I tu, quin diari compres? Apunts a l’aire
El reportatge de 30 minuts d’ahir anava dedicat al futur dels mitjans de comunicació; sota el títol “I tu, quin diari compres”, els de TV3 van anar desgranant quina és la situació actual dels mitjans tradicionals i la dels mitjans digitals al nostre país i també partint de referències i exemples dels Estats Units. Això, sumat a un parell de projectes a la vista, la meva tarda d’ahir va ser monotemàtica 
Alguns apunts d’aquesta tarda-vespre al voltant del present i futur dels mitjans:
- la web 2.0 permet que tothom pugui crear i compartir informació, continguts, i per tant, generar opinió sense intermediaris, sense el filtre dels periodistes o els mitjans de comunicació
- abans, pocs canals d’informació; amb internet, aquests incrementen (múltiples missatges en múltiples canals i plataformes; tothom pot esdevenir emissor i receptor). La distribució és ràpida, no entén de fronteres.
- els ciutadans podem informar-nos d’allò que ens interessa i prescindir del que no. També podem generar i distribuïr informació.
- internet i la web 2.0 està generant desconcert en els grans grups de comunicació. Aquests perden lectors i ingressos per publicitat, però els costa adaptar-se als canvis i miren encara amb desconfiança allò que està passant a la xarxa i només valoren els ingressos econòmics que internet els pot oferir (que encara són pocs), sense tenir en compte el valor afegit que en poden extreure.
- apareixen nous mitjans de comunicació digitals, que combinen el sistema tradicional amb una apertura cap a la web 2.0 i integren l’anomenat periodisme ciutadà
- els periodistes també ens hem d’adaptar a aquest canvi; què podem oferir? Cal fugir de corporativismes
- el futur dels mitjans de comunicació tradicionals, passa per oferir el mateix que podem trobar a internet? Crec que no
- manca conèixer quin pot ser el sistema de finançament dels mitjans de comunicació digitals (i també com es pot sostentar econòmicament la indústria dels mitjans de comunicació tradicionals)
- canvia la forma com consumim els productes comunicatius
En resum, els grans reptes del debat considero que són:
- cal oferir continguts de qualitat (tant els mitjans digitals com els tradicionals), dotar de valor afegit als productes que es fan en un mitjà de comunicació.
- tenir més en compte el paper del lector-ciutadà, saber què és el que realment li interessa i fer-lo co-creador i partícep
- internet permet donar veu a més protagonistes, tenir més coneixement sobre determinats aspectes de la nostra societat, conèixer què passa en llocs que abans era difícil tenir-ne constància – per tant, és necessari ampliar les fonts del periodista
- valorar i qüestionar quin ha de ser el paper del periodista – periodisme de fonts des de la taula de la redacció, o retornar a l’essència del periodisme, el periodisme al servei de la societat, el que està al costat del ciutadà i li dota de veu i més relleu.
Us deixo amb el reportatge del 30 minuts, però val la pena destacar el debat paral·lel que es va generar a Twitter, sota el hashtag #30premsa, durant l’emissió a TV3 del reportatge. Una proposta molt encertada de l’Escacc i que demostra com està canviant la forma de consumir informació/continguts i la necessitat que tenim, com a ciutadans, de participar-hi.