L’amor no és per que si. Tot i que l’origen no és descriptible, hi ha elements químics que diuen facilitar el seu sorgiment. Tot just fa 24 hores que he tornat a posar els peus en aquesta ciutat i ja em torno a sentir captivat.
Quan t’enamores es difícil de veure els defectes més evidents. Realment em costa. Em té encisada la tranquil·litat per ser una gran ciutat. L’ordre, l’educació, el silenci, la netedat, la varietat.
La millor manera de mantenir un amor, és no desgastar-lo. El dia a dia, la convivència, té un desgast que els amants no pateixen. Les tres visites en poc més d’un any a la ciutat, per una persona amb recursos limitats per poder-ho fer, recolzen aquesta visió de ciutat-amant.
Els mesos passen i les relacions necessiten consolidar-se, i crec que haig de trobar una manera de trobar aquesta relació més seriosa amb aquesta ciutat.
Avui he tingut la sort de descobrir a la Royal Academy of Arts, gràcies a un amic que va participar en la construcció d’una peça, a Anish Kapoor, escultor indi resident a Londres des dels anys 70. Us proposo de fer una ràpida visita a la seva pàgina web per adonar-se’n de què no deixa indiferent.
Un altre petó que m’acaba de fer la ciutat que em té captivat. Les coses no passen per que si, i cal aprofitar-les.