajuntament? Sí i no. Segurament l’administració té una part important de responsabilitat però són els ciutadans en general qui tenen la possibilitat de canviar. Com? Accions col·lectives per reflexionar entorn a la possibilitat de canviar coses només millorant actituds personals en benefici del bé comú.

La primera acció, un flashmob dissabte 30 de gener. Més detalls de l’esdeveniment al seu grup de Facebook.

Us deixo algunes de les seves reflexions que podeu veure al seu web:

Voler és poder, canviem Igualada!
Pot de pintura 50€, pinzells 25€, una paret sense pintades no té preu.
El teu incivisme costa a l’Ajuntament 3.660.000€ a l’any
Les deixalles no formen part del mobiliari urbà
Igualada és una de les ciutats més brutes de Catalunya, també és culpa teva
Vols viure entre bruticia?
Les deixalles abandonades no són art modern
L’experiència ens ensenya que si un carrer està net
No em deixis aquí a terra, porta’m a casa
Sinó vols trepitjar merda, reculla-la!
….

Són joves, molt joves i això ho fa especialment gran. Nois, l’heu encertada i teniu tot el meu recolzament. Animo a joves, i no tant com joves a moure accions com aquestes. Accions com aquestes obliguen, a la gent que formem part de la representació pública, a tenir l’orella ben a punt i escoltar i interaccionar amb la ciutadania. Una ciutadania involucrada àmpliament amb el bé comú.