L’oportunitat perduda: la revisió de les “normes de joc”
Aquests dies ja estem en plena campanya electoral. Com totes les campanyes són dies intensos. És hora de reforçar els missatges, mobilitzar els seguidors i sorprendre als indecisos per tal d’ampliar el número de vots. Són dies esgotadors pels candidats a representants públics, i especialment els caps de llista, que recorren al país per tal de convertir el potencial electorat en acció de vot per la seva proposta en les eleccions del 28N.
En aquest context hi juguen molts actors: candidats, equip del candidat, aparell del partit, militants, seguidors, assessors, mitjans de comunicació,… La força d’un missatge es va reforçant i la melodia sona per aconseguir més suport.
De totes maneres, l’escenificació de la campanya ve marcada per unes “normes de joc” que no tenen la capacitat d’apoderar una part molt important de ciutadans. La meva percepció és que aquest element és bàsic per l’anomenada desafecció.
Caldria establir unes “normes de joc” on la tasca dels candidats sigui més pròxima al territori i als ciutadans. Això facilitaria que la campanya territorial tingués un veritable sentit. L’elecció dels candidats territorials hauria de ser molt important. Més enllà de militants i seguidors del partit, el candidat d’un determinat partit, hauria de treballar en convèncer a la massa de desafeccionats, dubtosos i ciutadans amb ideologies diferents però que no tenen una empatia amb la proposta del “seu” partit. La revisió crítica de com s’escullen els membres de les llistes territorials i el sistema de votació allunyat de la possibilitat d’apoderar el territori allunyen, dia a dia, els ciutadans de la veritable acció política.
En aquest context, és on observem la voluntat d’un grup important de persones que treballen per canviar la forma de fer política: els 2.0 (etiquetatge comú) i que topen amb les mateixes barreres. L’Edgard Rovira promou un manifest ‘Los límites del 2.0” que recull els topants d’una part d’aquest col·lectiu.
L’amplificació de la xarxa és converteix en soroll. És endogàmica. I sota la meva òptica, ho és perquè les “normes de joc” s’han de revisar. L’abstenció i els vots en blanc tornaran a ser protagonistes dels resultats. Tornarem a escoltar: “és una dada que hem d’analitzar i reflexionar”. I tornarem a començar una nova legislatura.
No conseguir un canvi de les “normes de joc” és una oportunitat perduda. No incorporar al programa aquest canvi com un element vertebrant d’una nova forma de fer política és una altra oportunitat perduda.